Joan Baldoví i Roda (Sueca, Ribera Baixa, 1958), mestre de professió, és un dels grans referents de Compromís des que es va gestar aquesta coalició. Tant és així que, després de representar els valencianistes al Congrés dels Diputats des del 2011, ara aspira a esdevenir president de la Generalitat l’any que ve, si el procés de primàries pertinent acaba avalant la seua candidatura, tal com tot fa pensar. Parlem amb ell coincidint amb el 9 d’Octubre.
-Recorda quin va ser el primer 9 d’Octubre en què vostè es va manifestar?
-Ho recorde perfectament. Va ser el 1976, però recorde especialment el 9 d’Octubre del 1977, en aquella megamanifestació demanant «llibertat, amnistia i estatut d’autonomia». Aquell dia va ser molt emocionant per a mi, per veure tantíssima gent amb tantíssimes senyeres reivindicant allò.
-I fent balanç des d’aquell moment, com diria que ha evolucionat el valencianisme?
-Com ha pogut. El valencianisme té una terra complicada per a créixer. Però tot i això, amb errors i amb encerts, hem arribat al moment actual, un punt amb el qual no hauria somiat mai, perquè som decisius en el govern valencià. En aquell moment això semblava absolutament inversemblant. Però amb el pas dels anys, i tardant molt més del que hauríem desitjat, som decisius en el govern d’aquest país. Decisius no vol dir que siguem majoritaris, lamentablement.
-El seu balanç, per tant, és positiu…
-Sí. En les primeres eleccions, recorde que les forces valencianistes i nacionalistes érem absolutament testimonials. El PSPV es va endinsar en el PSOE i va desaparèixer la possibilitat de tindre un partit de perfil propi, i els que créiem en aquesta possibilitat hem passat una llarga travessia en el desert en què es donava la paradoxa que, tot i ser els valencianistes i, per tant, tot i ser en teoria els qui més estimem aquesta terra, estàvem fora del parlament valencià. Estàvem en ajuntaments, però no a les Corts. Ha costat moltíssim, però ara, amb encerts i amb errors, tenim un instrument propi que crec que l’hauríem de cuidar. Criticar és fàcil, dir que no es fa prou també ho és, però crec que hauríem de cuidar els instruments propis dels valencians.
-Qui pensa que no els cuida?
-A vegades els valencianistes mateixos, que són molt exigents perquè no es fa tot el que es pensa que s’hauria de fer. Però quan u governa un ajuntament s’adona que les coses són com són i no com li agradaria que foren. I quan algú governa en un executiu sense majoria, al costat d’una altra força majoritària, es fan les coses que es poden fer i no totes les que es voldrien fer. En línies generals, i ho dic per pròpia experiència, perquè jo també ho he sigut, els valencianistes solem ser molt exigents amb els nostres. Molt més que, probablement, les dretes o els votants del PSOE.
-En canvi, hi ha algunes decepcions entre el valencianisme per l’evolució ideològica experimentada per Compromís. Entenc que no hi està d’acord…
-Si estiguera d’acord amb aquesta crítica no militaria en Compromís. Tenim un instrument que pot ser més o menys encertat, però des de fora els bous es veuen molt bé. Si algú vol que les coses canvien, que s’arromangue, que entre dins i que treballe. Jo sempre estic disposat a apartar-me i a obrir-li la porta a algú que ho puga fer millor. Jo he viscut experiències amb amics que sopant arreglaven un ajuntament en un moment i que, quan han sigut regidors, s’han adonat que els canvis, de vegades, són més difícils del que voldríem.
-Parlant d’actualitat, una de les últimes tasques que farà com a diputat al Congrés serà negociar esmenes dels Pressupostos Generals de l’Estat. Li ho posarà difícil al Govern espanyol?
