El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s’ha desentès dels zombies en l’antiga Imelsa, empresa pública en la qual va ocupar el lloc de conseller delegat durant un any, el 2012. Ha explicat que en eixa època es parlava d’assessors, però ell no en va contractar cap. No obstant això, quan va esclatar el cas Imelsa, en revisar documentació es va assabentar, per a «sorpresa» seua, que tenia assignats quatre assessors fins el 2014 «sense saber-ho» i quan ja no era ni conseller en la companyia.
Gaspar ha hagut d’acudir aquest divendres a declarar als jutjats, en qualitat de testimoni, per les peces B i F del cas Imelsa, que suma 25 acusats, entre ells l’expresident de la Diputació i del PP valencià Alfonso Rus –qui també va ser alcalde de Xàtiva (Costera)–; l’exsubdelegat del Govern espanyol a València Rafael Rubio i l’exgerent d’Imelsa i autodenominat «ionqui dels diners», Marcos Benavent.
Gaspar, testimoni proposat pel ministeri fiscal, ha manifestat que va passar a ser conseller d’Imelsa quan se li va nomenar portaveu del grup socialista a la Diputació: «Existia una norma no escrita que deia que el portaveu havia de ser el conseller de Divalterra», ha assenyalat.
Preguntat per si pel seu càrrec de conseller li van oferir tindre assessors, ha dit que «es parlava d’assessors» però no ha sabut diferenciar entre Diputació i Imelsa. «Es parlava sempre d’assessors en general, no va haver-hi distinció. Però a mi ningú va vindre a oferir-me res d’assessors en Imelsa», ha aclarit.
Així, Gaspar, qui ha puntualitzat que pel seu càrrec com a conseller es reunien unes dues vegades a l’any en el Consell d’Administració, ha insistit que ell no va nomenar cap assessor en Imelsa, ni va firmar ni va buscar «ni res de res», ha afirmat.
«Mai vaig nomenar a cap assessor i en 2014 en tenia assignats, per a sorpresa meua, quatre, quan ja no era ni membre del Consell d’Administració perquè m’havien cessat», ha relatat, i ha repetit que es va assabentar d’aquests assessors després d’esclatar el procediment i revisar documentació. «Ho sé pels esdeveniments», ha dit. Així, desconeixia que Francisco Cañizares, un dels acusats en el procediment que serà jutjat en una peça diferent, li va ser assignat com a assessor.
Gaspar ha explicat que Imelsa era un braç de l’administració i no tenia els mateixos controls que la Diputació. També ha remarcat que els consellers no eren consellers com en l’empresa privada: «Els portaveus havíem d’anar ací de consellers no perquè volíem», ha repetit.
Gaspar ha exposat que quan va entrar com a president de la Diputació no hi havia assessors: «Havien passat tantíssimes coses… Vaig entrar arran del cessament o dimissió d’un president –Jorge Rodríguez– en un moment en el qual es posaven en dubte els contractes d’alta de direcció».
«Vaig entrar i directament el que vam fer va ser buscar una solució perquè l’empresa tornara al sector públic. El principal problema que teníem era el concepte que érem privats. I a partir d’ací és quan s’obri un forat en Imelsa i calia retornar a l’empresa i Divalterra al sector públic. Encara estem recuperant actius però l’empresa ja està dissolta», ha manifestat.
