La Generalitat Valenciana va aprovar el 8 de gener de 2025 diverses liquidacions econòmiques favorables a Ribera Salud en els departaments sanitaris de Torrevella (el Baix Segura), Dénia (la Marina Alta) i Elx-Crevillent (el Baix Vinalopó), segons consta en les actes oficials de les comissions mixtes de seguiment celebrades eixe mateix dia a la Conselleria de Sanitat. Les quantitats aprovades, corresponents als exercicis 2020, 2021 i 2022, superen en conjunt els 100 milions d’euros a favor de la concessionària privada.
Les tres reunions, totes corresponents a l’acta número 1/2025 de cada departament, es van celebrar en un interval de poc més de vint minuts, amb la presència, per part de Ribera Salud, del seu conseller executiu de Finances i Creació de Valor, Pablo Gallart, i amb càrrecs directius de la Conselleria de Sanitat. En tots els casos, les actes reflecteixen que les quantitats van ser llegides, revisades i acceptades per les parts, i que les sessions van tindre una durada breu abans de donar-se per aprovades.
En el cas de Torrevella, la comissió mixta va validar liquidacions a favor de la concessió de 20.220.105,10 euros corresponents a 2020 i 15.657.745,67 euros de 2021, segons les taules econòmiques annexes a l’acta. A Dénia, les liquidacions dels exercicis 2020 i 2021 van resultar favorables a l’Administració, però l’any 2022 es va saldar amb 6.459.281,85 euros a favor de l’empresa. Pel que fa a Elx-Crevillent, els tres exercicis analitzats —2020, 2021 i 2022— acumulen més de 24 milions d’euros a favor de la concessionària.
La denúncia pública de Compromís
Aquestes dades documentals han estat difoses per Compromís, que ha denunciat públicament un rescat de 107 milions d’euros a Ribera Salut mitjançant augments de capital i liquidacions extraordinàries aprovades en aquestes comissions mixtes. Segons la formació, els increments superen àmpliament el que preveien els contractes de concessió, especialment en el cas del departament del Vinalopó, l’únic hospital públic del País Valencià que continua gestionat per una empresa.
El síndic de Compromís, Joan Baldoví, i el diputat Carles Esteve acusen el Consell de protagonitzar un “rescat encobert” a Ribera Salud. Baldoví va advertir que el govern valencià està repetint “el mateix patró que el PP de Madrid: debilitar l’atenció primària i la sanitat pública per beneficiar empreses privades”, mentre augmenten les llistes d’espera i les demores assistencials. Per la seua banda, Carles Esteve va detallar que els 107 milions d’euros corresponents a la revisió de capitals dels anys 2020, 2021 i 2022 es van aprovar en una reunió de la comissió mixta. Desvelen que la reunió va durar només deu minuts, i va subratllar que aquestes pujades, d’entre el 10% i el 15% anual, “no tenen cap justificació tècnica ni sanitària” i han servit, segons Compromís, per injectar diners públics a una empresa privada mentre “la sanitat pública cau a trossos”.
La posició del Consell
A l’última roda de premsa després del ple del Consell, el portaveu del Consell i conseller, Miguel Barrachina, va defensar la continuïtat de la concessió de l’Hospital del Vinalopó gestionat per Ribera Salud. Va posar l’accent en què el servei es presta “amb els més alts estàndards de qualitat” i que està fiscalitzat permanentment com a part de la xarxa pública. Va afirmar que la decisió de no revertir la concessió, tot i que s’havia iniciat el procés, es basa en la qualitat assistencial, l’ampliació de 100 llits i la inversió compromesa per l’empresa, i va rebutjar que el Govern es regisca per “apriorismes ideològics” en matèria sanitària.
Les pràctiques de Ribera Salud
Paral·lelament a aquestes decisions econòmiques, fonts internes que han treballat en centres gestionats per Ribera Salut han denunciat a Diari La Veu l’existència de protocols assistencials diferenciats que prioritzarien criteris econòmics per damunt dels sanitaris. Segons aquestes fonts, dins de l’empresa es parlava obertament de dos tipus de protocols diagnòstics: els “preferents” i els “acceptables”, amb una tendència clara a aplicar els segons. “Entre una ressonància o una radiografia, es feia una radiografia”, assenyala una de les fonts, que descriu aquest sistema com una diferència estructural respecte a la sanitat pública tradicional.
Aquest relat, tot i no aparéixer reflectit en cap document oficial, encaixa amb el funcionament que descriuen informes interns i testimonis coincidents de professionals que han treballat sota el model de concessió. Les fonts consultades asseguren que aquestes pràctiques no eren casos puntuals, sinó una dinàmica assumida dins de l’organització, coneguda internament i normalitzada en la presa de decisions clíniques.
Les actes de les comissions mixtes del 8 de gener acrediten amb precisió documental l’aprovació de liquidacions milionàries a favor de la concessionària privada, en un context de llistes d’espera elevades i pressió creixent sobre la sanitat pública. Des de Compromís s’ha exigit la reversió immediata del Vinalopó, explicacions del conseller de Sanitat a les Corts i la posada en marxa d’una comissió d’investigació parlamentària sobre el manteniment de les concessions.