-Són Pressupostos amb una despesa social que no s’havia vist mai. Amb independència del que puguen dir des d’altres partits com Esquerra Republicana, BNG o EH Bildu, serà difícil votar en contra d’uns pressupostos que garanteixen la recuperació de les pensions, que apugen els salaris dels funcionaris, que augmenten un 24% les transferències a les comunitats autònomes… Dit això, estem treballant en una sèrie d’elements que valencianitzen el pressupost, com hem fet sempre. Alguns podran dir que s’ha fet molt o que s’ha fet poc, però jo el que sé és que l’aportació en dependència per part de l’Estat quan jo vaig entrar al Congrés estava al 12% i ara està vora el 20%, que el que es transferia al transport metropolità de València eren cinc milions i ara en són huit, que hi havia un deute de la Marina que ara no existeix, que les inversions territorialitzades eren del 6% i ara són properes al 10%, que a la Federació de Societats Musicals Valencianes els donaven 8.000 euros i que ara en són 80.000, que hem doblat el pressupost del Palau de les Arts i que hem augmentat el de l’IVAM… A algú li pot semblar que és poc, però amb un únic diputat que aporta el poble valencià és el que tenim. Ja m’agradaria a mi tindre més diputats i, com més diputats, més capacitat per a negociar els pressupostos.
-Hi ha, en canvi, qüestions com la del finançament, que no s’han resolt…
-Mire, això no s’ha resolt, però per contra el Govern valencià ha fet els últims set pressupostos de manera expansiva i han permès, per exemple, augmentar la despesa en dependència i polítiques socials: som els que més hem avançat en tot l’Estat. Els pressupostos han permés que al País Valencià hi haja 5.000 professors més treballant, que s’hagen fet actuacions en nombrosíssims pobles fent escoles noves, que hi haja la Xarxa Llibres, que els xiquets de dos anys estiguen escolaritzats de manera gratuïta, que s’hagen donat moltes més beques… S’ha produït un avanç en allò que per a mi és el vertader valencianisme, el que intenta que els valencians i les valencianes visquen molt millor. I això s’ha pogut fer, d’una manera o d’una altra. Però s’ha pogut fer. I sí, evidentment: queda pendent el finançament. Aquesta setmana he preguntat al president [Pedro Sánchez] per un fons d’anivellament per a les comunitats autònomes que estiguen al darrere. Ja veurem què passa. Però està clar que s’han fet set pressupostos i tots s’han complit. Són millores tangibles.
-De tota manera, el PP, tal com era previsible, està aprofitant molt aquesta manca de finançament. Pensa que això es pot convertir en un hàndicap electoral per al Botànic? També tenint en compte que la del finançament era una bandera electoral des que van accedir al govern valencià…
-No. I ho dic amb tota la sinceritat del món: tot el món té molt clar que el PP, en temes d’infrafinançament, és més responsable que qualsevol altre govern i que aquest partit representa un problema a l’hora d’establir un nou sistema de finançament, així com també és responsable del fet que no es puga recuperar el Dret Civil valencià. Per tant, a la pregunta, rotundament no. Tot el món sap que el PP és profundament antivalencià, profundament centralista i que no pinta res a Madrid. És un partit titella del que es decideix al carrer Gènova.
-Hi ha votants que esperen de Compromís més defensa dels interessos dels valencians i que entenen que hi havia molta més exigència quan el PP estava a la Moncloa que no ara, amb el PSOE i Unides Podem, quan hi ha problemes estructurals que persisteixen.
-No estic d’acord. Compromís era igual d’exigent, però en aquell moment era absolutament impossible fer un únic pas que beneficiara els cinc milions de valencians i valencianes. I ara, la situació política i la configuració ens permet ser més pragmàtics. Abans cridàvem molt i no aconseguíem absolutament res. En aquest moment cridem menys, i els guanys són absolutament superiors. I si la gent no ho sap valorar probablement siga culpa nostra per no saber-ho explicar. Però jo sempre ho dic, i aquesta setmana ho he repetit: la culpa que hi haja aquest sistema de finançament és del PP i del PSOE. Ho dic ara, ho deia abans i ho diré sempre.
-A nivell personal, per què ha fet el pas per a presentar-se a primàries?
-Hi ha cicles en la vida d’una persona, i jo estic cinc legislatures prou turbulentes com a diputat al Congrés, vora onze anys a Madrid. I tinc molt clar que vull contribuir, amb tot el que sé, amb tot el que he aprés i amb tot el que, en definitiva, m’ha permés la meua vida política, a intentar una cosa fonamental, i és que hi torne a haver un tercer Botànic. El poc o molt que hem avançat en aquests set anys i escaig es podria perdre en sis mesos si finalment governen la dreta i l’extrema dreta. I si alguns creuen que quedant-se a casa contribueixen perquè el País Valencià siga més lliure, els faria una crida i els diria que estem en un moment d’emergència, amb l’extrema dreta amb possibilitats de governar al País Valencià. Demanaria a tots, per tant, un exercici de pragmatisme i d’estima a la seua pròpia terra. Potser no som els millors del món, però sí molt millors que el que suposaria un govern de la dreta i de l’extrema dreta.
