El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat aquest dimecres que el nou Pla de Gestió de Riscos d’Inundacions de la Confederació Hidrogràfica del Segura per al període 2022-2027 contemplarà inversions «històriques» per al Baix Segura. En concret, ha avançat que el Consell de Ministres aprovarà onze actuacions per valor de 343 milions d’euros, que suposarien un augment del 1.500% en la inversió si es compara amb el període 2016-2021, durant el qual es van executar actuacions per 1,7 milions d’euros.
Així ho ha assegurat Puig a Oriola (el Baix Segura) durant la seua intervenció al col·loqui Converses de Futur, organitzat pel Club Diario Información. A l’acte també hi ha assistit el conseller d’Economia Rafael Climent (Compromís) i la consellera d’Innovació i Universitats, Josefina Bueno (PSPV).
El president ha desglossat tres eixos «fonamentals» en el seu discurs, que componen una «fotografia del present del Baix Segura» tres anys després de la DANA que va assolar la comarca més meridional del país: «ocupació, protecció de l’entorn i infraestructures».
Puig ha defensat la gestió del Consell a través del Pla Vega Renhace per a fer front a les conseqüències d’aquesta catàstrofe natural, i ha assenyalat que el Govern valencià ha de continuar amb la mateixa metodologia «sense tuteles, ni despotisme il·lustrat ni comandaments a distància». També ha assegurat que «ara molta gent sap que sense el Baix Segura no existeix la Comunitat Valenciana».
En concret, el president valencià ha destacat que es van invertir un total de 105 milions d’euros en ajudes i que posteriorment es va posar en marxa el Pla Vega Renhace, a través del qual el Consell va realitzar inversions per 60 milions d’euros el 2021. Precisament, ha considerat que aquest pla va suposar «un canvi de paradigma» per ser «un accelerador i un espai dinamitzador», que ha comptat amb més presència en els pressupostos i amb «una major influència en la política autonòmica» per a «donar resposta als problemes estructurals». Puig es referia a les inversions en regs, en drenatge, en carreteres, hospitals o en plans d’ocupabilitat.
D’altra banda, Puig també detallava que ha reclamat a la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) una actuació «immediata, urgent i prioritària» en el riu per a condicionar el llit vell i el nou, així com per a ampliar la seua capacitat d’evacuació en previsió d’una nova DANA.
Segons ha assenyalat, el passat 29 de juliol va remetre una carta a la CHS per a traslladar «la gran necessitat» de realitzar actuacions que eviten danys com els que va patir el Baix Segura per les pluges del 2019.
No obstant això, el president considera que «tot i haver valorat els treballs de neteja que ja s’estan portant a terme, les tasques són insuficients, atés que encara persisteixen problemes com la neteja dels sediments de la desembocadura». Puig també ha reiterat la necessitat d’actuar «amb la màxima velocitat» en aquest sentit.
Alhora, Ximo Puig també ha manifestat que el Consell està disposat a finançar aquestes obres «absolutament imprescindibles», encara que no es tracte d’una competència de la Generalitat, perquè assegura que la DANA «no entén de competències».
D’altra banda, i en relació amb els altres dos eixos exposats per Puig, el president ha indicat que l’ocupació és «la màxima prioritat» del Consell, i ha dit que el Baix Segura compta amb 105.000 afiliats a la Seguretat Social, 7.000 més que abans de la DANA i 19.000 més que al 2015.
A més, ha destacat l’aposta de la comarca per la sostenibilitat energètica, ja que s’estan tramitant 29 plantes renovables; pel turisme residencial, amb projectes com ara el Port de Torrevella; i per la innovació, amb el Districte Digital o el Centre d’Investigació i Innovació Agroalimentària i ambiental, per al qual ha anunciat una inversió de mig milió d’euros.
Per últim, ha anunciat inversions en infraestructures, que constitueixen reivindicacions històriques per a la comarca, com ara l’adjudicació durant aquest mes de setembre de les obres d’ampliació de l’hospital d’Oriola, que comptarà amb una inversió de 70 milions d’euros.
Puig ha qualificat aquesta actuació com un «projecte simbòlic i obra estratègica», i l’ha considerada com «la gran aposta sanitària de la Generalitat a la província d’Alacant». A més, també ha anunciat que el Consell començarà els tràmits administratius per a iniciar el desdoblament de la CV-95 per a impulsar l’eix Oriola-Torrevella, amb una inversió de 20 milions d’euros. Aquesta actuació contribuirà a millorar la connectivitat de la comarca i la seua cohesió interna, i se suma a la primera fase de millores de la CV-95, ja iniciada, per a reforçar la seguretat viària.
Alhora, Puig també ha destacat que, a través del Pla Vega Renhace, la Generalitat injectarà altres 108 milions d’euros en obres durant el 2022 per a la millora d’infraestructures de reg, l’aprovació de plans d’inundacions i les obres en els sistemes de drenatge, la segona fase de les quals serà aprovada en poc de temps pel Consell.
El president valencià s’ha referit també al reforçament de la capacitat de depuració i reutilització de la comarca amb l’anunci de l’adjudicació, a inicis del 2023, de la construcció de la nova depuradora d’Almoradí, que suposarà una inversió de 20 milions d’euros, així com del començament, en breu, de les obres de remodelació dels col·lectors de l’EDAR Orihuela Costa, actuació adjudicada per 6,3 milions d’euros. Puig, per últim, també ha avançat la pròxima licitació dels treballs d’adequació per a usos terciaris de 16 depuradores més la del Baix Segura, per valor de 12 milions.
