Quan Carlos Mazón va ser investit president de la Generalitat a mitjan juliol, va insistir, des del faristol, en la seua primera mesura econòmica, reiterada durant la intensa campanya electoral prèvia. Es tractava d’eliminar l’impost de successions i donacions, definit per ell mateix com «l’impost de la mort», i que farà que l’administració valenciana deixe de recaptar vora 400 milions d’euros anuals.
Amb l’argument que aquest impost castigava «l’esforç vital dels contribuents», el president valencià ja va anunciar que si accedia al càrrec el primer que daria seria suprimir aquest tribut de manera immediata. De fet, aquesta era la novena mesura del pacte de governabilitat signat al juliol entre el PP i la ultradreta de Vox, i es farà a través d’una bonificació fiscal de l’impost en un 99%. Fins ara, la bonificació era del 50% i del 75% en cas que els hereus foren menors de 21 anys o acreditaren discapacitat.
Així es va decidir en el Ple del Consell celebrat a Castelló de la Plana el passat dimecres. D’aquesta manera, el País Valencià se situaria en el seté territori de l’Estat amb un import de successions més baix, i superaria Castella i Lleó, les Illes Canàries, Andalusia, les Illes Balears, Cantàbria i Galícia. Pel que fa a l’impost de donacions, el País Valencià seria el tercer territori amb menys quota.
D’aquesta mesura es beneficiaran els familiars amb majors quantitats per a heretar, és a dir, les classes més benestants. Mazón va definir la supressió d’aquest impost com «un afer de dignitat històrica», i des del Consell argumenten que l’abaixada impositiva estimularà la despesa en les famílies més poderoses, fet que, segons argumenten, al seu torn faria augmentar la recaptació de les arques públiques.
Altres territoris també han pres aquesta mesura de manera immediata. És el cas de les Illes Balears, ara governada pel PP amb el suport extern de Vox després de huit anys liderada per una coalició progressista; de les Canàries, governades pels regionalistes de Coalició Canària després del 28 de maig; o de Cantàbria, on torna a governar el PP gràcies a l’abstenció del Partit Regionalista Càntabre, que havia governat els anteriors huit anys.
