El president valencià, Carlos Mazón, prepara una remodelació del Consell. No serà fins després de la seua compareixença a Les Corts, prevista per a demà dijous, que se sabran els noms dels afectats, però tothom dona per fet que la consellera d’Interior i de Justícia, Salomé Pradas, serà sacrificada.
Pradas, consellera de Justícia i Interior, era la principal responsable de la gestió de la DANA que va devastar diverses comarques valencianes el passat 29 d’octubre. La seua indecisió va ser determinant en el resultat tràgic del temporal, que ha deixat més de dos-cents morts. Aquest fet ja la situava en el focus de les crítiques que s’han anat fent aquestes setmanes. Però encara més determinants, de cara a l’opinió pública, van ser les seues declaracions en què admetia que no coneixia l’existència del sistema «ES-Alert», el que permet avisar la població a través dels telèfons mòbils davant un episodi climatològic perillós. Un sistema que hauria evitat que molts ciutadans abandonaren les seues cases la vesprada d’aquell dimarts.
Per tot això, i pel fet que el president valencià ha de visibilitzar canvis mentre ell es nega a dimitir, tot apunta que Pradas serà una de les víctimes de la remodelació del Consell. Si aquest és el desenllaç, aquesta advocada de Castelló de la Plana, nascuda el 1978, culminarà una carrera política meteòrica iniciada tot just ara fa 10 anys, el 2014, quan amb 35 anys va ser nomenada directora general de Medi Natural, un càrrec que penjava de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, dirigida aleshores per Isabel Bonig. Era l’última etapa del PP després de vint anys consecutius governant la Generalitat.
Trajectòria
Anteriorment Pradas no havia transcendit políticament. Vinculada a l’expresident Alberto Fabra –qui també va ser alcalde de Castelló de la Plana entre 2005 i 2011–, l’any 2015 Pradas va accedir a l’Ajuntament de la seua ciutat com a regidora del PP tot just quan el seu partit deixava de governar en favor d’un executiu plural liderat per la socialista Amparo Marco. En aquell moment Pradas va ser nomenada senadora, càrrec que va comptabilitzar amb el de regidora tot i haver-se compromès prèviament a abandonar el consistori en cas de fer el salt a la cambra alta.
Vinculada a la Setmana Santa i casada amb un oficial de la Policia Local, els qui l’han conegut de prop li admeten una gran habilitat a l’hora de moure’s internament en el partit. La seua anticipada promoció com a senadora, un càrrec tradicionalment reservat als polítics en retirada, així ho demostraria. També el seu posicionament amb Pablo Casado quan el PP va celebrar les seues primeres –i fins ara úniques– primàries per a triar un nou dirigent després de la fugida de Mariano Rajoy arran de la moció de censura impulsada per Pedro Sánchez al maig del 2018.
Casadista, com Mazón
Aquest enrolament el va situar al costat d’un casadista devot, Carlos Mazón, que aleshores presidia la Cambra de Comerç d’Alacant i difícilment podia augurar un ascens com el que va experimentar en molt poc temps de la mà de Teodoro García Egea. Pradas, amb l’ascens de Mazón, passaria a formar part de l’equip de l’actual president valencià des del mateix moment en què ell mateix es va postular per a dirigir el partit.
És això, i no les seues dots d’oratòria, el que molts consideren que va empentar Pradas a ascendir internament. Aquesta habilitat va ser criticada per la portaveu adjunta del PP a la Diputació de Castelló, Elena Vicente-Ruiz, que davant l’expulsió de Casado de la presidència del PP propiciada per Isabel Díaz-Ayuso va destacar les contradiccions de Pradas en aquest episodi.
L’aleshores senadora –va estar dues legislatures a la cambra alta– va defensar Pablo Casado davant els atacs de la presidenta madrilenya per a, només cinc dies després, sumar-se a la petició d’un congrés extraordinari «i d’unitat», tal com precisament demanava Ayuso per encimbellar Alberto Núñez Feijóo. En aquell moment la portaveu del PP a la cambra provincial va fer befa de Pradas amb un muntatge reflectint aquells dos missatges i amb els rostres de Pradas i de Groucho Marx acompanyada de la cèlebre frase del còmic nord-americà: «Aquests són els meus principis, i si no li agraden en tinc uns altres».
«Limitacions evidents»
Pel que fa al seu vessant personal, un antic càrrec municipal de la seua ciutat diu que «costa relacionar-se amb ella», i la defineix com una persona «complicada». Una altra veu assegura que Pradas és una persona «amb evidents limitacions, incapaç de lligar un discurs mínimament coherent», diu criticant el seu nivell d’oratòria.
L’escassa convicció en els seus discursos es combinava amb moments de malaptesa. Pradas va definir de manera encesa com a «escàndol» i com a cas «d’endollisme» l’entrada d’un regidor d’esquerres, Xavi del Señor, com a tècnic mediambiental per al Parc Natural de Columbretes a través del procediment regular de la Conselleria de Medi Ambient, aleshores liderada per Elena Cebrián. Del Señor ja havia ocupat la plaça abans de ser electe i al seu currículum s’acreditava especialització en la matèria.
En aquell moment el portaveu del govern local era Enric Nomdedéu, posteriorment secretari valencià d’Ocupació amb el Botànic, qui va respondre a Pradas recordant que Del Señor comptava amb una experiència que li feia meréixer el càrrec mentre que Pradas havia sigut designada directora general de Medi Natural, «un càrrec de lliure designació sense tenir absolutament cap experiència en el sector». En el currículum de l’aleshores regidora i senadora, de fet, figurava que era advocada especialitzada en litigis d’accidents de trànsit.
Un passat que es gira en contra seu
Els assenyalaments alarmistes de Pradas també han tingut efecte proactiu. Ara fa tres anys va demanar la dimissió de Mireia Mollà, consellera de Medi Ambient, per la mort de deu burros al desert de les Palmes, a la comarca de la Plana Alta. Ara Pradas no s’ha dignat a dimitir, malgrat les exigències que ha rebut en aquest sentit, però previsiblement serà Mazón qui l’aparte del càrrec després que la seua gestió de la DANA i les seues declaracions hagen obert les capçaleres dels telenotícies durant dies i hagen fet que fins i tot diaris pròxims al PP com Las Provincias demanen el seu cap.
Abans de la DANA la consellera, que va assumir l’actual càrrec al juliol d’enguany, quan Vox va abandonar el Consell –fins aleshores havia sigut titular de Medi Ambient–, preparava una llei de senyes d’identitat adreçada a criminalitzar la denominació de «País Valencià» i a promocionar el secessionisme lingüístic. Aquesta llei serà possible si el PP aconsegueix sobreviure al Palau de la Generalitat en la legislatura actual, però no tindrà Pradas com a impulsora de la normativa.
