Gabriel Rufián i Oriol Junqueras han omplit aquest dimecres el Teatre del Mercat d’Aldaia (l’Horta Sud) en una vesprada marcada per la sensació de míting, però també de termòmetre polític: un públic divers, moltes cares conegudes del valencianisme i una idea repetida als corredors i a la porta de l’auditori: la gent vol “paraules clares” i respostes pràctiques.
La cita ha arribat després d’una primera parada a València, a la roda de premsa a la Societat Coral el Micalet, amb Domènec Garcia i Júlia Andrés —direcció d’ERPV— i amb l’acompanyament que l’organització ha destacat a xarxes. La jornada ha volgut cosir discurs i territori: primer, missatge als mitjans; després, contacte directe amb una sala plena.
📸Hui @gabrielrufian ha encetat els actes al País Valencià en la roda de premsa a @elmicaletsc on l’han acompanyat el presidents @junqueras i @domenec_faura i la SG @muixeranguera .Més tard, han participat en la xarrada prevista amb un Teatre del Mercat d’#Aldaia ple de gom a gom pic.twitter.com/BPGMOY2qo2
— Esquerra Republicana PV (@Esquerra_Erpv) January 28, 2026
Entre el públic, les motivacions han anat des de la curiositat fins a la necessitat de contrastar relats. “És un dels polítics que parla molt clar”, deia una assistent, que admetia que el va seguir per xarxes i que volia “informar-se una miqueta”. Un altre testimoni insistia en el valor de veure’l en directe: “Em sembla molt interessant que puguem veure aquests personatges… i, a més, poder-los fer alguna pregunta si és possible.”
L’aforament s’ha completat ràpidament. Un teatre amb una capacitat de 210 butaques que s’ha quedat menut, segons ha dit Alicia Nieto, portaveu d’Esquerra Republicana d’Aldaia. “Omplirem l’aforament pràcticament en dos dies” i encara hi havia “més de mil correus per contestar” de gent que volia assistir-hi. A dins, el fil conductor ha sigut la defensa de la proposta de finançament pactada entre ERC i el govern espanyol i l’avís sobre el moment polític que s’acosta. Els dirigents republicans han reivindicat que el nou model seria especialment rellevant per al País Valencià després de dècades d’infrafinançament, i han carregat contra el PP per la negativa a negociar allò que no puguen gestionar. Les principals reivindicacions de la gent han sigut habitatge, seguretat i esperança.”
3
