València.
Tot començà amb una dentellada d’Ignacio Blanco, portaveu d’Esquerra Unida. Havia defensat la creació d’una comissió d’investigació sobre el forat de la Fórmula 1 i César Sánchez, diputat del Partit Popular, li havia acusat de doble moral, és a dir, de voler ser molt honrat ací i fraudulent a Andalusia, “amb l’assumpte dels EROs”. Però, és clar, això dels EROs en veritat no és cosa d’Esquerra Unida, sinó del PSOE de Manuel Chaves, amb repetides majories des de la Transició. “No sé si són burros o no volen escoltar”, li digué Blanco, i llavors Sánchez, de posat més aguilenc i nas corbat, s’ofengué amb la comparació amb un quadrúpede de càrrega. “¡Demane que ho retire!”, gemegà. “D’acord, ho retire: no sé si són limitats intel·lectualment o no volen escoltar”. I la nova consideració provocà un àvid aleteig de gavines exaltades.
Li tocà el torn a Enric Morera, ànima de mans, que mirà de posar pau entre braus. “Que conste que els burros són animals molt intel·ligents”. “¡Deixe’s de consideracions zoològiques!”, li rebaté Alejandro Font de Mora, president de les Corts, amb ulls entelats de mussol. Però l’hemicicle ja havia esdevingut en bestiari i l’ecosistema bullia de rutines i instints. Blanco, essencialment ferotge, udolà pels 45 milions condonats a Valmor, l’empresa de Jorge Martínez “Aspar”, amic de Francesc Camps, que s’enriquí amb la Fòrmula 1. Un assumpte tèrbol que ha acabat en querella criminal de la Fiscalia Anticorrupció, pendent de ser admesa pels tribunals valencians. “Són tot conjectures partidistes”, resumí Sánchez la consigna de grup i invocà la dictadura porcina de George Orwell: “Volen que vivim com a Cuba, Veneçuela i la Unió Soviètica: ¡Són comunistes!”, udolà enmig la claca emplomallada.
Acte seguit es debaté la proposta de comissió per les targetes opaques de Fira València. Jesús Macho, del PSPV-PSOE, remugà amb actitud pacífica d’herbívor tot un seguit d’irregularitats de quatre alts càrrecs “amb l’empara política de l’ajuntament”, que carregaren a l’erari públic viatges privats a la Patagònia argentina, Costa Rica, Zurich, Budapest i tòrrides nits de cabaret al Molin Rouge de París. Tot això mentre s’acomiadava un centenar de treballadors per una suposada falta de viabilitat econòmica. Macho rebé la picotada insistent de la dretana Verónica Marco, que acusà la manada socialista “d’intoxicar” l’hàbitat i negà l’existència de plàstics blacks. “Poden presentar una o mil comissions d’investigació”, xisclà amb un to que, si fora articulat, equivaldria al tall de màniga.
Maritina Hernández (PP) i Mònica Oltra (Compromís).
Però el duel de corral més aferrissat esdevingué entre Mònica Oltra, de Compromís, i Maritina Hernández, exconsellera d’Agricultura, espècies de sang calenta. La primera ja havia deplorat per les males pràctiques laborals a la Sanitat i ara arremetia amb l’ús i abús de les fundacions com a estaments sense control fiscal i, per tant, propicis per a corrupteles. “Són el pecat original”, criticà Oltra i enumerà exemples supurants com ara les fundacions de la visita del Papa, Turisme València, Palau de les Arts o Innovació de la Infància, “amb un guarderia gegant tancada que costà 5,6 milions”. La mossegada fou precisa, però inútil sobre una pell feta cuir per tants anys de darwinisme polític. “Estan creant una ficció política”, resolgué Hernández, a l’estil Cernuda, els processos de Gürtel i Nóos. “No hi ha alarma social”, insistí tot i les grans corrents migratòries que anuncien les enquestes.
Finalment, tot es votà com demana el tràmit. Pura biologia obstinada. El PP aplicà la majoria absoluta per bloquejar les comissions i mantindre l’ordre de la cadena tròfica. En els torns finals, l’esquerrana Marga Sanz, exemplar longeu amb molts quilòmetres d’estepa, augurà extincions i taxidèrmies: “A partir de maig aixecarem les catifes i crearem una gran comissió de la veritat”. És a dir, una causa general al PP o el meteorit que acabe amb l’època juràssica valenciana.
