Aquest divendres es presentava davant els jutjats d’instrucció d’Alacant la primera querella criminal per delictes de detenció il·legal, segrest amb desaparició, falsedat i crim de desaparició forçada, tot en un context de crims contra la humanitat. La querella l’ha interposat María José Picó degut a la desaparició de la seua germana bessona al març del 1962 a l’Hospital General d’Alacant.
Les famílies mai no van poder veure el cos de la xiqueta suposadament morta. El 2012 i el 2013, dins de la investigació realitzada per la Fiscalia d’Alacant, es van realitzar les corresponents exhumacions i en cap de les dues ocasions no es van trobar restes que tingueren cap relació genètica amb la família afectada. I malgrat aquesta evidència, el cas va ser arxivat.
El crim denunciat es contextualitza dins d’un «robatori de bebès» com els que es van perpetrar durant tota la dictadura. Tal com indiquen els denunciants, en l’època en què desapareix la bessona de la querellant, els bebès desapareixien dels centres hospitalaris als quals anaven les embarassades, a les quals se’ls deia que la seua filla o fill havia mort després de parir.
A través d’un comunicat, els querellants sota el paraigua de Ceaqua –Coordinadora estatal de suport a la querella argentina contra crims del franquisme– expliquen que «la ideologia nacionalcatòlica de regeneració de l’esperit nacional justificava aquests fets per a reubicar els bebès en “famílies de bé”», i que «desenes de milers de dones, sense drets ni llibertats, van veure desaparèixer els seus menuts poc després de parir-los».
La decisió de «reubicar» els bebès la prenien, expliquen, ginecòlegs, obstetres, infermeres, religiosos, funcionaris o dones d’elit que regentaven pisos de dones embarassades, que «són algunes de les figures que es van arrogar el dret a decidir quines famílies eren òptimes per a criar bebès, sabent-se impunement protegides pel silenci còmplice, el consentiment, l’aquiescència i en alguns casos la col·laboració activa de l’Estat franquista, règim criminal per excel·lència».
Participació de l’Estat
Els querellants asseguren que l’Estat va participar en aquests casos «bé directament mitjançant el consentiment, l’ocultació i el suport en possibilitar la continuïtat fent cas omís dels crims, la qual cosa es reflecteix en les escassíssimes investigacions d’aquests casos o en l’absència de la deguda diligència quan n’hi ha hagut».
De fet, el Consell de Drets Humans de Nacions Unides ha reiterat, indiquen, «en nombroses ocasions» a l’Estat espanyol la necessitat d’investigar els crims de manera exhaustiva, també amb un informe del Parlament Europeu del novembre del 2017 amb 31 recomanacions en aquest sentit. I alhora, recorden que fins ara la Llei de Memòria Democràtica no ha facilitat l’obertura de les causes penals dels crims franquistes.
