Primera pregunta, crec que obligada: hi haurà govern espanyol?
Això dependrà en gran mesura de l’actual govern espanyol i dels candidat a la investidura. Si ells tenen interès en què hi hagi investidura es forçarà perquè hi sigui. Saben perfectament les nostres posicions perquè és el que hem defensat abans i després de les eleccions. Ja al 2019 ens vam presentar a dues eleccions amb el lema «Amnistia i autodeterminació», així que són perfectament conscients de quina és la nostra posició.
En una negociació sempre es juga a tensar la corda, a ningú li agrada regalar els seus vots, però si no ix bé, és un risc repetir eleccions?
Segurament el Partit Socialista és conscient que si alguns centenars de vots de quatre o cinc circumscripcions haguessin canviat de destí, ara hi hauria una majoria parlamentària de PP i Vox. I no sé si el PSOE vol posar en perill tot allò que s’ha fet i el que es pot fer. Segur que deu tenir incentius per forçar la repetició i també per no fer-ho, tot alhora, però si vol actuar amb aquesta irresponsabilitat serà la seva irresponsabilitat, perquè el que proposem és prou raonable com perquè no hi hagi cap impediment per a l’acord.
Raonable sempre és depèn des d’on es mire.
A mi em sembla que ningú més vagi a la presó és molt raonable, sobretot si la gent que hem anat a la presó o a l’exili no hem fet cap delicte recollit al Codi Penal. I l’única forma de fer-ho és amb una amnistia. Una opció que, de fet, ja va quedar recollida en un acord a la Mesa del Congrés on el PSOE es va comprometre a acabar amb la repressió per totes les vies legals.
I com es concretaria jurídicament aquesta amnistia? Perquè sovint tinc la sensació que una cosa és el que diu el govern i l’altra el que fan els jutges, policies i fins i tot fiscals.
Certament a l’estat espanyol hi ha una desobediència dels poders fàctics contra el legislatiu, fins al punt d’enviar a la presó algú que no només no ha comès cap delictes, sinó que aquest delicte ha estat exclòs explícitament del Codi Penal pel poder legislatiu.
Raó afegida per reclamar una amnistia, perquè les reformes del Codi Penal, el poder judicial les desobeeix.
L’altra demanda és l’autodeterminació…
La nostra posició és que el futur de la societat l’han de decidir els ciutadans amb el seu vot. I entenc que tots els demòcrates hi haurien d’estar d’acord. Sabem que el PSOE no ho està, però almenys hauria d’acceptar que nosaltres ho hauríem de poder defensar. I sabem que les nostres demandes són compartides amb la majoria de la societat.
Es pot condicionar l’autodeterminació a una investidura?
L’amnistia pot ajudar a resoldre algunes de les conseqüències del conflicte entre la societat catalana i l’estat espanyol, però per ella mateixa no el resol. Això només ho pot fer el vot de la gent en un referèndum amb una pregunta clara i explícita. I és legítim, útil i pertinent vincular la investidura amb el dret a decidir, encara que en som conscients que el PSOE hi està en contra, ens ho ha demostrat en moltes ocasions, com quan va donar suport al 155. Però per això és més imprescindible que ho defensem nosaltres. És la nostra feina.
I defensar un referèndum pactat no és tornar al 2014?
Nosaltres hem defensat el referèndum per 18 vies legals possibles, abans del 2017. Vam anar al Congrés, tot. No és que no hàgim emprat les vies legals pertinents, és que hi ha una negativa sistemàtica del PSOE i els seus aliats, com el PP i altres.
Per això la referència al 2014.
Però seguim defensant aquesta via legal, no només en el marc del dret espanyol, sinó sobretot en el del dret internacional. Defensem un acord de claredat similar al que s’ha fet al Quebec, a Irlanda del Nord o a Montenegro. Són exemples de com es resolen aquestes qüestions en països democràtics i per tant la nostra proposta s’emmarca perfectament en el que són les bones pràctiques de les democràcies occidentals.
Ja, però cal continuar insistint? Què fa pensar que ara canviarà?
La comunitat internacional ens demana que no renunciem a la bandera de la negociació política. «Si ells es volen aixecar de la taula que s’hi aixequin, però vosaltres insistiu, perquè és l’única manera que us puguem acompanyar en termes democràtics». Aquest és el missatge que ens arriba i és el que estem fent.
