EP / València
El líder dels socialistes valencians i president de la Generalitat, Ximo Puig, ha qualificat d'”absurda” i “falsa” la dicotomia entre dirigents i bases al PSOE: “Aquest maniqueisme no és real”, ha assegurat. Al seu parer, “hi ha militants que pensen d’una manera i militants que pensen d’una altra” i els tres aspirants que, en principi, sotmetran la seua candidatura a primàries per liderar el partit “tenen la legitimitat de presentar-se i els militants hi diran la seua”.
El secretari general del PSPV ha fet aquestes declaracions als mitjans abans de clausurar la jornada ‘Dones i tecnologia: condemnades a entendre’s’, en ser preguntat sobre si la presentació de la candidatura de Susana Díaz a Madrid va ser un acte de “força del partit” davant l’exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez. El polític madrileny va fer un altre acte simultani a Burjassot (l’Horta Nord) on va assenyalar que “hi ha diversos candidats”, però “només hi ha dues opcions”: un PSOE “del segle XX” o un altre “d’esquerres” i “amb la militància”.
Puig ha assegurat que la presentació de candidatura de Díaz, a la qual va assistir, no pretenia fer “front a ningú”, sinó que va ser “un acte potent per a demostrar la potència del Partit Socialista, la capacitat d’unir del partit i la capacitat que tenim entre tots per a plantejar una alternativa sòlida enfront de la dreta”.
Preguntat per si creu que la presència de dirigents socialistes valencians amb candidats diferents, uns a l’acte de Susana Díaz i uns altres al de Pedro Sánchez, podria generar “divisió”, ha assegurat que el PSPV sempre ha “gestionat adequadament la diversitat” i ha defensat “la pluralitat interna” com a “un valor”, “sempre que es respecten les opinions dels altres i es faça un procés que no perda la perspectiva, que no és una altra que situar el partit en les millors condicions per a competir amb la dreta”.
El secretari general del PSPV ha advocat per mantenir les formes durant el procés de primàries i ha recordat que en altres processos, com les primàries franceses, s’ha arbitrat un codi de bones pràctiques “des de la lleialtat a l’organització i a la mateixa reivindicació de la política”.
