Tot fa pensar que la proposta de l’exfalangista Juan García Sentandreu, exmilitant del violent Grup d’Acció Valencianista (GAV), fundador de Vox a València i condemnat per maltractaments i vexacions ja fa anys, no podrà passar de la frontera del soroll. Però com a mínim, fins ara, l’objectiu que se’n parle l’ha aconseguit.
Dimarts es feia públic que la Mesa de Les Corts havia admès a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) proposada per Sentandreu, un històric de l’extrema dreta valenciana que demana aprovar una llei de defensa de les senyes d’identitat valenciana. La novetat que incorporava la proposta era que demanava il·legalitzar el terme «País Valencià», que es castigue penalment la defensa de la unitat de la llengua o que es penalitze, com a delicte d’odi, «qualsevol delicte contra les persones, les propietats o els senyals d’identitat recollides en aquesta llei, fomentat, promogut o incitat, directament o indirectament pel catalanisme».
La ILP ha sigut remesa a la Junta Electoral valenciana, tal com marca la normativa. Però, té recorregut aquesta ILP?
La veu dels juristes
El magistrat Joaquim Bosch, portaveu territorial de Jutges per la Democràcia, matisa que les ILP permeten la possibilitat de debatre i votar Proposicions No de Llei (PNL) a Les Corts a proposta de persones que no formen part de l’hemicicle. «Qualsevol persona pot iniciar el tràmit i recollir les signatures necessàries en el moment en què comence el termini».
Ara bé, «per bé que la ILP s’admeta a tràmit, ni les Corts Valencianes ni cap cambra autonòmica tenen competències per a legislar sobre el Codi Penal, que recau en les Corts espanyoles». Segons Bosch, el contingut de la proposta és «obertament contrari a la Constitució i a l’Estatut», en tant que utilitzar el terme «País Valencià» o que es puga defensar la unitat de la llengua «forma part de la llibertat ideològica o d’expressió, i no es poden aplicar sancions en aquest sentit».
Hi coincideix Francisco Javier Mira Benavent, professor de Dret Penal a la Universitat de València, qui recorda que «la legislació espanyola és l’única que es pot pronunciar sobre la creació de responsabilitat penal i sobre què és delicte. Aquesta matèria és indelegable i reservada a la competència estatal».
Ell mateix apunta, a més, que en el cas del delicte d’odi que es mira d’aplicar en determinades manifestacions polítiques no pot tindre cap conseqüència. «Aquest delicte està tipificat en l’article 510 del Codi Penal i el legislador competent, el d’àmbit estatal, no pot introduir coses com aquestes com a delicte d’odi, que ja en si mateix és controvertit i fer aquesta mena d’extensions és absolutament inviable».
D’altra banda, preguntat per si, ateses les circumstàncies, la mera admissió a tràmit d’una ILP amb aquest contingut és procedent, Bosch indica que aquestes admissions a tràmit «són pràcticament automàtiques i no se n’analitza la constitucionalitat: això es valora al debat parlamentari». En cas que la proposta avance i s’acabe debatent i aprovant, Bosch entén que seria anul·lada pel Tribunal Constitucional, atès que és «grosserament anticonstitucional».
