PP i Vox han «soterrat» aquest dijous a Les Corts la llei de la taxa turística, que no ha arribat a entrar en vigor a causa de la moratòria amb la qual es va aprovar, quan han votat a favor de posar fi a «un impost que no ha existit» amb la validació del decret del Consell que el derogava. No ha existit mai perquè, segons la norma publicada pel Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) el desembre del 2022, fruit de set anys de debat entre els socis del govern del Botànic, cada ajuntament havia d’aplicar el tribut voluntàriament a partir de finals d’enguany.
El síndic del PP, Miguel Barrachina, ha enquadrat aquest decret en la finalització de l’«infern fiscal» en el qual considera que el Botànic va sumir el País Valencià. Per part seua, el portaveu adjunt de Vox Joaquín Alés, que va anunciar el suport del seu grup a aquesta mesura, ha dit que l’aprovació de la taxa turística va ser una «decisió inoportuna», enmig d’una «inflació galopant».
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha enarborat la bandera de l’eliminació d’aquest tribut des que va ocupar el càrrec. De fet, el 7 de novembre, ell i la consellera de Turisme, Nuria Montes, van signar a Londres, en el marc de la fira internacional World Travel Market, el projecte de decret per a la derogació de la llei de la taxa turística, amb l’objectiu que es tramitara per la via d’urgència a Les Corts.
Aquesta promoció ha sigut el motiu que ha utilitzat la portaveu adjunta del PSPV, María José Salvador, per a criticar el govern valencià, perquè, ha remarcat, aquesta promoció va «ser lamentable, ridícula i obscena» i els ha acusat de «polititzar la taxa turística» amb una «hiperbolització» de la mesura.
Per part seua, Aitana Mas, de Compromís, ha retret al PP que es vanaglorie d’«eliminar una cosa que no ha entrat en vigor» i ha ironitzat que «no va ningú a París, Viena, Venècia, Barcelona o Balears» a causa d’aquest impost. «Hi ha moltíssimes ciutats arreu del món que la tenen i no els ha suposat cap problema», ha asseverat la portaveu adjunta de la coalició.
La taxa turística aprovada
L’impost que es va acordar, de caràcter municipal i voluntari, oscil·lava entre 0,5 i 2 euros per dia en funció de la categoria de cada allotjament i estava bonificat al 100%. A més, cada ajuntament podia decidir si establir un recàrrec i cobrar més. En concret, la taxa s’havia d’abonar en establiments hotelers, blocs i conjunts d’apartaments turístics, habitatges d’ús turístic, càmpings, àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, allotjaments rurals i albergs. També en embarcacions de creuer que feren escala en un port del País Valencià, però no quan fora eixida o destinació final, i es considerava el creuerista subjecte contribuent.
Tots els ingressos s’havien de reinvertir en el sector mateix, en accions com ara millorar els serveis turístics en els municipis, promocionar el País Valencià com a destinació i la seua desestacionalització i diversificació, impulsar una mobilitat més sostenible o protegir i regenerar el medi ambient i els recursos naturals i promocionar-los com a patrimoni. També a conservar el patrimoni cultural i a incentivar la participació de turistes en esdeveniments culturals i festius, així com en polítiques d’accés a l’habitatge en zones afectades per una pujada de preus a conseqüència de l’afluència turística i en la lluita contra l’intrusisme i el frau en els allotjaments.
Uns altres dels objectius eren dedicar la recaptació a impulsar bones pràctiques laborals en el sector, combatre la precarietat, millorar les infraestructures i dotacions turístiques, impulsar un turisme més inclusiu i accessible, millorar els barris amb major afluència o digitalitzar la gestió de destinacions i establiments.
«Fer d’això un gran element de conflicte no té molt sentit»
El mes d’abril passat, el llavors president de la Generalitat, Ximo Puig, afirmava a Alacant que «la immensa majoria» de municipis del País Valencià no implantarien la taxa turística, perquè considerava que «ni és un problema ni és la solució» del sector. «No és una prioritat la taxa turística, ni la implantació ni la derogació de la llei, perquè els ajuntaments tenen capacitat de decisió. Fer d’això un gran element de conflicte no té molt sentit. Hem volgut clarament donar seguretat», va asseverar.
Tanmateix, aquesta taxa s’aplica des de fa anys a Catalunya i les Illes Balears i en més de la meitat dels països europeus: a França, entre els 0,20 i 3 euros per persona i nit, exceptuant-hi París, on es cobra un 10% més; a Bèlgica, sobretot a Brussel·les, entre 2,15 i 5 euros; a Holanda, en el cas d’Amsterdam, un 5% del preu de l’allotjament; a Alemanya, ocorre igual que a Berlín, un 5% del preu de l’hotel; a Àustria, a Viena, un 3,20% del preu de l’estada; a la República Txeca, a Praga, 0,5 euros; a Portugal, a Lisboa i Porto, 2 euros; a Grècia, entre 0,5 i 4 euros, o a Malta, entre 0,5 i 5 euros.
