La provocació forma part del discurs polític, però el president Mazón sovint supera aquesta frontera.
Dir que el valencià és una llengua que ha sigut imposada és una aberració d’una dimensió que va molt més enllà de la mera provocació. El president Mazón ho sap, però és capaç de fer servir aquests arguments amb l’únic propòsit de desviar l’atenció i d’encendre el personal.
El president Mazón mai no s’ha cansat de dir, tant en campanya electoral com des que va arribar al Palau de la Generalitat, que el seu és un govern per a tothom i que ell és un president que governarà per a tothom. Però ni els fets ni les paraules encaixen amb aquesta premissa tan lloable.
El president Mazón és d’Alacant, una ciutat en què el valencià ha quedat arraconat amb el pas de les generacions fins a límits que alguns sociolingüistes s’atreveixen a pronosticar-ne la desaparició d’ací a uns anys. El valencià, cal suposar-ho, no ha estat imposat, per bé que potser el president Mazón es pensa que el fet que l’himne de la ciutat tinga la lletra en valencià justifica l’argument de la imposició lingüística.
El valencià no és una llengua que parle ni que domine el president Mazón. Tampoc el seu cercle íntim ni la gran majoria dels seus assessors. Quasi tots ells han cursat l’ESO o l’EGB i, alguns d’ells, o molts fills d’ells, podran expedir els títols de valencià per haver fet el Batxiller. No cal dir que cap d’ells, o l’absoluta majoria d’ells, no té cap interès pel valencià, no el parlen ni el parlaran. La imposició del valencià, evidentment, ni existeix ni ha existit mai.
El que sí que hi ha és la imposició inversa: la del castellà, que és la llengua de tots els mitjans de comunicació llevat de poquetes excepcions, com la del diari que estan llegint, i pròximament també serà la llengua d’À Punt. Perquè Mazón, que diu que no li agrada imposar, imposarà el castellà tot just en l’única televisió en què la llengua d’ús és el valencià. En la resta no ha proposat d’incorporar el valencià, sinó que se li ha oblidat allò de la igualtat –per al valencià, clar!– en el sistema comunicatiu valencià majoritàriament en castellà (encara).
És molt fàcil desmuntar els arguments del president Mazón. Allò que no és fàcil és teixir una estratègia per derrotar-lo electoralment. Tots els sondejos actuals garanteixen la seua supervivència folgada en cas de noves eleccions a les Corts Valencianes. És hora que l’oposició es pose les piles i treballe per canviar aquest panorama tan vergonyós.
