Entre els ministres nomenats pel president espanyol Pedro Sánchez durant la jornada de dilluns no hi havia l’expresident valencià Ximo Puig. Ell mateix s’havia fet veure aquestes setmanes, marcades pel context de les negociacions per la investidura, defensant l’amnistia que el PSOE promourà a canvi de la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa gràcies als vots dels partits independentistes.
Puig ha sigut, sens dubte, un dels grans defensors d’aquesta proposta. Una posició que no és menor en un ambient tan enrarit, marcat per la mobilització constant de la dreta i de la ultradreta i per les crítiques internes d’una part important del PSOE, fonamentalment del president manxec Emiliano García-Page i de la vella guàrdia del partit.
Aquest treball, aquesta visibilitat, no ha sigut compensada per Sánchez. No eren pocs els qui apostaven perquè Puig fora nomenat ministre de Política Territorial en un moment en què aquesta cartera esdevindrà fonamental per a garantir els equilibris que han de fer sobreviure la legislatura espanyola. Aquest Ministeri, a més, anirà a parar a un altre expresident autonòmic, el canari Ángel Víctor Torres, fet que demostra que Sánchez no ha castigat els líders territorials que no van ser capaços de sobreviure al passat 28 de maig, quan la dreta es va imposar amb força a la majoria de les comunitats i dels municipis d’arreu de l’Estat espanyol. El nomenament de Francina Armengol, expresidenta balear, com a presidenta del Congrés, també és simptomàtic en aquest sentit.
Ara mateix Ximo Puig és senador territorial, un càrrec amb bastant poca visibilitat i que, en molts casos, és el preludi de la jubilació política. Puig encara és el secretari general del PSPV, càrrec que ostenta des de ja fa quasi 12 anys, però a Les Corts el seu paper no és massa transcendent, atès que la sindicatura l’exerceix l’exconsellera Rebeca Torró.
Aquesta situació de discreció fa pensar que Puig podria estar amortitzat, o que si més no Pedro Sánchez així ho considera. Els socialistes valencians hauran de celebrar el seu pròxim congrés d’ací a dos anys (si no hi ha avançament), i tot i que Puig no s’ha descartat públicament per a ser reelegit, aquesta possibilitat sembla remota.
Qui liderarà el PSPV?
Entre els qui podrien optar a rellevar Ximo Puig com a dirigent socialista valencià hi ha diversos candidats. La més pròxima a l’expresident, o com a mínim a bona part dels seus partidaris, seria Pilar Bernabé, l’actual delegada del Govern espanyol al País Valencià. L’exconsellera de Mobilitat i actual síndica, l’esmentada Rebeca Torró, també ha entrat en les travesses com a candidata i també forma part del cercle de l’expresident valencià.
Els pròxims a José Luis Ábalos, exministre de Foment i Mobilitat i actual diputat al Congrés per València també aspiren a conquerir el lideratge del partit a través de l’alcalde d’Elx (Baix Vinalopó) entre 2007 i 2011, Alejandro Soler, dirigent del PSPV a la demarcació d’Alacant i qui va guanyar les primàries del partit al candidat pròxim a Ximo Puig, Toni Francés, alcalde d’Alcoi. Fins fa poc Rubén Alfaro, alcalde d’Elda (Vinalopó Mitjà), sonava com a aspirant camuflat entre la família pròxima a Soler, tot i que alguns militants consideren complicada aquesta possibilitat. A més, Soler no s’ha amagat a l’hora de celebrar la confecció del nou Consell de Ministres a través d’una nota de premsa enviada per la direcció provincial del partit. Una prova de la veu pròpia que Soler vol adquirir en aquesta nova cursa per liderar el PSPV.
Un altre aspirant seria l’alcalde de Mislata (Horta Sud), Carlos Fernández Bielsa, secretari del partit a la demarcació de València i qui aspirava a presidir la Diputació, objectiu impedit per la impossibilitat de pactar amb La Vall Ens Uneix, formació territorial dirigida per l’exsocialista Jorge Rodríguez, expresident de la Diputació de València i actual alcalde d’Ontinyent (Vall d’Albaida).
Però qui més està sonant com a candidata a liderar el PSPV és l’única ministra valenciana del Govern de Pedro Sánchez. Diana Morant, exalcaldessa de Gandia (Safor) i actual ministra espanyola de Ciència, comptaria amb el suport del president espanyol per a liderar el partit al País Valencià, i cal pensar que també amb el de Ximo Puig, si més no pel fet que Morant ha sigut lleial a l’expresident valencià aquests anys i ha format part del seu equip.
L’enigma continuarà obert durant mesos, però s’anirà aclarint a poc a poc amb els moviments d’aquests aspirants i d’altres que podrien sorgir de manera inesperada.
