Aquesta setmana ha vingut marcada en l’àmbit polític pel preacord signat entre PSC i ERC que hauria de servir perquè Esquerra Republicana done suport a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya.
A l’espera que aquest preacord siga validat per les bases d’ERC, que el votaran durant la jornada d’aquest mateix divendres, les reaccions no s’han fet esperar: entre el rebuig profund de la dreta espanyola, que parla de «colp d’Estat fiscal» –així es va expressar la consellera valenciana d’Hisenda, Ruth Merino– i la defensa que en fan molts dirigents d’ERC, cautelosos davant la certesa que en el passat hi va haver pactes similars que mai no es van complir, hi ha postures intermèdies com les d’alguns dirigents territorials del PSOE, que rebutgen aquest preacord, o com la de Compromís.
Els valencianistes, a través de la diputada Àgueda Micó, també portaveu adjunta del grup de Sumar al Congrés, van criticar el preacord no per haver-se gestat des de la bilateralitat entre PSC i ERC, sinó perquè deixaria fora del paquet una reforma del finançament que beneficie el País Valencià, el territori de l’Estat més perjudicat pel sistema fiscal actual.
Des de Compromís van negar el seu vot afirmatiu si el fet d’efectuar l’acord entre PSC i ERC depenia d’una reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament Autonòmic), que s’hauria de dur a terme al Congrés a través d’una majoria absoluta molt ajustada, la mateixa que sustenta el Govern de Pedro Sánchez i dins la qual hi ha els dos diputats que Compromís té al Congrés. Els valencianistes, de fet, hi condicionen el seu suport a «abordar les problemàtiques concretes que tenim els territoris infrafinançats».
El «concert responsable»
El cert és que en el millor moment de la història de Compromís la coalició també apostava per un concert econòmic, en aquest cas per als valencians. «Concert responsable», en deien, i era el primer punt del programa electoral de les eleccions valencianes del 2015, les que van enregistrar el millor resultat de la història per a Compromís i van permetre l’arribada del govern del Botànic.
En aquell moment, Compromís demanava, «com a base per al desenvolupament d’una acció de govern justa, solidària i enfocada a les persones, el concert econòmic responsable, que suposa la recaptació i gestió per la Generalitat de tots els tributs que es generen, i negociació posterior amb l’Estat per transferir-li l’excedent per a la solidaritat i compensar els serveis generals que ens presta». Enric Morera, que aquell any seria investit president de les Corts Valencianes, defensava així la mesura.
Aquesta proposta tan defensada ha desaparegut del programa dels valencianistes. En el punt primer del programa de les últimes eleccions valencianes, les de maig de l’any passat, Compromís es referia al «finançament just i defensa dels interessos valencians», sense esmentar la paraula «concert» i demanant al Govern de l’Estat «la reforma immediata del sistema de finançament i la regularització del deute històric», proposant fins i tot l’exploració de vies judicials per a reclamar aquesta mesura.
Entre les mesures dels valencianistes per un finançament just també hi havia la proposició de llei davant el Congrés per la reforma «immediata del sistema de finançament», l’execució del 100% de les inversions previstes als Pressupostos estatals i la participació de la Generalitat i de les administracions locals en la definició d’aquestes inversions, tal com preveu l’Estatut.
Un canvi d’estratègia que fins ara no ha tingut resultat i que tampoc no ha beneficiat electoralment Compromís.
