Portem uns dies d’escarafalls, cares de sorpresa, paraules condescendents, uns ho sabien, uns altres no. Per descomptat, tots ho saben. Tota la societat ho sap, òbviament!
No parlem del darrer cas mediàtic. Parlem del comportament dels homes, que usen el seu poder patriarcal per a sotmetre la voluntat de la dona a través de la por. Por de què diran, por de què pensarà la família, por de no ser acceptada, por de no ser moderna, por de no complir les normes patriarcals, etc.
Moltes pors tenim les dones que injecten i unflen unes altres del mateix gènere, o no, però sense l’empatia que caracteritza la nostra naturalesa humana.
Què passa quan una dona alça la mà demanant ajuda? Tenim mecanismes i protocols per a ajudar-la, però el principal i el més bàsic és separar-la de la font assetjadora i els seus subterfugis.
Protegir la possible víctima és una prioritat i la nostra societat ha d’entendre, després d’anys de morts i traumes per a tota la vida, que és l’única forma.
Què fem amb el possible assetjador? Benvolguts senyors, no els acusarem de maltractament si no ho feu. Sabem que no són tots els homes, però sempre és un home.
La llei d’Irene Montero (Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual), tan aplaudida i copiada en diversos països, contempla que el sol fet que una dona denuncie és suficient per a ser considerada víctima. Aquesta llei va ser fortament recolzada per ERC i ara, s’ha canviat de parer segons sembla pel criteri d’algunes veus d’ERPV al Congrés del diumenge 20 d’octubre a València?
Sabeu els percentatges de les denúncies falses, encara és més baix si comptem les agressions no denunciades. Amb tot i això, és molt fàcil tractar aquests temes. Davant la primera queixa de la dona no seguiu. És trist, però hem de repetir-ho. NO ÉS NO: Si una dona et diu que no li crides més, respecta-la. Si una dona et diu que no vol continuar parlant, respecta-la. I si una dona no vol cap contacte, respecta-la. No té justificació agafar-la del braç per a parlar si ella no vol. A les dones no se les toca, no se les agafa del braç, no se les obliga absolutament a res. Tenint això clar, l’ala masclista de la societat no pot continuar girant la truita i convertir la dona en el perill i al possible assetjador en víctima.
Un congrés no pot ser jutge d’uns fets tan greus com una presumpta agressió sexual.
Des de l’inici, en la candidatura «Dignitat Republicana» d’ERPV, de la qual formem part, sempre hem defensat que un investigat per agressió sexual denunciat penalment devia fer un pas al costat de la direcció política. Mai hem dit que fos culpable, això no ens correspon a nosaltres, simplement hem mostrat sororitat amb la víctima i hem dit alt i clar que una persona investigada per un delicte tan greu, com l’atac a la llibertat sexual, no pot encapçalar cap candidatura. I, per tant, no el podrem considerar mai un digne representant dels valors ètics i morals que entronquen el nostre partit.
També des de la candidatura «Recuperem ERC» hem tingut un posicionament clar a favor de la víctima i hem manifestat públicament la nostra discrepància amb el tractament que ha fet el partit de la denúncia interna. Hem d’erradicar de soca-rel qualsevol comportament masclista dins de la nostra organització. La igualtat i el respecte són les bases de la societat que volem construir i ha d’estar en el nostre comportament diari. El feminisme no és un mer tràmit, no són dates per a manifestar-se i fer-se la foto i prou. És una manera de viure per aconseguir una societat més justa, igualitària i sense violències.
Manipular la realitat a conveniència del masclisme és filar encara més prim i recaragolar més si es pot el sistema patriarcal.
Per tant, benvolguts «senyoros» i senyores que defensen «senyoros», si no podeu recordar-ho, anoteu-ho en la nevera com a tasca diària: Respecteu la voluntat de les dones.
Amparo Faus i Jaume Ivorra, candidates de «Recuperem ERC» al Congrés Nacional d’ERC.
