Leire Pajín Iraola (1976) ocupa el lloc huit a la llista europea del PSOE. Tot i que va nàixer a Sant Sebastià, Pajín ha estat vinculada tota la vida amb Benidorm (Marina Baixa), i és per això que el seu nom és considerat, en part, quota valenciana. En canvi, el fet d’haver sigut diputada al Congrés (2000-2012), secretària d’Estat de Cooperació Internacional (2004-2008) secretària d’Organització del PSOE (2008-2010) i ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat durant l’últim període presidencial de José Luis Rodríguez Zapatero (2010-2011) li va fer adquirir rellevància a nivell estatal, i això l’està empentant a fer campanya arreu de l’Estat espanyol.
-Aquests anys ha presidit la Fundació Internacional Unió Europea, Amèrica Llatina i el Carib, i està més d’una dècada allunyada de la primera línia política. Per què hi torna ara?
-Efectivament, fa dotze anys que estic fora de la primera línia, la qual cosa no vol dir fora de la política, entenent la política com el compromís amb la societat que t’ha tocat viure. Aquest compromís es pot exercir des de diferents llocs: des de la societat civil, des de l’àmbit acadèmic, tal com he estat fent aquest temps… Però quan el secretari general del PSOE [Pedro Sánchez] em va proposar formar part de la candidatura, després de pensar-ho molt, de reflexionar sobre la importància de les europees i del fet que segurament seran les més transcendentals dels últims temps pel rumb que pot prendre la Unió Europea, vaig pensar que no era el moment per a mirar cap a un altre costat. De fet, crec que és el moment de comprometre’s una vegada més. La política és un instrument per a respondre als reptes que tenim per davant.
-Al si del socialisme valencià, sobretot de l’alacantí, sempre s’ha distingit el corrent pajinista, liderat per vostè mateixa. La seua tornada és la prova que el seu sector manté la força dins del partit?
-Estem parlant de política al Parlament Europeu i de resoldre els problemes dels ciutadans. La meua tornada té a veure amb aquesta motivació, la d’aturar l’extrema dreta, que és una amenaça seriosa per a la democràcia, per a la convivència i per al futur d’Europa. Aquesta és l’única motivació i l’única realitat. Va ser el secretari general del Partit Socialista qui, després d’una trajectòria política i professional, també vinculada amb les relacions internacionals, va creure que jo podia fer una aportació important. I jo intentaré contribuir de la millor manera possible.
-Pel que fa a la candidatura, el seu partit ha apostat per Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica, i vostè, amb el seu discurs, també fa moltes referències a qüestions mediambientals. El seu partit, segons el seu argumentari, sembla més centrat que mai en aquesta qüestió, la de l’aposta per l’ecologisme.
-Transitar cap a una economia descarbonitzada, sostenible en termes ambientals i econòmics no és només una aposta del PSOE. La ciència i Nacions Unides va marcar el camí ja fa temps. No hi ha pla B. És tremendament important que hi haja una aposta per societats que siguen rendibles econòmicament i que, al mateix temps, siguen sostenibles ambientalment i socialment. Entre altres raons perquè, si no lluitem contra el canvi climàtic a temps, si no ens anticipem a les conseqüències que sabem que tindrà, com ara la reducció dels recursos hídrics, la productivitat de la nostra terra, la biodiversitat, l’augment dels incendis, etc., el futur serà molt complicat en termes econòmics. Aquesta és una aposta del PSOE perquè és una aposta coherent que respon a la necessitat de garantir el benestar no només de les generacions actuals, sinó també de les del futur. Tot aquest treball, tota aquesta transició que hem vingut fent des d’Espanya i des d’Europa els últims anys, es pot veure fortament amenaçada si l’extrema dreta, de la mà de la dreta, arriba al Parlament Europeu.
-Entén que les entitats ecologistes critiquen aquest discurs mentre el seu partit aprova l’ampliació del Port de València o AENA aposta per augmentar la capacitat d’aeroports com els d’Elx-Alacant o València?
-Mirar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental com una dicotomia irreconciliable no és el plantejament. El plantejament és el contrari: fer compatible el benestar econòmic amb la sostenibilitat ambiental i social, i hem demostrat que ho podem fer d’una manera coherent i clara. Nosaltres apostem per un desenvolupament econòmic que tinga en compte els límits dels recursos. Això significa mantindre l’equilibri. Però si no som capaços de garantir els recursos suficients per al present i per al futur això acabarà afectant la nostra economia i el nostre desenvolupament. El que estem dient és que és absolutament compatible i necessari eixe equilibri.
-Vostè, com a ministra, ja va viure la guerra de l’aigua i la polèmica generada per la dreta arran les dessaladores. Aquest debat continua, i se’n parla en aquest context electoral. Té solució?
-Per descomptat que la té. De fet, el Govern d’Espanya del qual jo mateixa vaig formar part va generar solucions fins al punt que hui tenim recursos hídrics disponibles gràcies a tota eixa política, a eixe conjunt de polítiques que va ser posat en marxa aleshores. Un conjunt de polítiques que incloïen la dessalació, la reutilització d’aigua, la modernització de regadius, la millor utilització d’aigua de pluja o els transvasaments d’aigua disponible. Això vol dir que totes aquelles mesures que vam prendre en el seu dia hui han donat els seus fruits i que encara estem utilitzant els recursos que es van generar en aquell moment. La resposta a reptes tan importants com el de l’aigua és arromangar-se i buscar solucions. Això és el que sempre ha fet el Partit Socialista. Els ciutadans esperen de nosaltres, precisament, menys enfrontaments i més solucions. Això és justament el que continuarem fent.
