El Govern espanyol presentarà recurs contra les lleis autonòmiques sobre memòria promogudes per PP i Vox, entre les quals hi ha l’anomenada «Llei de Concòrdia» del País Valencià, que encara no ha superat la fase de proposició de llei però es preveu que s’aprove amb la majoria d’ambdós partits a les Corts Valencianes.
Concretament, l’executiu portarà al Parlament Europeu, al Consell d’Europa i a l’ONU les lleis impulsades pel govern valencià, pel de l’Aragó i pel de Castella i Lleó en aquesta matèria. Consideren que les normatives són contràries als valors que recull la Llei de memòria democràtica d’àmbit estatal, i s’adreçaran al relator especial sobre Veritat, Justícia i Reparació i al relator d’Execucions Extrajudicials de Nacions Unides, així com també a les dues institucions europees esmentades. Abans, previsiblement, el Govern espanyol també portarà les lleis al Tribunal Constitucional si no retiren els punts que, consideren, vulneren l’esperit de la llei d’àmbit estatal.
Motivació del recurs
El que denunciarà el Govern espanyol serà la «possible violació de diverses disposicions del Conveni de Drets Humans», i demanarà també un informe sobre la situació de la memòria democràtica a l’Estat espanyol amb l’aprovació d’aquestes lleis, a més de promoure un debat a l’eurocambra.
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha donat instruccions al cos diplomàtic per a traslladar aquestes qüestions. Segons aquest càrrec executiu, es tracta d’un tema que és «fàcilment comprensible per a molts països europeus», ja que la «lluita per la democràcia i la memòria d’aquells que van donar el millor de les seues vides i fins i tot la vida per defensar els valors democràtics i europeus és, desgraciadament, una part comuna de la història d’Europa».
Tot i que els terminis encara no estan clars, el Govern espanyol considera que aquests recursos poden prosperar a Europa. «Als espanyols ens ha costat molt poder viure en democràcia, i no podem permetre que es qüestionen coses tan evidents com el dret a que qualsevol puga tindre enterrat dignament els seus familiars, a que puguem homenatjar la memòria democràtica d’aquells que van donar el millor de les seues vides perquè aquests valors triomfen a Espanya i que hui Espanya puga ser part, per exemple, de la Unió Europea».
