Ni el PP ni el PSOE no volen que caiga el president valencià, Carlos Mazón. I ni un partit ni l’altre volen que el principal responsable de la tragèdia del 29 d’octubre deixe el seu càrrec per una única i mera qüestió de partidisme i d’interès particular. L’interès general dels valencians, és evident, els importa ben poc.
Així ho van demostrar els dos partits més votats al País Valencià i a l’Estat espanyol ahir durant la sessió extraordinària convocada a Les Corts per parlar de la DANA. Mazón responsabilitza l’AEMET, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a tothom llevat d’ell mateix, que era i és el principal responsable de la gestió de les emergències al País Valencià. El PSPV critica aquesta gestió, però fa una proposta estranya: demanen al PP que destituïsca Mazón i volen el nomenament d’un nou president valencià «amb capacitat tècnica i experiència de gestió»; no volen que es convoquen eleccions ara però sí que volen que se’n convoquen el 2025; no volen la continuïtat de Mazón però van anunciar que li aprovaran automàticament els pressupostos. Què vol el PSPV, en definitiva?
Segurament, la feblesa d’aquests arguments, la por a la contundència, les contradiccions flagrants, es deuen a un nou càlcul electoralista per a obtindre una contrapartida per part del PP a nivell estatal amb l’aprovació d’uns pressupostos al Congrés que el PSOE té ben difícils d’aprovar amb la majoria progressista. I en aquest sentit cal preguntar-se: què és, per als socialistes, el poble valencià? Com d’important som els valencians per a aquest partit?
La pregunta també es podia adreçar al PP, que manté el president de la Generalitat Valenciana per l’única raó de no voler perdre el poder en aquesta institució o no voler, senzillament, arriscar-se a perdre’l amb l’intent fallit d’investidura d’un nou president o presidenta, o en cas d’una convocatòria electoral anticipada que segurament perjudicaria el PP.
Però el president Mazón té 217 morts a l’esquena després d’una gestió pèssima i negligent que ha anat seguida d’una amanida de mentides, de mitges veritats i d’incompetències flagrants que a ningú no se li escapa per alt. Només cal veure les rebudes que el president ha tingut en localitats com Paiporta, Xiva o Torrent, o l’extraordinària resposta del poble valencià amb manifestacions com les del dissabte passat.
Amb aquest escenari és ben difícil que Mazón puga perpetuar-se en el càrrec durant molt de temps. La pregunta és qui el farà caure, i atès l’entestament del seu partit i la feblesa del PSPV –només Compromís ha estat a l’alçada demanant-li la dimissió–, l’única resposta possible és que si Mazón cau serà a través de la mobilització popular, que és l’eina més eficaç possible enmig de tanta estratègia política.
