L’absolució de l’expresident de la Generalitat Valenciana (2003-2011), Francisco Camps, de l’última causa que tenia pendent relacionada amb la trama Gürtel ha provocat diverses reaccions en la política valenciana, especialment en el seu partit.
El president valencià actual, Carlos Mazón, també del PP, ha celebrat la sentència judicial i ha dit «alegrar-se molt». Però Mazón ha anat més enllà i ha demanat «reflexionar sobre la lawfare» a aquells que «fa molts anys n’haurien d’haver pensat però van decidir posar en marxa el ventilador del fang i de l’assetjament personal, familiar i indecent».
D’aquesta manera, Mazón ha comparat els judicis a Camps amb les queixes emeses des de l’esquerra per les imputacions judicials que han afectat, per exemple, dirigents de Podem, la referent de Compromís Mónica Oltra o la situació judicial en què es troba Begoña Gómez, la dona del president espanyol Pedro Sánchez.
En termes molt similars s’ha expressat l’alcaldessa de València, María José Catalá, qui també ha dit que el cas de Camps reflecteix que «la política del fang i la judicialització té el seu origen en l’esquerra». Al seu torn, Catalá ha relacionat la condició ferma de la sentència judicial, que encara no ha arribat, amb el desagreujament de Camps per part del seu propi partit. «Tindrem temps de valorar-ho», ha afirmat l’alcaldessa de València, que ocupa un càrrec al qual va voler aspirar Camps, tot i que el seu partit li ho va impedir.
D’altra banda Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PP valencià i alcalde de Finestrat (Marina Baixa), ha dit que «és l’hora que tots aquells que van acusar i assenyalar Camps demanen perdó per tot aquell que van dir, per totes les mentides i falsedats que es van abocar sobre la seua persona i sobre el nostre partit».
En aquest sentit, el partit ha dit a través d’un comunicat que «Espanya està en deute i li deu una disculpa a Camps», i consideren que la situació viscuda per l’expresident valencià és «la major cacera i persecució política, judicial i mediàtica de la història recent d’Espanya».
El PP fins i tot ha trobat un aliat extern a l’hora de celebrar l’absolució de Camps. Es tracta de Vox, el partit amb el qual comparteix el Consell i diversos governs municipals, qui a través del síndic José María Llanos ha felicitat l’expresident valencià. Llanos, a més, ha anat més enllà i ha dit que «sembla evident» que Camps «va patir un cas de lawfare i va pagar una pena de telenotícies».
Camps vol tornar a la política
Enmig de tot aquest soroll Camps ha comparegut en una roda de premsa després que s’anunciara la seua absolució per part de l’Audiència espanyola. L’expresident ha expressat el seu desig de tornar a la política, i ha dit estar «quasi més il·lusionat que quan vaig començar».
Camps va entrar en política l’any 1991 com a regidor de Trànsit a l’Ajuntament de València en el primer govern de l’alcaldessa Rita Barberá. En la següent legislatura va ser nomenat primer tinent d’Alcaldia i regidor d’Hisenda i Patrimoni, a més de portaveu del Govern local, per convertir-se el 1997 en conseller de Cultura i Educació amb el Govern d’Eduardo Zaplana. El 2000 esdevindria diputat al Congrés després d’haver sigut secretari d’Estat per a les Administracions Territorials amb el Govern espanyol de José María Aznar, que el va nomenar delegat del govern espanyol al País Valencià el 2002. Tot seguit seria elegit president de la Generalitat el 2003.
A l’estiu del 2011, tot just després d’obtindre la seua tercera majoria absoluta consecutiva, Camps va dimitir per «defensar-se» de les acusacions relacionades amb la trama Gürtel i va nomenar Alberto Fabra, aleshores alcalde de Castelló de la Plana, president de la Generalitat.