-La manera com s’ha elaborat el reglament de les primàries, amb el tancament prematur del cens, no ha agradat a tots els militants.
-S’ha aconseguit, vora un any abans de les eleccions, que es tanque un reglament. Crec que és un reglament magnífic per al partit que represente, Més. I crec que és un reglament magnífic des del punt de vista del conjunt de Compromís. Algú pot pensar que no és el millor reglament possible, però jo ho he parlat personalment amb gent crítica i puc dir que és un bon reglament per als valencianistes. Que en algun lloc hi pot haver algun entrebanc? El País Valencià, afortunadament, és gran i divers i en algun moment poden passar aquestes coses. Però jo puc assegurar que aquest és un reglament que firme amb els ulls tancats.
-Entén l’enuig d’Iniciativa amb l’anunci de la seua candidatura?
-Jo soc una persona amb molta corfa. Puc entendre que algunes persones tinguen discrepàncies amb el moment en què s’ha fet l’anunci i que puguen pensar que l’anunci s’hauria d’haver fet més tard. Ho entenc i és legítim. Soc un demòcrata convençut, i tots podem creure que les coses no s’han fet tan bé com s’haurien d’haver fet. Però estic convençut, tal com hem demostrat els últims anys, que serem capaços de llimar qualsevol diferència que puguem tindre entre els partits, perquè tenim un objectiu superior: aconseguir un nou Botànic amb més força per a aturar la dreta i l’extrema dreta. Aquest hauria de ser l’únic objectiu que ens fera caminar. I per tant, tot és legítim, ho entenc, entenc també les diferències, però hem de pensar en el futur, i el futur és repetir i construir un nou Botànic amb més força per a seguir governant.
-Pensa que hi haurà reconciliació entre els dos espais?
-Sense cap mena de dubte! Absolutament, sí. Perquè som persones que ja fa temps que caminem junts, que al llarg d’aquests anys hem tingut diferències però que, per damunt de tot, tenim lleialtat al projecte i al país. I aquesta lleialtat se sobreposarà per damunt de les diferències personals.
-Vista la reacció d’Iniciativa, si ho haguera sabut, hauria actuat d’alguna altra manera retardant l’oficialitat de la seua candidatura, per exemple?
-Potser hauria parlat amb alguna persona més. I probablement hauríem tingut alguna suspicàcia menys. Però en tot cas, a mi sempre m’agrada anar de cara. I jo, personalment, crec que no ho he fet malament, però puc reconèixer que potser parlant amb algunes persones més tot hauria pogut anar d’una altra manera.
-Quan parla «d’alguna persona més» es refereix a Aitana Mas?
-Per exemple, sí. Probablement hauria d’haver parlat amb ella i ens hauríem estalviat alguna suspicàcia, probablement.
-I si la imputació contra Mónica Oltra caiguera i decidira tornar-se a presentar, pensa que això obriria encara més debat?
-Si hem aprovat un reglament de primàries en què hi ha una porta oberta a Mónica és perquè creiem que existeix la possibilitat que siga absolta. Ho esperem i ho desitgem. Mónica Oltra podria tindre un encaix en les nostres llistes. En tot cas, serien les direccions dels nostres partits les que es reunirien per a decidir què és el millor per a les nostres llistes. Com s’ha fet sempre i com es fa en un partit democràtic, on les decisions es prenen de manera absolutament democràtica i respectant la voluntat de les tres potes que formem Compromís.
-Una aliança amb Unides Podem, o amb el nou espai identificat amb aquesta coalició, seria perjudicial o beneficiós a les Corts valencianes?
-Hi ha vegades en què dos i dos fan cinc i d’altres en què dos i dos fan tres. Crec que en unes eleccions autonòmiques, i aquesta és una percepció absolutament personal de Joan Baldoví, Compromís s’ha de presentar amb el seu nom i cognoms. Som una opció d’estricta obediència valenciana, i a les eleccions valencianes hem d’anar amb el nostre cartell. Dit això, per a les eleccions estatals hi ha opcions que generen expectatives, que generen estima i que generen esperança. En eixe sentit, si som capaços de sumar respectant les individualitats de cada territori, probablement siga una opció interessant a explorar de cara al futur. Ens estem jugant que l’Estat quede en mans de la dreta i de l’extrema dreta feixista. Per tant, hem de ser intel·ligents i generosos, però hem de mantindre la nostra singularitat com a projecte valencià i valencianista.
