El fantasma del negacionisme historiogràfic sobrevola el País Valencià amb l’anomenada Llei de «concòrdia» que PP i Vox han registrat a les Corts Valencianes com a proposició de llei. Aquesta proposta té una derivada especialment simbòlica a Alacant, que va ser l’última ciutat en ser ocupada per les tropes franquistes i que les últimes dècades ha patit el desinterès polític a l’hora de ser aplicada. Un episodi simbòlic en aquest sentit va ser quan al 2011, davant la petició de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica, el govern local liderat per Sonia Castedo (PP) es va negar en un primer moment a incloure la paraula «feixista» a la placa que homenatjava els assassinats per l’aviació italiana en el bombardeig del Mercat Central el 25 de maig del 1938.
Castedo va fer marxa enrere i finalment va admetre la paraula que explicava la motivació ideològica dels qui van perpetrar l’atemptat, però aquestes resistències continuen. Recentment hi va haver un conflicte entre l’Autoritat Portuària d’Alacant i la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica després que la institució portuària s’haja negat a respondre una petició de l’entitat memorialista, que vol col·locar una placa d’homenatge a Archibald Dickson, capità del vaixell Stanbrook, que va permetre la fugida de vora 2.500 republicans hores abans de l’arribada de les tropes franquistes.
Dickson, que té un bust al Port d’Alacant, va veure col·locada la placa sense el permís del Port davant la manca de resposta, i la institució portuària va exigir l’entitat que la retirara. A la placa es pot llegir un record als «republicans exiliats i represaliats per la dictadura de Franco». Després d’aquest conflicte, sembla que ambdues parts estan a prop d’arribar a un acord.
Paralització de les exhumacions
En canvi, mentrestant, les exhumacions que fins ara portava a terme la Generalitat s’han paralitzat. Així ho han denunciat les entitats memorialistes, que van reunir a través de la comissió citada un centenar de persones diumenge al Cementeri d’Alacant, des d’on van denunciar l’abandonament de la parcel·la 12 –on se celebren els homenatges als assassinats– i el memorial que recorda les víctimes republicanes amb els seus noms.
Els defensors de la memòria històrica, defensats per l’esquerra municipal, van denunciar l’absència de representants del govern local de l’Ajuntament d’Alacant o de la Generalitat a l’acte, al mateix temps que van criticar l’anomenada Llei de «concòrdia» per equiparar el període franquista amb el de la Segona República. Curiosament, durant l’estiu passat, el president valencià Carlos Mazón va dir que el seu govern continuaria les tasques previstes de les exhumacions ja programades.
