El discurs d’investidura del nou president de la Generalitat, Carlos Mazón, han donat pistes sobre com anirà la present legislatura o, si més no, per on pretén que transite aquest període polític.
Proximitat cap a Vox
El partit ultradretà aplaudia per primera vegada el nou president valencià quan aquest els donava explícitament les gràcies per facilitar la investidura a través dels tretze diputats de Vox. Mazón justificava que havia parlat amb tots els grups per a mirar d’obtindre tots els suports possibles, però només els ha trobat en el partit ultra, amb qui compartirà el Consell.
Mazón també s’ha animat a intervindre en alguns moments puntuals en valencià, tal com s’explicarà més avant, però no ha deixat escapar l’oportunitat de criticar totes les polítiques aplicades els últims anys per a impulsar la llengua del país. El nou president valencià, fins i tot, s’ha atrevit a criticar la inexistent «barrera idiomàtica en la sanitat», per a referir-se a un requisit lingüístic en aquest sector que mai no s’ha arribat a aplicar i que ni tan sols s’ha contemplat, atès que el requisit acordat –però no aprovat– per les conselleres Gabriela Bravo i Raquel Tamarit durant l’anterior legislatura n’evitava la inclusió dins de l’àmbit sanitari, tot i les queixes de les entitats per la llengua. Malgrat aquesta realitat, Mazón ha assegurat que derogarà «el requisit lingüístic encobert».
En una línia similar, quan s’ha referit a l’àmbit de l’educació, Mazón ha promès incentivar una «educació equitativa, inclusiva, neutral, que allunye la ideologia de les aules i on impere la llibertat d’elecció de centre i de llengua». Aquesta «llibertat d’elecció», tot i que pregonada, no sembla que s’haja de traduir en tal, però la dreta i l’extrema dreta han venut l’argument amb èxit.
En matèria econòmica, Mazón aposta per la rebaixa d’impostos, tal com també fa Vox, tot i que falta per veure fins a quin punt podrà aplicar el seu programa. En tot cas, la derogació de l’impost de successions, la política «d’impostos zero al camp» i la insistència en el transvasament Tajo-Segura són mesures amb què l’extrema dreta també s’identifica. Com calia esperar, Mazón també ha dit que eliminarà la taxa turística, tot i que aquesta només s’aplica a nivell municipal i difícilment es mantindria al País Valencià, atès la majoria que ostenta la dreta en molts dels municipis costaners. Per al nou president, segons les seues pròpies paraules, «la política turística és una qüestió d’Estat».
I per descomptat, i també de manera esperable, Mazón ha dedicat unes paraules per a glorificar la «identitat valenciana» i confrontar-la, evidentment, a la catalana. «La nostra reial senyera no s’inclina mai, en cap circumstància ni davant res ni ningú», deia en valencià, i continuava argumentant que «la Comunitat Valenciana, lluny d’aquells que la volen convertir en filial d’algú, és una regió històrica d’Espanya (…) i per això el Consell complirà amb les nostres tradicions, costums, música i amb la nostra manera d’entendre la vida. I és per això que, com diu el nostre himne, ofrenarem noves glòries a Espanya». Per acabar-ho d’adobar, Mazón ha carregat contra «els qui volen dividir, confondre o tergiversar», i per això justifica que aprovarà «una nova llei de senyes d’identitat, per a tots, integradora i amb consciència». I ho culminava dient que el seu govern «eliminarà tot el suport a aquells que ens volen imposar els Països Catalans: així de clar. S’ha acabat», sentenciava. Un argument que encaixava amb el seu discurs de campanya, quan denunciava constantment l’existència d’un «procés encobert» al País Valencià teòricament promogut pel Botànic.
Per omissió, una altra de les coincidències de Mazón amb Vox ha sigut el fet de no esmentar la recuperació del Dret Civil Valencià, una reivindicació promoguda per l’Associació de Juristes Valencians, tot i que transversal, que l’han signada tots els ajuntaments del País Valencià i amb què sempre s’han identificat, si més no de paraula, tant el PP com el PSPV, Compromís i Podem i Esquerra Unida, actualment forces extraparlamentàries. En canvi, Juristes Valencians sempre ha exclòs Vox a l’hora de sumar partits a aquesta reivindicació, coneixedors del seu tarannà centralista que li impedeix situar com a prioritat qüestions d’aquest tipus. Mazón, en aquesta ocasió, i tot i els seus compromisos previs, no ha fet menció de la recuperació d’aquest Dret Civil, derogat pel Tribunal Constitucional després d’un recurs interposat pel Govern espanyol en època de José Luis Rodríguez Zapatero.
