Els expresidents de la Generalitat Valenciana amb el PP, Eduardo Zaplana i José Luis Olivas, han arribat aquest matí a la Ciutat de la Justícia de València per a ser jutjats, juntament amb 13 persones més, pel conegut com a cas Erial.
Ací podeu veure una anàlisi del cas del periodista Quico Arabí.
Olivas ha arribat poc abans de les 9 hores a les dependències judicials mentre que Zaplana ho ha fet mitja hora més tard. Cap dels dos ha volgut fer declaracions als mitjans de comunicació que esperaven a la porta i únicament han demanat pas per a accedir a l’edifici.
Inicialment, estva previst que la vista començara aquest matí, a les 10 hores però un problema de salut de l’advocat de Zaplana –que hui no ha acudit a l’edifici judicial al costat del seu representat- ha provocat una suspensió del judici i l’establiment d’un nou calendari, que s’iniciarà el 21 de març. La vista, ja va patir un primer retard, ja que inicialment havia d’arrancar el 9 de gener, llavors per una indisposició del fiscal.
En qualsevol cas, els acusats, acusacions i advocats defensors es donen cita hui en la secció quarta de l’Audiència de València, tribunal encarregat de jutjar aquest procediment en el qual s’ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics del País Valencià en l’època que Zaplana era president.
En aquest procediment Eduardo Zaplana, que sempre ha negat els fets, s’enfronta a una pena de 19 anys de presó pels delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació administrativa. A més, li reclamen tres multes de 40 milions, 72.000 i 36.000 euros, respectivament.
El fiscal anticorrupció xifra en 20.606.364 euros el total dels diners obtinguts de manera delictiva mitjançant operacions de corrupció per part de Zaplana i la seua organització, un grup que operava a través de societats radicades a l’estranger, creades amb el propòsit de rebre els suborns per les adjudicacions predeterminades i per a ocultar l’origen il·lícit dels béns, contribuint a la seua transformació i integració posterior en el circuit econòmic, segons consta en la qualificació de l’acusació pública.
D’aquest import, 6.734.026 euros van ser decomissats en comptes suïssos. En total, el fiscal acusa, juntament amb Zaplana, a altres 14 persones més, vinculades directament a l’expresident i que el van ajudar en l’operativa.
Després de Zaplana, la major petició fiscal és per a qui fora el seu cap de Gabinet, Juan Francisco García, 14 anys de presó per blanqueig, suborn i falsedat, la mateixa condemna que sol·licita per als germans Vicente i José Cotino, adjudicataris dels plans eòlic i les ITV. En la causa va estar també investigat fins a la seua defunció Juan Cotino, exconseller i expresident de les Corts Valencianes, oncle dels anteriors.
Segons assenyala el fiscal en el seu escrit, la venda de les participacions de les empreses de les ITV i Parcs Eòlics va reportar a l’empresa dels Cotino, en les diferents societats controlades pels germans, més de 86,5 milions d’euros, «la qual cosa justifica l’alt import de les comissions abonades per les adjudicacions».
«Financer»
El fiscal també sosté que unes altres tres persones formaven el nucli dur de l’organització criminal: Francisco Grau, a qui considera el «financer» de l’organització i encarregat de gestionar els fons i Joaquín Miguel Barceló, el testaferro, que apareixia «a l’exterior» en les societats mercantils i com a titular dels diners que va acabar distribuït en societats de Luxemburg, Panamà i comptes d’Andorra, on es van localitzar 9,8 milions d’euros. Per a tots dos reclama huit anys de presó i 20 milions d’euros de multa per organització criminal i blanqueig, igual que per a l’exsecretària de l’expresident, Mitsouko Henríquez.
A més d’aquests acusats, figuren els germans Elvira i Saturnino Suances –ella, exdiputada del PP-, com els administradors i encarregats de recuperar els diners d’Andorra i per als quals demana cinc anys de presó i multa de huit milions d’euros; l’expresident de la Generalitat José Luis Olivas, amb intervenció en l’adjudicació d’eixe pla eòlic, i per a qui reclama sis anys de presó, i una sèrie d’empresaris i amics que haurien col·laborat per a ocultar la procedència delictiva dels diners i van auxiliar Zaplana per a l’aprofitament dels diners retornats a Espanya per al seu ús personal.
Entre aquests últims es trobarien Francisco Pérez López; Ángel Salas; Robert Edgar Bataouche; Pedro Romero i Carlos Gutiérrez, que s’enfronten a set anys de presó el primer i a cinc anys de presó la resta.
