-Han decidit presentar candidatura des de Bloc i País al congrés de Més-Compromís. Per què?
-Hem decidit fer un pas des de Bloc i País, però m’agradaria remarcar que la candidatura és ampliable. Hi ha altres persones que són crítiques amb la direcció de Més que no han estat mai en Bloc i País, però això no és inconvenient a l’hora de canviar les coses. Com més gent siguem millor, hi ha una massa crítica evident que està reclamant canvis i més democràcia interna. I el que volem és reunir gent i propostes amb la perspectiva d’ampliar la candidatura per a fer-la més sòlida de cara al congrés.
-Al congrés anterior del 2021 Bloc i País no va presentar candidatura. Es preveia que Àgueda Micó seria l’única candidata al congrés i finalment també es va presentar Àlex Ruiz, aleshores alcalde de Bellreguard (Safor), que va acabar comptant amb el suport individual dels membres del vostre corrent. Per què aleshores no es van presentar al congrés i ara sí que ho fan?
-La diferència és el seguit de destrellat que hem estat veient des d’aleshores. En aquell moment no ens agradava el que estava passant, però podíem tindre encara una mica de confiança. Moltes de les persones que en el seu moment van donar suport a Àlex [Ruiz] ara estan en la nostra candidatura, que remarque que vol ser ampliable. Ara és el moment de fer un pas, és l’última oportunitat que tenim de fer reviscolar el nostre projecte de partit. Les promeses que ens han fet que anàvem a ser més sobiranistes, que anàvem a ser clau, que anàvem a poder decidir i que anaven a comptar amb la militància no han funcionat. Ho hem vist aquests anys, i hem assistit a un fet insòlit, com és que la secretària general [Àgueda Micó], després d’anunciar en un Consell Nacional que anava a presentar candidatura a unes primàries decidira de manera unànime passar el relleu a una altra persona, l’actual secretària general [Amparo Piquer], quan nosaltres reclamàvem avançar el congrés per la situació d’interinatge que vivíem. Tot ha arribat a un punt pràcticament insostenible, i aquesta és la nostra oportunitat per reviscolar la part del partit que s’ha sentit decebuda. Podem tornar-los l’alegria i la satisfacció de militar en un partit que és sobiranista també a nivell intern, perquè les bases han de marcar les polítiques i no les persones que dirigeixen el partit.
–Pel que fa a les polítiques d’aliances de Compromís els últims anys, els que les han propiciat justifiquen que sense haver pactat amb Sumar en les eleccions estatals de l’any passat o sense haver-ho fet en les últimes europees la representació de Compromís al Congrés o al Parlament Europeu no seria la mateixa.
-Aquestes aliances, sobretot la candidatura al Congrés, no es va ratificar. No es va ratificar un acord amb Sumar i després ens hem assabentat que un punt fonamental por a nosaltres com és la negativa a l’ampliació del Port [de València] no es estava a l’acord, un acord que mai no es va ratificar i que mai no hem vist. Això per a nosaltres és fonamental. Pel que fa al Congrés, per exemple, hi ha un diputat per Alacant [Txema Guijarro] que va ser triat gràcies als vots de Compromís, però no comptem amb ell. Se’ns va dir que Sumar no faria implantació al País Valencià, perquè ja hi estava Compromís, però aquest diputat per Alacant triat amb els vots de Compromís va ser el primer que va intentar implantar Sumar al País Valencià desobeint o trencant –o qui sap– eixos acords que no hem vist. I pel que fa al Parlament Europeu, estem molt contents d’haver assolit un eurodiputat [Vicent Marzà], clar que sí, però què haguera passat si s’haguera activat eixa consulta reclamada per més del 10% de la militància que demanava consultar sobre les aliances per a les eleccions europees i es va obviar? No es va voler escoltar la militància, i no se sabrà mai què hauria passat si haguérem decidit anar a soles o amb altres candidatures que també ens van oferir seure a parlar i amb les quals mai no es va negociar.
-Tornant al congrés de Més, han proposat l’esmena de facilitar el vot telemàtic de la militància. Creuen que s’aprovarà?
-Seria una oportunitat per demostrar que hi ha més democràcia. Ens trobem en el dia a dia amb gent gran que no pot assistir a les reunions, gent que treballa, que té compromisos, família… no entenem per què eixa gent no pot votar en una executiva. Entenc que en alguns casos no es puga votar de manera telemàtica per la falta d’infraestructura, perquè al cap i a la fi som un partit amb recursos limitats… Però jo no entenc, sent diputada des de fa tres legislatures gràcies a unes primàries en què hem votat tant de manera presencial com telemàtica els nostres candidats, que hui per hui, en els temps que corren, se’ns estiga negant que la gent puga dir a seua mitjançant les tècniques que tenim al nostre abast. Nosaltres apostem per la democràcia i perquè les persones que militen puguen participar.
-Pel que fa a les candidatures, esperaven que David Gonzàlez presentara candidatura? La vostra idea era que només hi haguera la vostra candidatura i l’oficialista?
-Evidentment ens hauria agradat que fora així, però també he de dir que de cara al resultat que pot tindre aquest congrés és molt millor que hi haja un altre tipus de gent amb un altre perfil –que jo respecte molt i que pense que és totalment compatible amb el nostre– i que es presente. Crec que això ens dona moltíssima força, moltíssima visibilitat, i és eixa espenta, eixa espurna, la que indica a totes llums que alguna cosa està fallant en el nostre partit i en la direcció del nostre partit. Hi ha dues candidatures d’oposició i tant de bo puguem arribar a un acord. Nosaltres ho estem intentant i tenim molta fluïdesa en les converses, tant amb David [Gonzàlez] com amb altres persones pròximes a ell. Pensem que això pot ser la clau per assolir la majoria al congrés.
