Sumar considera que la reforma del model de finançament autonòmic ha d’atendre les diferents especificitats de les comunitats autònomes, posar fi a les situacions d’infrafinançament que arrosseguen diverses d’aquestes, i vincular-lo també a una reforma fiscal, atés que el model tributari espanyol està «antiquat» i es requereixen més ingressos.
En aquest sentit, defensen que és compatible atendre la singularitat de Catalunya amb una millora del conjunt del sistema, però també d’altres autonomies. Per tant, han remarcat que cal deixar de banda el partidisme i centrar-se en criteris tècnics. Per tant, demanen que el PP també assumisca que el finançament de les comunitats ha de revisar-se.
Després que Compromís i Chunta Aragonesista advertiren que no donarien suport a qualsevol iniciativa que implicara només el finançament singular de Catalunya, fonts de Sumar emfatitzen que la seua posició és clara i que són defensors d’una reforma global del sistema.
Aquest dimarts la portaveu de Compromís al Congrés, Àgueda Micó, va advertir al PSOE que la coalició valencianista no donarà suport al finançament singular per a Catalunya si no s’aborda també l’infrafinançament valencià. A més, ha emmarcat la posició dels socialistes en una «proposta partidista» de cara a aconseguir la investidura del líder del PSC, Salvador Illa.
El País Valencià, a la cua
D’aquesta manera, Sumar detalla que ja en l’acord de coalició van advocar per incloure el compromís de reforma del finançament i es va fer menció al cas del País Valencià, atés que objectivament és l’autonomia que està a la cua en matèria de finançament.
Així, remarquen que no hi ha controvèrsia en aquest punt atés que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va deixar clar que un finançament singular per a Catalunya (que secunden perquè així figura en el seu Estatut d’Autonomia) és perfectament compatible amb millors recursos per a totes les comunitats.
D’aquesta manera, apunten, per exemple, que en el cas d’Andalusia s’ha de reconéixer en un canvi de model el seu estatus d’autonomia amb un volum de població més gran, mentre que en altres comunitats cal ponderar si tenen una població més envellida o la dispersió geogràfica, que comporta un encariment del cost de prestació dels serveis públics.
