El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País València (STEPV) ha criticat la «retallada brutal» present en la proposta d’arranjament escolar –la planificació d’unitats per al pròxim curs escolar 2024-2025– amb la reducció de 150 aules d’Educació Infantil i Primària.
El sindicat ha fet una anàlisi de la proposta provisional que ha remès la Conselleria d’Educació, liderada per José Antonio Rovira (PP) i que contempla unitats d’Educació Infantil, Primària i Educació Especial (aules UECO). D’acord amb la informació recollida per l’organització sindical, hi haurà dues aules UECO menys el pròxim curs; en Infantil se suprimiran dues aules en primer cicle i 41 en segon: mentre que en Primària el nombre d’unitats baixa a 105.
«Per primera vegada ens trobem que en totes les etapes educatives el saldo d’unitats és negatiu. Ni en els moments més durs de les retallades de la consellera María José Catalá (2012-2015), es van reduir tantes unitats», lamenta STEPV en un comunicat.
El sindicat assenyala que, si bé és cert que en els últims cursos s’havien reduït unitats en Primària, «es compensava per l’increment d’unitats en Infantil, especialment des de la incorporació de les aules de dos anys en els centres públics, un fet que ara, per primera vegada, es retalla”.
En opinió de l’entitat sindical, això «confirma que el pla de 0-3 anys anunciat per la Conselleria d’Educació no està pensat per als centres públics, sinó per a fomentar l’escolarització en la privada».
Pel que fa a l’impacte entre el professorat, el sindicat docent assevera que «la pèrdua de 150 unitats comportarà una retallada important de mestres a les escoles públiques». En aquest sentit, augura que «com a mínim 150 tutors i tutores perdran el seu lloc de treball i, segons les unitats que tinga cada centre, afectarà en major o menor mesura el professorat especialista».
Per això, STEPV fa una crida als centres d’Infantil i Primària «afectats per les retallades perquè facen arribar les seues al·legacions per a defensar-les en les direccions territorials d’educació i davant la Conselleria». Així mateix, insta el professorat d’aquestes etapes a secundar la vaga del pròxim 23 de maig contra les retallades en educació.
Resposta d’Educació
Per part seua, la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació subratlla que l’arranjament escolar per al pròxim curs 2024-2025 en Infantil, Primària i aules UECO remès als ajuntaments i sindicats aquesta setmana és provisional, per la qual cosa encara està «obert a modificacions». «Hem fet arribar als ajuntaments de la Comunitat Valenciana la proposta d’arranjament escolar perquè realitzen les seues al·legacions fins al 21 de maig, i d’acord amb elles farem les modificacions oportunes per a escolaritzar a tot l’alumnat», manifesta el director general de Centres Docents, Jorge Cabo.
Cabo declara que aquesta previsió d’unitats s’ha realitzat tenint en compte el padró, que reflecteix «un evident descens de la natalitat, i per tant d’alumnat». «Per a la determinació d’unitats ens hem basat en el padró que tendeix a la baixa. No obstant això, una vegada es realitze l’admissió s’habilitaran les unitats que siguen necessàries», ha incidit.
Compromís denuncia un «colp d’Estat»
Pel seu compte, Compromís ha denunciat un «colp d’Estat a l’educació pública» quan s’ha fet pública la proposta. Gerard Fullana, portaveu d’Educació de la coalició a Les Corts, ha dit que «PP i Vox han anunciat la major retallada d’unitats educatives dels últims quinze anys, que implicarà menys professorat i més alumnat per aula per al pròxim curs».
Segons Fullana, Mazón està «copiant el guió de la seua primera etapa al govern d’Eduardo Zaplana», i ha assegurat que el govern valencià «ha mentit en tot el que va prometre fa un any: ha realitzat retallades al Pla Edificant, ha reduït les adjudicacions, hi ha retard en els pagaments al professorat, ha retallat de manera escandalosa l’oferta d’idiomes a les escoles oficials, també els recursos de les universitats, i ha reduït les aules de dos anys als Col·legis d’Educació Infantil i Primària». A més, recorda que els índexs de natalitat són «similars a anys anteriors», fet pel qual assegura que PP i Vox «menteixen» quan utilitzen aquest argument.
