Les eleccions municipals que se celebraran arreu de l’Estat el pròxim 28 de maig redefiniran, com cada quatre anys, el panorama polític. El País Valencià no escaparà d’aquesta lògica. Entre un PSPV que vol mantindre les grans alcaldies del centre i del nord del país, un PP que pretén conservar les principals ciutats del sud –amb el permís d’Elx i d’Oriola, aquesta última en mans dels socialistes després d’una moció de censura a l’abril–, hi ha tot un magma de partits alternatius menys visibles que també miren de fer-se un forat a l’escenari polític local.
Un d’aquests partits és la CUP. Amb presència ininterrompuda al Parlament català des de l’any 2012, la formació anticapitalista és l’enèsima prova de com hi ha polítiques que al Principat obtenen suport i al País Valencià costen d’engegar. Aquest partit va obtindre representació a Pedreguer (Marina Alta) tant al 2015 com al 2019, en què va obtenir dos regidors. A Burjassot (Horta Nord) no la va aconseguir, però va participar en confluències que sí que van traure un regidor al consistori.
Aquest 2023, la CUP de Pedreguer viu un procés intern per a esbrinar quina eixida donen a la candidatura en un futur cada vegada més imminent. Més enllà d’aquesta incògnita, el que és segur és que la CUP aspira a traure regidors en altres dues localitats: a l’esmentada Burjassot i també a la Vila Joiosa, capital de la Marina Baixa.
En el primer cas, com s’ha dit, la CUP ha participat els últims anys en confluències liderades per candidats d’altres formacions o grups i que han obtingut representació municipal, si bé cap representant del partit independentista no ha aconseguit accedir al consistori. El 2015, Totes Amb Burjassot era el nom de la confluència que va irrompre a l’Ajuntament, que acabaria governat pel PSPV. Aquella candidatura volia arreplegar la força del 15-M, l’esquerra independentista, la suma d’activistes independents i també el Partit Pirata, al qual pertanyia el candidat Adrián Yuste, que es va imposar en primàries. El 2019 es va repetir la fórmula, aquesta vegada amb Podem i sota la marca Totes Podem, de la qual va eixir candidata Maria Muñoz, del partit morat, que esdevindria regidora en unes eleccions que també van guanyar els socialistes.
Per al 2023, la perspectiva de la CUP a Burjassot és repetir la fórmula d’una candidatura àmplia de la qual Compromís ja s’ha despenjat. La idea és incorporar Podem i Esquerra Unida, amb Maria Muñoz novament com a candidata i amb la possibilitat de poder traure dos o tres regidors dels 21 que té l’Ajuntament.
Des de la Vila, la situació de la CUP és nova. Participa en l’anomenada Assemblea Municipalista, un projecte amb vocació transversal que existeix des de fa uns quatre anys i que té la idea d’oferir una alternativa política i de model econòmic per a la ciutat. El problema de la capital de la Marina Baixa és el seu procés de massificació turística, expliquen militants locals: mentre que ciutats veïnes com Benidorm o l’Alfàs del Pi van ser pioneres a l’hora d’incorporar aquesta dinàmica, a la Vila Joiosa l’estan desenvolupant ara sense aturador. I amb un govern bipartit repartit entre PSPV i Compromís, fet que faria més evident l’orfandat d’un votant d’esquerres.
Amb un programa que posarà per davant qüestions com la sobirania alimentària o l’energètica, així com l’accés a l’habitatge, dificultada per la turistificació del municipi –que evidentment ha fet pujar el preu dels lloguers i de la compra de cases–, la CUP es presentarà amb la marca de l’Assemblea Municipalista, de la qual en forma part. Podem i l’Assemblea Municipalista hi aniran en coalició a les eleccions locals, tot i que els morats no estan integrats en aquest paraigua.
Són, de moment, les dues ciutats valencianes en què la candidatura de la CUP està garantida per al 2023.