-Però els decep que Gonzàlez no s’haja incorporat a la vostra candidatura? Heu arribat a valorar el fet d’integrar-vos en eixa candidatura?
-Crec que no és qüestió de David o de Mònica, és qüestió de confluir. No és qüestió de com, no és qüestió de qui, sinó que seria ideal una confluència i treballem en aquest sentit. I les converses van bé en eixe sentit.
-Per tant, és possible que el congrés acabe tenint només dues candidatures?
-Per la nostra banda seria allò ideal, que la gent que vol canviar totes aquestes situacions que he comentat confluira en una mateixa candidatura. No per nosaltres, sinó per les persones que pensen que alguna cosa està fallant i que integren una gran part de Més-Compromís.
-De què creu que depèn l’èxit o el fracàs d’aquest intent de confluència?
-És prompte per avaluar això. Ara el que cal fer és demostrar a la gent que pot tornar a confiar, que podem tornar a tindre un partit millor del que hem tingut fins ara. Estem parlant amb la gent, estem tenint converses, estem fent actes amb la gent i la gent ens ho demana, volen escoltar les nostres propostes. La qüestió no és si es presenta una persona o altra, tot va més enllà de les cares, interessa el contingut, és a dir, la política, i encara és prompte per avaluar què passarà. Ara el que interessa és que la gent que aspira a tindre un partit millor, amb més democràcia, amb més transparència, sàpiga que hi ha opcions.
-Pel que fa al futur de la coalició, Compromís s’ha de convertir en un únic partit? Ha de ser una federació de partits? Ha de continuar com fins ara?
-Continuar com fins ara és inviable. Hi ha acords que salten pels aires i que no ens n’assabentem fins passat un any. Això no té sentit. Sabem que hi ha una taula de negociació, perquè així se’ns ha dit al Consell Nacional, però també se’ns va dir que al febrer tindríem un congrés fundacional. Ha passat febrer, març, abril, maig, juny, estem al juliol, no en sabem res. Crec que cap de les parts que estem en Compromís estem contentes amb l’actual model. Cap de les parts estem contentes per com s’estan desenvolupant les coses. I estic segura que es pot treballar millor. M’agradaria treballar com sempre he treballat en el grup parlamentari, amb un sol Compromís. I jo, quan arribe a la direcció, serà eixa l’espenta que introduiré: treballar en un sol Compromís. Perquè allà on he estat, també com a regidora a l’Ajuntament de Vila-real (Plana Baixa), he tingut companys d’Iniciativa i hem treballat així, com també a les Corts Valencianes. Aquesta és la meua idea, és exportable i oferisc la meua experiència.
-La cara visible o la líder d’eixe futur «sol Compromís» ha de ser Mónica Oltra?
-Mónica Oltra farà el que ella voldrà. Contràriament al que s’ha fet fins ara, en referència als nous lideratges en Compromís –que de nous la veritat és que no n’hem tret massa–, crec que la política comunicativa de Compromís ha anat adreçada a crear lideratges i, a voltes, ha amagat altres persones que estaven fent un treball que no eixien perquè s’estaven impulsant altres lideratges. En el futur Compromís per descomptat que Mónica Oltra ha de tindre un paper, perquè és una figura que ens representa i representa molt bé el que és la lluita de Compromís, sobretot després del que ha hagut de passar aquests darrers anys. Però Mónica Oltra haurà de tindre un paper perquè així ho demanarà la militància, no les executives. És ací on cal arribar. La militància ha de propulsar els nous lideratges, no s’han d’impulsar des de les coalicions ni des de la conveniència d’una executiva determinada, tal com vam veure quan la nostra secretària general va decidir anar-se’n al Congrés dels diputats.
-Una última pregunta pel que fa a la seua ciutat, Vila-real, on Compromís ha passat part a formar part del govern local, liderat pel PSPV. Per què ho han fet i què pronostiquen en aquesta legislatura municipal?
-El com ho hem fet és important. Vila-real és un poble que ens estimem. Hi vaig estar com a regidora amb Alberto Ibáñez, portaveu d’Iniciativa, i també hi van estar abans que nosaltres altres companys que ens estimem molt. Nosaltres som un partit molt assembleari i portàvem temps examinant quina estava sent la nostra línia de treball, que venia abocada a que certes coses que a nosaltres ens importen, com ara la memòria històrica, no eixien si no tenien el nostre impuls. D’altra banda, necessitem un pressupost per a Vila-real, que és una ciutat en continu moviment, una ciutat industrial potent que s’ha quedat fora d’ajudes per a polígons industrials que eren cabdals per seguir creixent amb bones perspectives. Després d’analitzar tot això durant molt de temps vam decidir allò que jo he mamat al col·lectiu de Vila-real: que fora la militància qui en tinguera l’última paraula després de moltes converses i de dissenyar un pressupost en el qual ha participat tota la militància, que al seu torn ratifica tant el pressupost com el fet d’entrar o no a governar. Tot això és fruit de la participació, de la conversació i de la implicació de la militància, que ho ha validat en un referèndum. No és tan difícil. Si ho hem pogut fer en un poble com Vila-real, on tothom ha pogut dir la seua, com no anem a fer-ho en el nostre partit?
