Els darrers dies s’ha parlat molt de la crisi que ha afectat l’associació Revuelta, un ens teòricament independent que a la pràctica funciona com les joventuts de Vox. O com les seues forces de xoc, depenent de com es mire. Revuelta es troba entre els convocants de les manifestacions davant les seus del PSOE després de la investidura de Pedro Sánchez, algunes de les quals van acabar amb aldarulls i actes de violència, però també en altres accions agressives, com l’amenaça de boicot a una conferència de l’exconseller català Raül Romeva a la Universitat de València. També van infiltrar-se membres d’aquesta associació en els disturbis de Paiporta, just després de la dana, on va ser agredit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i això que en aquell moment hi havia controls a la zona que impedien el pas a aquells que no foren veïns, però que no van detectar la presència dels militants ultres, que després serien identificats per activistes antifeixistes.
Ara, l’organització ha esclatat precisament per les donacions que Revuelta va recollir fa un any, en principi per ajudar la gent afectada per la dana i que, segons el sector de la directiva que ho ha denunciat, mai van arribar als seus destinataris i no se sap a què s’haurien destinat i ni tan sols quants diners són, encara que algunes fonts parlen de més de 400.000 euros.
L’activista contra la desinformació i expert en extrema dreta, Julián Macías, responsable del canal de Youtube Pandemia Digital, ha posat sobre la taula algunes claus d’aquesta crisi que han passat desapercebudes en la majoria de mitjans.
La crisi va començar amb la publicació d’un comunicat on part de la directiva de Revuelta acusava l’altra part de “voler-se quedar” l’organització, d’absoluta opacitat amb el funcionament i la gestió dels diners, de despeses injustificades com viatges als Estats Units o la compra d’una furgoneta que s’hauria quedat l’empresa d’un dels directius i la “desaparició” dels diners recollits durant la dana.
Per la seua banda, Revuelta hauria respost amb un altre comunicat assegurant que tot són “difamacions” i que respondria a un “intent de Vox” de controlar l’associació.
Revuelta no existeix
El primer que respon Macías és que la resposta oficial de Revuelta no té cap sentit. “Primer de tot, perquè pots fer els comunicats que vulgues, però ací ningú ha ensenyat uns comptes ni han respost a les acusacions”. I segon perquè “tots -tant denunciants com denunciats- treballen per a Vox”. “El relat d’associació independent no s’aguanta per enlloc quan veus que tota la directiva de Revuelta està formada per assalariats de Vox”. Així, cita els exemples de Jaime Hernández, fotògraf personal d’Abascal o Pablo González Gasca, responsable de màrqueting digital de Vox, entre el sector que s’ha quedat. Mentre a l’altre bàndol haurien quedat Arturo Villarroya, assessor de Jorge Buxadé al Parlament Europeu, o Pau Ruiz -més conegut pel nom del seu perfil en xarxes socials, Españabola-, assessor de Vox al Parlament català.
Un dels punts forts de la denúncia és que Revuelta no només no presenta els comptes anuals, sinó que ni tan sols les assemblees de socis a què qualsevol associació està obligada per llei. “No hi ha actes, ni reunions oficials de la junta”, denuncien en el comunicat el sector dissident. “Això ho poden fer -explica Macías- perquè Revuelta no existeix com a associació ni està registrada enlloc. A nivell legal funcionen a través d’una associació pantalla anomenada Asoma que els aporta la personalitat jurídica”.
“Jaime Hernández ens va prometre que l’ús d’Asoma era una qüestió temporal que es podia solventar després, però ha passat el temps i mai ha resolt la situació”, s’explica en el comunicat.
De fet, una altra de les acusacions contra Hernández és la sol·licitud de registrar el nom i el logotip de Revuelta com a “marca comercial” al seu nom particular. I atenció a Asoma i a Hernández perquè seran claus en aquesta història.
Hazte Oír i El Yunque
Però qui és Jaime Hernández Zúñiga i per què voldria controlar Revuelta? Conegut com “l’hondureny d’Hazte Oír”, Hernández és un activista i alliberat de la plataforma ultra des de fa més d’una dècada, quan encara era menor d’edat, present a la gran majoria de les seues campanyes i iniciatives.
De fet, Hernández ja es trobava present a De cañas por España, considerat el primer intent d’organització juvenil de Vox i antecessora de Revuelta que va haver de dissoldre’s després que es descobrira que membres d’El Yunque la feien servir per captar menors d’edat.
Però, què és el Yunque? La resposta llarga seria escoltar el podcast “Dios, Patria, Yunque“, del periodista Miquel Ramos, on s’explica amb detall el funcionament i els mètodes d’aquesta secta secreta ultracatòlica i amb tendències paramilitars. L’obsessió d’El Yunque és infiltrar-se en àmbits de poder de la societat -sovint captant els fills, inclosos menors d’edat, de persones amb influència- per tal d’accelerar el regne de Jesús a la Terra.
Una forma de funcionament que tenen -donat que pel seu caràcter secret no poden actuar obertament- és crear associacions pantalla que els servisquen per infiltrar-se en el teixit associatiu, sobretot vinculat a l’Església. L’entitat més coneguda i exitosa d’aquesta estratègia és Hazte Oír, que els ha servit per recaptar milions d’euros i arribar a milers de potencials membres, i de la qual n’ha sigut militant la presidenta de les Corts, Llanos Massó. Una altra d’aquestes associacions és Asoma, que funciona com a personalitat jurídica de Revuelta i que va ser fundada, paradoxalment, com a associació per a gent major.
Aquesta doble militància d’Hernández amb Revuelta i Hazte Oír -i probablement El Yunque, encara que açò no es pot confirmar, donat el seu caràcter secret- es trobarien darrere el conflicte que ha acabat esclatant.
Acusacions creuades i insults racistes
El conflicte, a banda d’acabar a Fiscalia i les notícies, on més s’han notat cruament és a les xarxes socials. Allí, perfils d’extrema dreta han pres partit per un o altre bàndol, acusant-se mútuament d’antipatriotes, “arribistas” o “vendepatrias”. I estalviarem ací els insults sexistes i homòfobs.
Qui s’ha emportat el gruix de crítiques ha estat el mateix Jaime Hernández, a qui sovint se l’ha anomenat “Panchito”, pels seus orígens hondurenys” i s’ha definit tota la situació com una “panchistada”. Paradoxalment, els seus defensors han al·legat que té “50% de sang espanyola” i que és “un patriota”.
A l’altra banda, Pau Ruíz “Españabola”, ha estat acusat de “jueu”. Un apel·latiu si més no curiós per algú que tenia un perfil a xarxes socials on lloava Hitler.
