La defensa aferrissada que PP i Vox han fet de les lleis que proposen contra la memòria històrica i contra el valencià a les Corts Valencianes ha sigut tan lamentable com esperada. Si algú tenia l’esperança que el PP –Vox evidentment no retrocedirà– suavitzaria aquestes lleis, és evident que aquesta possibilitat s’ha esvaït, si és que en algun moment ha existit.
A hores d’ara, el valencianisme polític i cívic té diverses línies d’actuació que, aquestes sí, poden generar certa dosi d’optimisme davant tanta bestiesa. En primer lloc, cal confiar en la denúncia que està preparant Plataforma per la Llengua amb altres entitats i partits, que posa en dubte l’adequació d’aquestes noves lleis amb l’Estatut valencià i amb la Constitució espanyola en tant que discrimina el valencià, una llengua que els textos legals d’àmbit autonòmic, estatal i europeu obliguen a protegir. Pel que fa a l’anomenada Llei de concòrdia, el Govern espanyol fins i tot ha anunciat que la portarà a la UE i a l’ONU.
En segon lloc, hi ha la preparació d’una resposta de país que les entitats estan començant a gestar i que prompte faran pública. Pot semblar una nimietat, però fer visible el malestar davant tant de retrocés és imprescindible per a guanyar la batalla de l’opinió pública, tal com es va demostrar durant la dècada passada a través de fenòmens com ara el 15-M o la Primavera Valenciana.
Finalment, hi ha accions que depenen estrictament de la voluntat individual. Els bascos van impulsar l’educació en èuscar gràcies a la consciència que ha fet possible la creació d’escoles, privades però bona part d’elles accessibles, en el seu idioma propi. Una actuació cívica que ha permès recuperar l’idioma entre les noves generacions i capgirar situacions lingüístiques totalment adverses, com la de la ciutat de Vitòria. A la Catalunya Nord hi ha escoles que ensenyen en català i cobren matrícula en funció dels ingressos de les famílies. Són exemples possiblement no traslladables al País Valencià, però que evidencien el poder que té una societat civil mobilitzada en defensa dels seus drets cívics i lingüístics. Tot el que facen PP i Vox al País Valencià serà possible o no en funció del nivell de mobilització i d’organització conscient de la societat civil, que encara no ha dit l’última paraula.
