RedactaVeu / EP / València / Madrid.
La suma de vots dels candidats del PSOE, Podem, IU i altres formacions amb les quals aquests partits van concórrer el 20 de desembre li hauria arrabassat al PP un total de 15 senadors entre el País Valencià, Aragó i les Illes Balears, les autonomies on aquestes formacions es plantegen presentar una llista conjunta per al Senat en les generals de juny.
La direcció federal del PSOE ha deixat ja clar que no aprovarà aquestes llistes, però les negociacions, no obstant això, continuen en el cas del País Valencià i hi ha hagut contactes a Aragó i Balears, encara que Ferraz creu que aquestes últimes no donaran resultats.
L’objectiu de buscar una única candidatura és contrarestar els efectes del peculiar sistema d’elecció del Senat. És de llistes obertes, però els votants tendeixen a triar els candidats d’un mateix partit: si hi ha quatre llocs en lliça, es poden marcar tres noms en la papereta i els electors solen optar pels d’una mateixa candidatura, no reparteixen, en general, les ‘x’ entre vàries.
Aquesta és la raó per la qual un sol partit pot aconseguir una àmplia majoria de senadors, perquè en cada província se n’emporta tres i deixa només un per a una altra formació. Amb les dades del 20D, el resultat seria molt diferent en cas de sumar els vots que van obtenir per separat els candidats del PSOE, Podem i IU, als de de formacions com Compromís (País Valencià) i MES (Balears).
Al País Valencià, el PP va aconseguir nou senadors; el PSOE, dos, i Podem, un. Ara, la llista d’esquerres passaria de tres a nou i el PP, a l’inrevés, de nou a tres, segons els càlculs realitzats per Europa Press.
Alguna cosa similar ocorreria a l’Aragó, on els socialistes van obtenir tres senadors el desembre enfront dels nou del PP. Sumant els resultats dels candidats del PSOE, Podem i Unitat Popular, una nova candidatura amb ells aconseguiria donar la volta a la truita: sumarien nou parlamentaris i deixarien el PP amb tres.
Finalment, a les Illes Balears, els populars perdrien també tres escons i se’n quedarien amb un, mentre que una hipotètica llista d’esquerra passaria d’aconseguir un senador (el que va aconseguir Podem el 20D) a aconseguir-ne quatre.