-Si haguera de dir tres prioritats valencianes per a defensar com a eurodiputada, quines assenyalaria?
-En primer lloc, hi ha un context global que ens afecta. Hui els reptes són globals, i per tant qualsevol repte que tinga a veure amb la seguretat en la salut, en els reptes del canvi climàtic, de la transició digital, de la seguretat i la inestabilitat derivada dels conflictes, de l’apujada de preus com a conseqüència dels temes energètics… tot això afecta ciutadans d’Europa, d’Espanya i també de la Comunitat Valenciana. Vull que siguem molt conscients d’això, perquè el 60% de les decisions que es prenen a Brussel·les ens afecten directament a tots els ciutadans, inclosos els valencians. Al mateix temps, hi ha sectors estratègics de la nostra Comunitat que necessiten d’un acompanyament específic i que les seues inquietuds es vegen reflectides a Europa, cosa que es va veure de forma molt clara en l’anterior legislatura i que continuarà sent així en el futur. Sectors industrials com el calcer, com el joguet o la ceràmica compten amb regulacions i un accés als mercats que tenen molt a veure amb les polítiques europees. Òbviament, caldrà estar molt atents a aquests sectors.
-Potser és inevitable, però el cert és que tothom situa aquestes eleccions com un termòmetre per a mesurar l’estat de salut dels projectes de Pedro Sánchez i d’Alberto Núñez Feijóo fins al punt que alguns consideren que un resultat desigual pot ser decisiu per a l’esdevenir de la legislatura espanyola. Vostè també fa aquesta lectura?
-Cada vegada que s’han celebrat unes eleccions aquest últim any, i ja en portem algunes, se’n fa aquesta lectura. Però la realitat és que el 9 de juny ens juguem el model europeu, tal com el coneixem hui, que és el model de convivència democràtica que ens ha proporcionat tant de benestar als europeus i les europees. Per això, segurament aquestes són les eleccions més transcendentals en què ens ha tocat participar des que tenim dret a vot a Europa. Per tant, m’agradaria que en fórem conscients. Que fórem conscients de la transcendència de les eleccions en aquests termes, perquè ens juguem el desenvolupament democràtic, econòmic, social i de benestar d’Europa. Això és profundament rellevant i crec que això és el que els ciutadans europeus entendran que és el que se’ls pregunta a l’hora d’anar a votar el 9 de juny.
-Creu que l’aprovació de l’amnistia en aquest moment concret els beneficiarà o els perjudicarà electoralment? O creu que no influirà?
-Crec que eixa pregunta va ser resolta fonamentalment a les eleccions del 12 de maig a Catalunya. La política és la que ha de resoldre els conflictes. Al llarg de la història s’ha demostrat que els socialistes hem posat en marxa el diàleg i la política. A Catalunya governaven els independentistes i a Moncloa el Partit Popular en el moment de major conflicte entre Catalunya i la resta d’Espanya, i el cert és que la política d’enteniment i de diàleg que s’ha anat desenvolupant els últims anys a través del Govern de Pedro Sánchez i el lideratge de Salvador Illa ha fet que els ciutadans catalans hagen preferit passar pàgina i que contemplen el futur amb esperança per una convivència pacífica, per l’estabilitat i pel desenvolupament econòmic i social. Per tant, eixa pregunta ja va ser resolta i allò més rellevant és que el resultat de la política de diàleg del Govern d’Espanya i de Salvador Illa ha donat els seus fruits.
-De tota manera, és evident que aquesta qüestió no s’analitza igual des de Catalunya que des de la resta de l’Estat. Per això li preguntava si creu que l’amnistia, aprovada en aquestes dates, influirà en el suport que el seu partit puga rebre a les eleccions europees.
-Crec que tot Espanya ha vist, efectivament, tota la política que s’ha posat damunt la taula per a saber entendre que els conflictes s’arreglen amb una política d’altura de mires: la que seu a dialogar amb qui pensa diferent i la que no pensa a curt termini ni en els interessos electorals, sinó en arreglar els problemes. Tot això, al final, acaba donant els seus fruits. Crec, és bastant visible. No només a Catalunya, sinó també a la resta d’Espanya.
-L’alta judicatura ja ha dit que s’oposa a aplicar aquesta mesura. Creu que els jutges aconseguiran paralitzar-la i enrarir encara més la situació política?
-Vivim en un país en què l’Estat de dret i la separació de poders és una realitat. El Congrés triat pels ciutadans va aprovar dijous, de manera democràtica, aquesta llei, que per descomptat s’implementarà i es posarà en marxa.
-Una última pregunta. El seu partit ha apostat per la ministra Diana Morant com a candidata a presidir la Generalitat de cara al 2027. Ella va començar a militar al PSPV.PSOE tot just quan vostè mateixa deixava de ser ministra i abandonava la primera línia política. Ha tingut temps de conèixer Morant? Creu que és un actiu interessant per al seu partit?
-He tingut la sort de conèixer a Diana des de fa moltíssims anys. He seguit, a més, la seua trajectòria, primer com a alcaldessa [de Gandia] i com a ministra de Ciència després, perquè a més he treballat en un institut científic aquests anys i per tant he pogut veure la implementació de les seues polítiques públiques. Crec que el lideratge de Diana és un lideratge sòlid, de present, però sobretot és un lideratge de futur, i estic segur que la veurem a la presidència de la Generalitat molt prompte.