-En canvi, si en unes eleccions valencianes Unides Podem no supera la tanca electoral del 5%, el Botànic molt probablement no es reeditarà. No tem aquesta possibilitat?
-Tinc la certesa que un tercer Botànic serà possible. No sé com, però serà possible. La gent entendrà què és el que ens estem jugant, i la gent eixirà de casa i no permetrà que aquest país caiga en unes mans que ja sabem cap a on ens condueixen.
-A nivell territorial, com pensa que Compromís pot guanyar més suports al sud, on sempre ha tingut més limitacions?
-Primerament, xafant el territori. Segonament, tal com ha fet l’alcalde Ribó, i no el PP. L’alcalde de València ha demanat que la seu de l’Agència Estatal de la Intel·ligència Artificial s’instal·le a Alacant reivindicant, també, que no som centralistes. I sobretot, com deia, xafant el territori i sabent quines són les necessitats d’un espai tan divers com ho és el sud, on hi ha comarques tan diferents com la Marina Alta i el Baix Segura, o com l’Alacantí i l’Alcoià. La millor manera de conèixer un territori és xafar-lo i estimar-lo.
-Pensa que el PSPV ha sigut el soci més lleial possible?
-Pense que el PSPV ho hauria pogut fer millor com a soci. Però són coses que passen en la política. També crec que a Madrid, moltes vegades, el PSOE no ha tractat amb l’estima amb què hauria d’haver tractat a aquells que hem permés que Pedro Sánchez siga president i que hi haja un govern progressista. Però són coses que passen. Espere que això també millore en un tercer Botànic.
-Quin és, pensa, el principal perill en les pròximes eleccions per al Botànic?
-Que la nostra gent es quede a casa perquè diga que no ho hem fet prou bé. Crec que tots ens hem d’adonar de quin és el perill real. Ara, si algú pensa que té igual, està en el seu dret. Però és evident que no és el mateix un tercer Botànic que una Generalitat amb consellers de Vox. No és igual. Si algú se’n vol desentendre té tot el dret a fer-ho, però jo m’ho pensaria dues vegades abans de quedar-me a casa.
-De Compromís es critica, justament, que un dels principals missatges electorals és el perill de la dreta i l’extrema dreta i no tant les virtuts pròpies.
-Jo he relatat totes les virtuts pròpies fa un momentet. Hui el País Valencià és vist arreu de l’Estat com un model de polítiques socials, avançades, modernes i europees. Tant el país com la ciutat de València. Per descomptat, s’ha de parlar del perill de l’extrema dreta i també del que s’ha fet. Quan jo vaig arribar a Madrid relacionaven el País Valencià amb la corrupció, i hui, algunes de les polítiques implementades pel Govern Sánchez estan inspirades en les que ha fet Compromís al territori valencià. S’ha de traure pit i estar orgullós del que s’ha fet en set anys. Que n’hi ha errades? Evidentment. Però si he de fer un balanç, pesa molt més el que s’ha fet que el que s’ha deixat de fer.
-Per últim, quina és la principal lliçó que s’emporta del Congrés després de més de deu anys?
-És difícil de dir, però ho diré ben clar: és absolutament imprescindible que una força valenciana forta estiga a Madrid. Sense això, pintarem ben poc.
-Segons vostè, com són percebuts els valencians a Madrid? Com un problema? Com un aliat? Com un poble sense aspiracions…?
-La percepció ha canviat molt. Fa només quinze dies vaig tindre una conversa amb la vicepresidenta Nadia Calviño, que deia que quan ve al País Valencià només li parlen de finançament. Allò que deia el comte-duc d’Olivares, que els valencians «somos muelles», probablement ha canviat. Els valencians, d’una manera o d’una altra, estem reivindicant-nos en l’Estat, i quan jo parle al ple els assistents saben que parlaré dels problemes dels valencians i que no callaré. Probablement, si el que jo faig ho feren molts diputats valencians del PSOE i del PP, com diuen en castellà, «otro gallo cantaría».
