Aquest 1 de Maig els sindicats tornen a prendre els carrers. I ho fan, enguany, en un context preelectoral que marcarà, en molts casos, la línia de les reivindicacions laborals. Pel que fa als sindicats generals, tots han emès un seguit de consignes de cara a aquesta jornada festiva i reivindicativa.
Els sindicats amb més presència, UGT-PV i CCOO-PV, es manifestaran conjuntament en diverses localitats del País Valencià. La marxa més concorreguda serà la de València, on han fet convocatòria a les 11 del matí al carrer periodista Azzati per a caminar en una manifestació que arribarà a la plaça Amèrica, on hi haurà l’acte de cloenda.
CCOO
Per part de CCOO-PV, aquesta última setmana el sindicat ha organitzat actes per a homenatjar les 77 persones mortes en accident laboral al País Valencià i per a denunciar que aquestes tragèdies «es podrien haver evitat». «És impossible consolar les famílies que han perdut els seus éssers estimats en accidents laborals, però hem de visibilitzar-les perquè les morts siguen evitables», deien mentre demanaven mesures necessàries per a evitar situacions similars.
El sindicat, a través de la seua secretària general Ana García, també ha fet una crida per a eixir al carrer aquest 1 de Maig per a «reivindicar els drets socials i laborals de la classe treballadora i reclamar un ordre mundial més just que situe les persones i el seu benestar per davant dels interessos d’una minoria privilegiada».
En concret, han demanat un pacte de rendes, perquè «si no hi ha repartiment per la via dels salaris, haurà d’existir per la via dels impostos i de la protecció». Denuncien que «la patronal ha rebut milers de milions d’euros en plena pandèmia, i ara, en molts casos, s’estan aprofitant de la crisi i repercuteixen en els preus i en l’increment de l’energia», per la qual cosa «toca repartir els beneficis que estan augmentat a la nostra costa».
CCOO-PV també demana «clàusules de reivindicació salarial», sobretot per als treballadors més vulnerables, i apunten que «si les patronals no assumeixen que cal assolir un repartiment equilibrat entre rendes del treball i rendes del capital, difícilment s’assolirà el cinquè Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva». Ana García també demana «més igualtat, menys bretxes de gènere i acabar amb la pobresa laboral i salarial», alhora que aplaudeix «triomfs» com l’increment del Salari Mínim Interprofessional, la reforma de les pensions, la reforma laboral o la llei de vivenda.
UGT
Pel seu compte, UGT-PV ha fet un manifest de huit pàgines en què celebra «les conquestes socials i laborals que a través del diàleg social hem aconseguit», i fan un repàs del context en què es desenvolupa aquest 1 de Maig referint-se a la situació d’Ucraïna i a l’augment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu. Asseguren, també, que la crisi de la inflació ha repercutit en «l’excés de beneficis empresarials», i que cal «avaluar» les mesures que s’han portat a terme per a pal·liar aquesta situació per a «reforçar-les».
També recorden que «l’aposta pels increments salarials és la reivindicació central en la negociació col·lectiva», i que «són milers els convenis que cal negociar en 2023». Alhora asseguren que «als sectors on hi ha organització sindical es fomenta la participació directa de les treballadores i els treballadors en els processos de negociació», i situen l’ocupació com «un objectiu sindical», mentre que també demanen garantir les pensions i protesten pel fet que a l’Estat espanyol «encara és massa fàcil i barat acomiadar».
En clau electoral, UGT-PV considera que «no és indiferent qui governe», i defineix l’executiu espanyol actual com «el primer govern de coalició progressista de la nostra història recent, amb uns resultats molt positius en matèria laboral i social», un avantatge que també detecten al País Valencià. Animen a «continuar construint en eixa direcció», i insten la ciutadania «a participar massivament en els processos electorals i a donar suport a les propostes de progrés que aposten per l’aprofundiment democràtic, el reforç dels serveis públics, la fiscalitat suficient i progressiva, la igualtat com a condició d’exercici de la llibertat, els salaris dignes i l’ocupació de qualitat».
Intersindical
Per a Intersindical, «aquest no és un Primer de Maig qualsevol». Alerten que «el monstre del capital pretén imposar-nos les seues regles opressores i si la classe treballadora no respon, tornarà a tindre totes les de perdre en aquest joc desigual». El sindicat, amb un to reivindicatiu, lamenta que «sempre guanyen els mateixos: les elits, les grans multinacionals, la banca i els oligopolis energètics», i avisa que cal «combatre els arguments del neoliberalisme i de l’individualisme, que han calat entre l’opinió pública, han cultivat la desesperança entre la gent jove i han fomentat l’auge de la ultradreta».
