Dimecres, directius de l’Associació de Juristes Valencians van assistir al Palau de la Generalitat per a reunir-se amb el president, Carlos Mazón (PP), i traslladar-li un seguit de propostes per a encarar el nou període polític que s’enceta a l’Estat espanyol amb la recent investidura de Pedro Sánchez, materialitzada dijous.
Segons va expressar l’entitat jurídica a través d’un comunicat, i tal com va confirmar el president valencià a través de les xarxes socials, Mazón es va comprometre, en nom del seu propi partit, amb la recuperació del Dret Civil valencià «per a no ser espanyols de segona» i «per la convicció de la utilitat que comporta per a les persones el desenvolupament de les lleis civils modernes i d’àmplia demanda social».
Context
El Dret Civil valencià va ser recuperat amb la reforma de l’Estatut del 2006, que va materialitzar el PP –en aquell moment presidia la Generalitat Francisco Camps– amb el suport del PSPV. Ambdós partits, en aquella legislatura, sumaven 83 dels 89 escons amb què comptaven les Corts Valencianes.
En canvi, el Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero va presentar un recurs d’inconstitucionalitat l’any 2008 que seria mantingut, posteriorment, pel Govern de Mariano Rajoy. D’aquesta manera, el Tribunal Constitucional s’hi va pronunciar el 2016 per declarar que la Llei Valenciana de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, la que permetia recuperar el Dret Civil, era inconstitucional. Un greuge si es té present que els altres territoris de l’Estat amb dret propi –Catalunya, Balears, l’Aragó, Euskadi, Navarra i Galícia– sí que l’han pogut recuperar amb normalitat.
En aquell moment el Botànic ja governava al País Valencià, i els intents per recuperar el Dret Civil han sigut tan constants com infructuosos. El més sonat va ser la proposta d’una reforma tècnica de la Constitució a través de la qual es podria haver recuperat el Dret Civil valencià. Va ser instada des de Les Corts amb el plantejament d’un nou paràgraf en la disposició addicional segona de la Constitució, on s’indica que les comunitats que en el passat hagen disposat de dret privat històric i que el tinguen previst al seu Estat –com ocorre al País Valencià– tenen dret de recuperar i d’actualitzar aquesta competència.
El Congrés, en canvi, no va voler tramitar la reforma. Des de Juristes Valencians indiquen que, segons els van comunicar des de Compromís en el seu dia, va ser el ministre espanyol de Presidència, Félix Bolaños, qui es va negar a tramitar aquesta reforma –tot i que la proposta de Les Corts encara està activa– amb la complicitat de la secretària general del PP, Cuca Gamarra. Una actitud dels principals partits de l’Estat que l’entitat per la recuperació del Dret Civil considera «deslleial».
Actualitat
Tot i així, Mazón s’ha mostrat disposat a treballar per la recuperació d’aquesta competència històrica, i des de Juristes Valencians consideren que la seua postura és «creïble». Des de l’entitat interpreten que aquest moment és propici per a recuperar el Dret Civil, com a mínim més propici que al 2016. «Primer, perquè hi ha un clar pronunciament de Les Corts a favor de recuperar la competència. Això és important, més encara si tenim present que des del parlament valencià mai no s’han plantejat exigències especialment reivindicatives». Ho diu José-Ramon Chirivella, president de l’entitat, qui també dona importància al fet que tots els municipis valencians, llevat de quatre, hagen donat suport a aquesta recuperació. «És una xifra molt més elevada que la dels ajuntaments que en un primer moment van donar suport a l’autonomia», destaca.
Una altra de les oportunitats que detecten des de Juristes Valencians és la dificultat amb què, previsiblement, es trobaria l’actual govern socialista «a l’hora de presentar un nou recurs d’inconstitucionalitat contra una llei valenciana perfectament legal, tenint en compte que la Llei d’amnistia està sent qüestionada per molts sectors i tenint en compte, també, els pactes que el PSOE ha hagut de fer amb Compromís per a garantir la governabilitat».
El cert, en canvi, és que la recuperació del Dret Civil no està inclòs dins del pacte signat entre PSOE i Sumar, grup parlamentari dins del qual hi ha Compromís, que inclou algunes referències al País Valencià com ara l’optimització de la seua connexió ferroviària, l’ampliació i la modernització dels trens de Rodalia, l’establiment d’infraestructures de mobilitat entre l’aeroport d’Elx-Alacant i aquestes dues ciutats i la reforma del finançament autonòmic, amb esment especial al País Valencià per la seua situació delicada en aquest sentit.
Per tant, no és estrany que durant el discurs de Yolanda Díaz –líder de Sumar– al debat d’investidura de Pedro Sánchez no hi haguera cap referència al Dret Civil valencià. Aquest motiu, amb l’escassa presència de l’anomenada Agenda Valenciana durant el debat citat, situa Compromís «en el camí de convertir-se en el Sumar de les províncies valencianes», critica Chirivella. «No entenem que en quaranta minuts d’intervenció hi haja només una referència explícita als valencians per a dir, en cinc paraules, que “València és la comunitat pitjor finançada” i res més. Això què vol dir? Que si passem a ser la penúltima ens haurem de conformar?», es pregunta. Tot i així, la diputada de Compromís i portaveu adjunta al Congrés, Àgueda Micó, ha recordat que des de Sumar donaran suport a la iniciativa i que la pressió caldrà exercir-la sobre els diputats del PP i del PSOE, els qui fins ara han evitat la recuperació d’aquesta competència.
Pel que fa al PP, el dirigent de Juristes Valencians insisteix en l’actitud propositiva de Mazón, però no oblida que tant aquest partit com el PSOE han impedit, fins ara, recuperar el Dret Civil «excusant-se en un ambient polític que feia complicat, segons ells, aquest objectiu».
Ara, en canvi, l’ambient podria ser més favorable, si més no per a pressionar el PP i el PSOE per tal que la recuperació del Dret Civil siga una realitat. Fins ara, de distintes maneres, han sigut aquests dos partits els qui ho han impedit.
