“No ho sóc -ha continuat Ribó- perquè conec molt bé les comarques de Catalunya i les comarques d’ací (del País Valencià) i per açò he escollit viure ací, ho he decidit personalment i fa només 50 anys que vaig decidir viure ací; i ací m’he quedat”.
Així, ha assegurat que té “molt clar” que vol viure en aquesta terra, que li “agrada”. “Jo no sóc catalanista, el que passa és que vaig nàixer a Catalunya”, ha incidit, per a demanar “que no s’obstinen en aquesta història”.
Ribó ha assegurat que és “valencianista” i que lluitarà “per a normalitzar l’ús del valencià, potenciar la cultura, l’autogovern, per a tenir un bon finançament i inversions, però ací s’ha acabat. Que no s’obstinen, no ho aconseguiran, no sóc d’eixe món”.
Així mateix, durant l’esdeveniment, en què ha sigut presentat per la vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, i al qual ha assistit el president, Ximo Puig, Ribó ha realitzat un repàs de les seues propostes i prioritats de govern durant els seus primers cent dies al capdavant de l’ajuntament, després d’un traspàs de poders que ha recordat com a “normal” perquè va ser “molt fluix”.
Joan Ribó, aquest dimarts en el Nova Economia Fòrum. Foto: Compromís.
Respecte a la situació econòmica que s’ha trobat, ha explicat que la part dels deutes la coneixien, però hi ha qüestions que no sabien. “La situació és greu, però la tenim controlada en aquells aspectes de l’ajuntament”, ha dit, per a agregar que no és així en els consorcis que no depenen íntegrament del consistori, sinó que també està present l’Estat.
El primer edil ha assegurat que estan “netejant totes les catifes” i “de tant en tant apareixen determinades coses” que a voltes no expliquen, però que aniran posant de manifest. Ha recalcat que encara que tampoc han entrat “amb l’obsessió de veure què passa amb les catifes” perquè el primer objectiu és que l’Ajuntament funcione.
Preguntat per algun exemple, ha dit que en revisar algunes fundacions s’han trobat amb “persones amb relacions familiars que apareixien poc”, una manera de treballar que li recorda, segons ha deixat anar, “a la d’alguna empresa de la Diputació”.
L’alcalde de Valencia, Joan Ribó (centre). Foto: GVA.
L’espasa de Dàmocles de l’herència de Barberá
Ribó ha començat la seua ponència lamentant que el deute suposa el 93 per cent del pressupost municipal actual i es destinen 10 euros al seu pagament per cada quatre euros d’inversions. A més, ha agregat, el deute del Consorci València 2007 supera els 420 milions i el del Consorci Parc Central els 115 milions, mentre que el de Fira València ascendeix a 700 milions, avalats per la Generalitat.
Així, ha manifestat que l’herència de Rita Barberá a nivell econòmic “no és per a tirar coets” i suposa “una espasa de Dàmocles” que condicionarà l’activitat en els pròxims anys.
Ha recordat que a l’agost refinançaren quasi el 50 per cent del deute i açò, complementat amb 30 milions de deute addicional, permetrà “pagar les factures d’altres exercicis”. De cara al 2016 l’objectiu és reduir la despesa financera i augmentar les inversions i millorar els serveis bàsics.
D’altra banda, Ribó ha assenyalat que l’equip de govern treballa en les ordenances fiscals per al 2016, amb l’aposta de congelar l’IBI residencial i la resta de grans impostos, així com augmentar els desgravaments en automòbils i habitatges per raons mediambientals, desgravaments per rehabilitació d’habitatge o incrementar l’IBI per a grans negocis.
Així mateix, ha posat l’accent en el seu “desacord amb les inversions estatals” previstes en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2016, concretament les dels Ministeris de Cultura i de Foment. En el primer cas, ha qualificat de “broma de mal gust” els 171.000 euros per a l’IVAM comparats amb els 36,6 milions del Reina Sofía, o els 500.000 del Palau de les Arts enfront dels 9,5 milions del Teatre Reial.
“Les inversions no reflecteixen que València siga la 3a ciutat de l’Estat”
Respecte a Foment, ha lamentat que el Parc Central “continua sense un projecte clar i sense quantitat pressupostària” i ha lamentat que el balanç és “clarament frustrant” perquè València és la tercera ciutat del país “i açò no es reflecteix ni en finançament ni en inversions”.
Precisament sobre el Parc Central, ha indicat que el consistori està disposat a “posar recursos per a començar a treballar”, però ha remarcat que açò no solament depèn d’ell i el Ministeri de Foment manté “una actitud molt negativa”.
Ribó també ha advocat per recuperar uns serveis públics “dignes”, davant el nivell “molt elevat de privatització”, per a aconseguir “reequilibrar la situació” en àmbits com la mobilitat, l’esport o l’educació infantil. Així mateix, ha recordat que treballen per acabar amb el nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i perquè no es puga usar l’horta “com a solar per a qualsevol pla urbanístic”, sinó que aquesta actue com a “franja verda” de la ciutat.