Distància de Vox
Poques han sigut les intervencions amb què Mazón pot haver incomodat Vox. A l’inici, el nou president valencià assegurava que vol «comptar amb tots, amb totes les idees i aportacions», i que té «la voluntat de mà estesa i diàleg permanent». El cert és que durant l’anterior legislatura, com a president de la Diputació d’Alacant, Mazón va negociar els pressupostos amb els partits d’esquerres, tot i no tindre’n la necessitat pel fet de sumar majoria absoluta amb els diputats de Ciutadans, que van acabar deixant el partit taronja i fent el salt cap al PP.
Mazón també valorava positivament l’acord que va fer amb Compromís –tot i que el partit valencianista sempre ha negat qualsevol pacte en aquest sentit– per a incloure’ls a la Mesa de Les Corts, cedint-los un dels llocs que havia d’anar a parar, previsiblement, a una diputada socialista.
Alhora, el nou president de la Generalitat ha citat explícitament la «violència masclista», un terme que s’allunya clarament de les tesis negacionistes de Vox. Segons Mazón, aquesta violència «ens converteix en pitjor societat», i assegurava que «ni nosaltres ni el conjunt de la societat podem ni hem de negar» aquesta violència. Seguidament, Mazón anunciava, contra tot pronòstic, que mantindria la cartera d’Igualtat dins d’una Vicepresidència.
Finalment, el nou president ha posat sobre la taula la reforma del model de finançament, una batalla totalment aliena al discurs de Vox, partidari de suprimir les autonomies i d’acabar, per tant, amb el sistema econòmic en què conviuen aquestes entitats territorials.
Ana Vega, síndica de Vox, ha aplaudit i ha valorat positivament el discurs de Mazón una vegada finalitzat, per la qual cosa tot fa pensar que aquestes poques excepcions no han arribat a decebre la ultradreta, que s’ha mostrat satisfeta amb la carta de presentació del seu soci de govern.
Set intervencions en valencià
Tot i que amb dificultats evidents, Mazón s’ha atrevit a parlar en valencià en set intervencions, normalment curtes, però superades gràcies a la seua desimboltura. És evident que Vox, tal com ha demostrat Llanos Massó des de la presidència de Les Corts, mai no hauria utilitzat el valencià en una intervenció d’aquest tipus ni en cap altra.
Curiosament, a més, a Mazón se li han escapat dos aquest en el seu discurs, un terme demonitzat per l’antivalencianisme, que acostuma a utilitzar –les poques vegades que s’expressa en valencià– el terme este per la seua genuïnitat.
Concretament, Mazón ha dit que «encara que aquest que estic pronunciant hui és un discurs d’investidura i no un programa exhaustiu de govern, apel·le a la seua benevolència per a interpretar-lo adequadament». Tot seguit, també ha argumentat: «en aquest discurs d’investidura tot el que s’inclou serà, però no tot el que serà hi va inclòs… seria impossible, etern, poc pràctic i redundant, el contrari a la meua personalitat».
Els personatges citats: només la meitat són valencians
L’aspecte en què Carlos Mazón no ha estat gens genuí ha sigut el moment en què ha citat alguns personatges històrics per a dotar el seu discurs de certa aurèola cultural.
Per posar en valor la trajectòria artística de Joaquim Sorolla, de qui enguany es commemora el centenari de la seua mort, Mazón ha ressaltat unes paraules de l’assagista basc Ramiro de Maeztu, mort en el context de la Guerra Civil i polèmic, sobretot, per la seua proximitat al règim de Miguel Primo de Rivera –va ser embaixador a l’Argentina a finals dels anys vint– i per les seues posicions reaccionàries que van servir com a estímul per a la intel·lectualitat del franquisme.
Mazón també ha citat el doctor Balmis, alacantí de naixement i popular per l’expedició distingida amb el seu cognom que va viatjar arreu del món per a difondre la vacuna contra la pigota a inicis del segle XIX.
Però, paradoxalment, el nou president valencià ha finalitzat la seua intervenció citant un poeta andalús i republicà, Antonio Machado, qui ha inspirat Mazón amb els versos del seu poema més popularitzat perquè, segons diu el també líder del PP valencià, «representen el meu projecte per a la meua terra». Aquestes paraules són «caminante no hay camino, se hace camino al andar».
En tot cas, la primera de les cites era referenciada abans de l’inici del discurs d’investidura, quan s’ha respectat un minut de silenci en memòria de Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA fa ara 26 anys. Un senyal de respecte molt més còmode per a Vox que el que s’hauria pogut demostrar per la dona assassinada a Antella (Ribera Alta) el passat cap de setmana a mans del seu marit.
