El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que «l’esforç fiscal» que realitzen algunes comunitats autònomes es compute a l’hora de distribuir de manera «justa» els ingressos de l’Estat, enfront de les regions que pretenen practicar un «desarmament fiscal».
Així li ho ha traslladat el cap del Consell al líder de l’Executiu estatal aquest divendres, en la trobada que tots dos han mantingut, durant la qual han abordat alguns dels «temes prioritaris» de l’agenda valenciana, segons han informat fonts de Presidència de la Generalitat.
Puig, durant la seua intervenció en una de les taules de debat emmarcades en el X aniversari d’eldiario.es, ha apuntat que aquesta proposta «fa temps» que se li va ocórrer, encara que ha sigut aquest divendres quan li ho ha verbalitzat al president del Govern espanyol aprofitant la conversa que han mantingut.
«Si hi ha algunes comunitats autònomes que pretenen el desarmament fiscal, que l’esforç fiscal també es compute a l’hora de redistribuir els ingressos de l’Estat», ha reivindicat.
D’altra banda, sobre la supressió de l’impost de patrimoni que han impulsat diverses comunitats autònomes, entre elles Andalusia, governada pel PP, Puig ha considerat que «per descomptat, oportú no sembla». «Hi va haver un altre temps en què podria tindre sentit, però per descomptat que ara no el té», ha argumentat i, enfront d’això ha apostat per enfortir l’estat del benestar. «Estem endeutant les arques públiques i no té cap tipus de sentit», ha insistit.
En qualsevol cas, Puig creu «evident i necessari» dur a terme una reforma fiscal a l’Estat espanyol per a «complir allò que diu la Constitució» i, amb això, que «paguen més els que més tenen». També ha apostat per una fiscalitat progressiva, atès que l’actual «no és suficient».
El cap del Consell ha defensat l’harmonització fiscal en alguns impostos, que ha considerat «lògica». «Si el mateix G-20 ha posat un límit per a un impost de societats, és lògic que anem cap a una harmonització fiscal en impostos que suposen una deslocalització», ha apuntat.
En aquest punt, Puig ha advertit que la supressió de l’impost sobre el Patrimoni «no té res a veure amb la fiscalitat», sinó «només amb utilització partidista» de la mateixa. «S’hauria pogut plantejar abans, però es fa ara en el pitjor moment», ha criticat.
«Eixes persones poden pagar, de veres», ha assenyalat Puig, al mateix temps que ha afirmat que encara que aquest tribut puga ser «revisable», en aquest moment en què «milers de persones no poden arribar a finañ de mes», segons el seu parer, «no té cap sentit limitar la capacitat de l’estat del benestar».
El president de la Generalitat també ha subratllat que el «gran problema» de l’Estat espanyol en termes econòmics «és la productivitat», i ha apuntat tres criteris: el capital humà, la tecnologia i la innovació, per als quals són necessaris «més recursos».
«Parlar permanentment malament dels impostos, intentar fer una espècie de revolució, perquè es parla de grans revolucions però que resulten ser revolucions en un got d’aigua, tots eixos missatges negatius són, simplement, un atac directe al que representa la democràcia», ha sentenciat.
Un altre dels assumptes que ha abordat Puig durant la seua participació en la taula de debat ha sigut el finançament autonòmic. Sobre aquest tema, ha assegurat que resulta «intolerable» que no s’haja canviat el model de finançament, situació que ha atribuït, en part, a «la falta de cultura federal», que ha provocat que «la bilateralitat siga el que funcione». «Els negacionistes mai no han volgut parlar de federalisme», ha criticat, al mateix temps que ha lamentat la «invisibilitat» de l’infrafinançament valencià a nivell estatal: «El paper de “levante feliz s’ha quedat per sempre». En aquest sentit, ha defensat que ell, com a president de la Generalitat, «mai» no ha pensat en un model per al País Valencià, «sinó per a Espanya».
Puig també ha incidit en el problema de la «insuficiència financera» que pateixen les comunitats autònomes, que ha vinculat a les competències assignades, i ha posat d’exemple el sistema sanitari: «Així és absolutament impossible dotar-nos a la sanitat que volem».
En definitiva, Puig ha apostat per avançar cap a una progressivitat, «atenent als marcs vigents», és a dir, «que es complisca la Constitució» o que el Senat «siga una cambra territorial». En aquest punt, ha interromput la seua intervenció per a acusar el president del PP estatal i líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, de «desvirtuar» la Cambra alta, perquè ara «és allà on es produeixen els debats de política general». «I no, el Senat és el lloc en què s’han de reunir les comunitats autònomes», ha defensat.
Finalment, el president valencià ha comentat que quan es parla de l’esforç fiscal de Madrid i es fa una equiparació amb el País Valencià resulta ser «molt dolorós, i no diré insultant», ja que l’efecte capitalitat «representa el que representa» i Madrid, ha dit, «no pot tindre la mateixa correlació en l’estat autonòmic com si no existira l’efecte capitalitat». «La solidaritat comença en tots els àmbits», ha agregat.