«Els nostres drets no ens els ha regalat ningú: han costat sang, suor i llàgrimes des de fa segles. Cal, per tant, prendre consciència de la força que tenim com a treballadores i treballadors, i eixir als carrers, com està passant en altres indrets, de manera massiva i unitària. Enfront de les adversitats, no ens podem resignar ni restar immòbils», sentencien.
Per a afrontar aquesta situació, Intersindical demana «polítiques decidides i valentes per a poder fer front a la terrible inflació que patim», «incrementar salaris i pensions, apostar per iniciatives que milloren les condicions de vida i laborals de la majoria» i reclamar mesures com ara la derogació de les tres últimes reformes de les pensions, de lesreformes laborals –també la del 2022, perquè «deixa intactes els aspectes més lesius»– o la implantació de la jornada laboral de 32 hores i l’actualització de salaris i pensions conforme a la inflació real, així com l’augment de la fiscalitat sobre els beneficis de les empreses, l’increment del salari mínim interprofessional i de les pensions mínimes, la creació d’una banca pública valenciana o una llei de la cadena alimentària per a «posar fre a l’especulació d’intermediaris».
El sindicat també vol que «els concursos de mèrits servisquen per a estabilitzar les persones en frau de llei i no per a substituir-les per altres», així com que no es perda «cap plaça en el sector públic».
COS
La Coordinadora Obrera Sindical, vinculada a l’esquerra independentista, recorda que «la classe treballadora dels Països Catalans continua en peu de guerra contra el capitalisme depredador», i denuncia «l’augment de la precarietat, el saqueig constant que patim amb l’alça dels preus de l’energia i els subministraments bàsics i l’augment dels preus dels productes essencials per a garantir la nostra subsistència».
També asseguren que la reforma laboral «no solament ha servit per maquillar la quantitat de persones desocupades i engreixar la maquinària mediàtica de l’esquerra mesella de la patronal, sinó que en moltes ocasions ens ha col·locat a mercè de la voluntat d’empreses i grans centrals del sindicalisme groc, que venen a la classe treballadora d’aquest país per quatre molles».
Segons la COS, «la lluita es mostra com l’únic camí plausible per a la conquesta d’unes condicions de vida dignes per al conjunt de la classe treballadora, i la lluita de classe ens mostra que la unitat de classe, l’acció conjunta del sindicalisme combatiu i l’organització sindical són la clau de la victòria».
El sindicat demana també la implantació de la jornada de 32 hores setmanals, un salari mínim interprofessional de 1.593,6 euros mensuals nets a catorze pagues, la reversió de totes les externalitzacions a les empreses públiques i internalització de les plantilles, la reapropiació pública dels grans conglomerats industrials deslocalitzats, la fi de l’acomiadament lliure, el control estatal del compliment de la legislació laboral, l’eliminació de la mobilitat geogràfica obligatòria per part de l’empresa, l’eliminació de la possibilitat de la rebaixa salarial unilateral per part de l’empresa, la fi i la reconversió dels contractes de formació i en pràctiques, l’eliminació de tota mena de temporalitat, la prohibició de la subcontractació, l’augment i la millora dels permisos de maternitat i paternitat, l’eradicació del masclisme, la LGTBIfòbia, el racisme i la xenofòbia als llocs de treball i la derogació de la llei d’estrangeria.
CGT i CNT
La Confederació General del Treball, que a nivell territorial s’organitza conjuntament al País Valencià i a Múrcia, es manifesta «contra la pèrdua de poder adquisitiu, contra la precarietat i contra la sinistralitat laboral». L’altre sindicat anarquista, la històrica Confederació Nacional del Treball, situa l’atur, la misèria, els accidents laborals, el feminisme o el futur del planeta com a eixos de protesta aquest 1 de Maig. El sindicat assegura que l’època actual «no està molt lluny» de la de les primeres vagues del segle XIX, atès que «l’atur ens envolta» i «tothom coneix gent que viu en l’exclusió per no tindre un treball digne o encadenar treballs raquítics». Critiquen, també, «els cants de sirena de polítics impresentables, que viuen a costa del nostre esforç i ens intenten enganyar amb promeses que mai no compliran».
CNT es refereix a la pujada de preus, als accidents laborals, i es pregunta «on ens porta aquest capitalisme consumista desaforat», a més de criticar «la repressió sindical» i de demanar la jornada de 35 hores, les pensions o el feminisme.
