El portaveu de Vox a l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Antonio Ortolá, també regidor de Seguretat Ciutadana, ha anunciat que el seu grup municipal començarà els tràmits per a llevar el nom de la plaça País Valencià i dels carrers dedicats als escriptors Isabel-Clara Simó i Joan Fuster presents a la ciutat.
No és la primera volta que Vox, des que ha arribat al poder als ajuntaments intenta canviar els noms dels carrers que no els agraden. Sense anar més lluny, el coreligionari d’Ortolá a l’Ajutament de València, Juanma Badenas, ja va intentar llevar-li el nom al passatge Guillem Agulló, una decisió frustrada per l’alcaldessa María José Catalá. Encara que una de les primeres mesures de Catalá com a alcaldesssa de Torrent, el llunyà 2007, va ser llevar-li el nom a l’avinguda del País Valencià.
Però que deia la formació d’extrema dreta, quan estava a l’oposició, sobre els canvis de noms dels carrers? Doncs oposició pura i dura. No soles per defensar la idoneïtat de mantenir noms vinculats a la dictadura franquista i el feixisme, encara que fora a costa de desobeir les lleis vigents, sinó també per motius molt més prosaics.
Per exemple, per a Vox Huelva, el canvi de noms de places i carrers és una qüestió «merament ideològica i no constitueix un tema que en aquests moments preocupe els veïns de Huelva». Més enllà van a Ávila, canviar els noms de carrers suposava «obligar els residents dels mateixos [carrers] a realitzar nombrosos tràmits burocràtics i administratius davant nombroses entitats públiques i empreses privades per a adaptar-se a la nova situació, motivats per una decisió de caràcter polític, allunyada dels interessos reals de la població».
Encara que es quedava curt davant del seu col·lega de Santander, per qui, pràcticament, equivalia a fer créixer la inflació: «En plena crisi econòmica, amb la llum, la gasolina o la cistella de la compra en màxims històrics,la prioritat de Cs a Santander és canviar el nom de carrers». I per no parlar del representant ultra a Ciudad Real, qui considerava el canvi de noms de carrers un «absurd procés dirigit a enfrontar novament als espanyols i en particular als ciudadrealencs».
Arguments similars del PP
Si Vox era un virulent opositor als canvis de noms dels carrers per considerar-ho «allunyat dels interessos de la població», la posició del PP no variava gaire.
De fet, la mateixa alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco manifestava quan estava a l’oposició: «els portarà estar ocupats més temps en aquesta polèmica [el noms dels carrers] deixant sense atendre el que és prioritari hui per als castellonencs: la recuperació de l’ocupació, ajudar les pimes i autònoms a eixir de la crisi o plantejar-se baixar impostos per a ajudar a les famílies que tan mal ho estan passant».
En una línia similar, el regidor popular de Málaga, Juancho Ortiz, va qualificar el debat sobre la nomenclatura com un «circ» i el PP de València –quan governava Compromís i el PSPV-va assegurar que aquests canvis suposaven «polititzar la ciutat».
Encara que, segurament, qui va trobar més mals a la qüestió va ser el regidor del PP al Puerto de Santa Maria, per qui «els canvis de noms de carrers són una cosa molt seriosa perquè afecten els veïns i a les empreses i negocis establits en les mateixes així com a les empreses de subministrament».