Això explica el canvi d’estratègia de després de l’1 d’octubre?
No hi ha hagut cap canvi d’estratègia.
Bé, doncs de tàctica…
Nosaltres hem defensat sempre el mateix i és que hem de guanyar per la via democràtica i això es guanya acumulant suports. L’única confrontació efectiva i que més incomoda l’Estat és la democràtica perquè és l’única que posa l’Estat davant del mirall del que no vol ser i el posa en evidència davant de les altres democràcies i institucions internacionals.
Llavors, el 2017, hi havia una unitat d’acció de les forces independentistes. És possible tornar a aquesta unitat? Seria bo fer-ho?
És possible si es torna a l’escenari on estàvem, que és el de la confrontació democràtica i on demanem que volem votar en un referèndum amb reconeixement internacional, perquè sense això la independència no és efectiva. La unitat que té sentit és la que ens porti a tornar a fer el que vam fr i a fer-ho millor.
Però pareix que l’escenari ha canviat. L’altre dia Pedro Sánchez es vantava que el PSC havia guanyat les últimes eleccions a Catalunya i que el conflicte estava resolt.
Sí, ells van guanyar les últimes eleccions a Catalunya i ERC les municipals, i Junts les últimes europees i al Parlament va guanyar una majoria independentista i totes aquestes veritats són veritat alhora. I això el que demostra és que la societat catalana és complexa, no que no vulgui decidir el seu futur votant ni que una part no estigui disposada a fer-ho a favor d’una república catalana. I això ho demostra la por visceral del PSOE a un referèndum. Si estiguessin tan segurs de les seves forces no tindrien tants problemes en convocar-lo.
I la nostra feina és que com més gent millor voti «sí». Perquè som independentistes i ho seríem en qualsevol circumstància, però també perquè estem segurs que per viure millor ens calen les eines d’un estat i el que volem és que la gent visqui millor. Amb millors ferrocarrils, millor sanitat, educació, amb una economia més pròspera, una distribució de la renda més justa… I això a l’estat espanyol, on els polítics es pleguen sempre als poders fàctics és molt més difícil d’aconseguir que en una república catalana.
Canviant un poc de tema. Amb el nou govern valencià, les relacions entre el País Valencià i Catalunya, que començaven a normalitzar-se, creu que se’n ressentiran?
Resulta obvi que a un govern d’ERC li resulta molt més fàcil entendre’s amb qualsevol altre que no siga el PP, entre altres coses perquè el PP està en contra del dret a votar però, sobretot, perquè el PP, especialment al País Valencià, és una autèntica fàbrica de corrupció, que és just el contrari que ERC, que en 93 anys d’història no té ni un sol cas.
I més enllà dels governs, encara hi ha moltes reticències, a bona part de la societat valenciana a qualsevol cosa que vinga de Catalunya.
És normal, perquè el model del PP és el d’una societat subsidiària, empobrida i amb monocultiu d’una activitat de poc valor afegir com és el turisme. Llavors necessita defensar-se dels models alternatius que proposen una industrialització, feines de més qualitat, més creació de riquesa, amb més innovació i formació. Llavors aposta per atrinxerar-se en les emocions i atiar les baixes passions. S’embolcalla en la bandera per fer-se perdonar la corrupció i intenta crear polèmiques artificials contra Catalunya per amagar les seves febleses.
Creu que aquest discurs contra Catalunya encara mobilitza o és cosa del passat?
Certament ha guanyat les eleccions al País Valencià juntament amb els seus aliats de Vox. Deu ser que la demagògia i el populisme li és prou útil.
I a l’altra banda, Esquerra Republicana del País Valencià no aconsegueix enlairar-se electoralment.
És obvi que ens agradaria tenir millors resultats dels que tenim i ens toca treballar i explicar-nos per tal de convèncer la ciutadania, perquè les nostres propostes són molt millors, més útils i modernes, per al conjunt de la societat valenciana. Però també és cert que tenim les eines que tenim i els nostres adversaris tenen les que tenen, i que sovint venen d’un règim que no en tenia res de democràtic. En tot cas, sempre li desitgem el millor a la societat valenciana.
