La classe política deixa molt a desitjar. Fa temps que ho sabem, però hi ha moments en què la indignació ja no cap dins del cos. I ara mateix, aquest és un d’eixos moments. No es pot defensar el que és indefensable. El que ha passat al PSOE amb dos secretaris d’organització corruptes i masclistes és repugnant i inacceptable. L’esquerra no pot mirar cap a una altra banda quan la podridura arriba des de dins. Qui ocupa càrrecs públics ha de donar exemple, no convertir-se en caricatura d’allò que preteníem canviar. Perquè les dones, les treballadores, les activistes, les sindicalistes no ens mereixem això.
Ara bé, el que ja frega el deliri és veure com el Partit Popular de Madrid exigeix la dimissió de Pedro Sánchez, mentre al País Valencià aguanten com si res un president de la Generalitat que no sap fer la seua feina, que no està a l’altura del càrrec ni dels moments crítics. Quan més esperàvem una resposta digna d’un president de totes i tots, Mazón va fugir. I la ciutadania valenciana ho ha comprovat en la seua pròpia pell: el 29 d’octubre de 2024, mentre la gent s’ofegava, ell no va fer el que havia de fer.
Carlos Mazón (li dic “senyor” per protocol) porta damunt la consciència 228 morts. I la de dos operaris més, morts treballant en la famosa “reconstrucció”. Silenci institucional, evasives, excuses de mal pagador. On és la responsabilitat política? Famílies trencades, un dolor que no marxa, traumes que costarà anys superar… i ells encara tenen la poca vergonya d’anar donant lliçons d’honestedat i exigint dimissions i eleccions anticipades. De veres que no veuen el que tenen a casa?
Ni una disculpa. Ni una dimissió. Les valencianes i els valencians mereixem un lideratge valent, humà, amb responsabilitat i decència. I el que tenim és un president inepte, envoltat d’un Consell ultradretà. Ens volen fer creure que tot s’hi val, que som imbècils, que la gent no pensa, no veu, no recorda.
Doncs no. No oblidem. No perdonem. I no acceptem la hipocresia de qui crida “corrupció” a Madrid mentre ací, al País Valencià, avalen un govern que retalla drets, precaritza la vida i fa negoci de la por.
Estem fartes d’aquest circ polític. Fartes de la impunitat, fartes del cinisme, fartes de veure com es riuen de nosaltres mentre ens fan perdre temps, vida i dignitat.
No ens representen. Ni els corruptes de gomina progressista ni els ineptes de somriure ultradretà. Necessitem un altre model de fer política. Una política amb responsabilitat, amb memòria, amb valors, amb arrels. Una política que pose la vida al centre, no les cadires. Que escolte la gent, que treballe per a la justícia social, que actue amb veritat i respecte.
Tot no val. La decència no és opcional. La ràbia és legítima. I la lluita, imprescindible.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
