Els partits de l’equip de govern a l’Ajuntament d’Alacant, PP i Ciutadans, han defensat la «transformació» de la ciutat aquests anys i han defensat «l’estabilitat» durant el seu mandat. D’altra banda, l’oposició, integrada pel PSPV, per Compromís i per Unides per Alacant, han reclamat un canvi al consistori i han acusat el govern actuar de «manca de planificació» i de «corrupció».
El debat electoral dels candidats a l’alcaldia d’Alacant, celebrat aquest dilluns a instàncies de la Cadena SER, ha estat protagonitzat pels retrets de l’oposició i per la defensa dels partits de govern per la tasca realitzada. L’ultradreta de Vox ha rebutjat participar en la trobada.
L’alcalde d’Alacant i candidat a la reelecció amb el PP, Luis Barcala, ha posat en valor les remodelacions urbanístiques, el creixement de l’ocupació i l’augment de la riquesa, que considera que és «la millor política social», al mateix temps que ha censurat la «manca d’inversió» tant del Govern espanyol com del Botànic, a qui ha acusat de no construir vivenda social ni centres de salut.
El candidat de Ciutadans, Adrián Santos, ha defensat la gestió en les àrees que ha liderat el seu partit, que són Urbanisme, Cultura, Igualtat, Turisme i Esports, i ha ressaltat la planificació «pensant en el futur de la ciutat».
Per part del PSPV, Ana Barceló ha criticat justament «la mala gestió i la mala planificació» del bipartit, que considera que «ha posat en peu de guerra la ciutadania» i també ha criticat la «falta de model de ciutat» per part del govern local. Des de Compromís, Rafa Mas ha censurat el «bloqueig» del pla Edificant i la devolució de centenars de milers d’euros en ajudes a àrees socials per part de la Generalitat, per la qual cosa ha dit que el govern local actual és «el més antisocial». Per últim, Manolo Copé, d’Unides per Alacant, ha dit que Alacant està «pitjor que fa quatre anys» a causa d’un govern «totalment paralitzat».
Barcala ha defensat que per a governar Alacant «cal conèixer-la» i creu que la ciutat està en el moment de fer «el gran salt», per a la qual cosa es necessita «un govern amb idees clares, fiable, estable i que no siga un problema per als ciutadans». Barceló aposta per una ciutat «cohesionada» amb «un model amable» basat en la participació. Santos ha demanat el vot basant-se en la gestió realitzada aquests anys per Ciutadans i Mas ha criticat que «Alacant és la ciutat de les oportunitats perdudes», i pensa que «és el moment de governar per a les persones i no contra les persones». Copé, per últim, ha titllat la gestió del govern local de «desastrosa» durant la pandèmia i ha alertat de la «tornada a la corrupció».
En matèria de vivenda, Barcala ha plantejat dos edificis d’habitatges intergeneracionals a Benalua i Sant Blai, i la permuta de 32 vivendes d’Aigües d’Alacant per a incorporar-les al parc públic. També ha promès crear una entitat antiokupació, tal com ja va fer fa quatre anys.
Barceló ha demanat un gran pacte per la vivenda, perquè «no depenga de vaivens polítics»; i un altre gran pacte per l’ocupació. Rafa Mas proposa intervindre al mercat del lloguer i declarar la ciutat tensionada per a regular preus, i Copé defensa la creació d’una oficina antidesnonaments.
En sanitat, Barcala ha criticat que la Conselleria no haja construït els centres de salut previstos a Garbinet, PAU 2 i les platges, però Barceló ha respost que l’Ajuntament no va posar a disposició de la Conselleria el sòl necessari per a construir-les, mentre que Mas ha censurat que l’Ajuntament no haja realitzat ambulatoris auxiliars mentre se posaven en marxa centres de salut.
Pel que fa a l’educació, Barcala s’ha referit a la «llibertat educativa» i a la «imposició lingüística», i ha promès una tercera escola infantil i la reconstrucció de Siete Enanitos, així com aules d’estudi 24 hores. També ha criticat «l’acumulació de contenidors» de la Generalitat en lloc de construir el col·legi L’Almadrava.
Mas ha criticat que l’Ajuntament va tardar «14 mesos en cedir la parcel·la» a la Generalitat, i ha criticat la no execució del Pla Edificant a la ciutat, al mateix temps que ha promès actualitzar el mapa d’infraestructures. Barceló també ha criticat que L’Almadrava està «pendent de la llicència de l’Ajuntament, i ha demanat a la Generalitat l’escriptura quan ha cedit el sòl». També ha proposat un centre de formació integrat al Pau 5, destinar Les Farineres a la infància i que a les escoles municipals els xiquets «entren en contacte amb la cultura». Copé ha plantejat un pla d’escoles infantils públiques gratuïtes i Santos ha criticat la Generalitat per «haver tardat huit anys en presentar el projecte de L’Almadrava».
Per últim, Barcala ha apostat «per continuar transformant la ciutat» i ha promès una millora de les infraestructures de centres socials i de majors a Benalua, platges i al PAU 1. Ha proposat la construcció d’una seu d’acció social, finalitzar la caserna de la Policia Local i construir la Ciutat de la Música.
Pel seu compte, Barceló ha apostat per generar riquesa per a «sustentar l’estat de benestar», i ha proposat reforçar el sector turístic amb una ciutat esportiva i els esports nàutics, així com un gran parc industrial amb tres milions de metres quadrats per a atraure inversions.
Santos ha plantejat connectar amb espais per a vianants els grans nodes culturals, un centre adaptat també per als vianants i que Alacant siga ciutat de l’esport, així com un centre de recerca turística i cohesionar els barris perquè siguen més igualitaris.
Mas ha reclamat una auditoria de serveis públics i ha apostat per la indústria, l’economia digital i generar ecosistemes d’empreses d’innovació. També ha proposat protegir l’illa de Tabarca declarant-la reserva de la biosfera, l’eliminació de les vies del tren de la costa i la connexió amb l’aeriport, així com crear un model de ciutat de 15 minuts perquè tots els serveis estiguen a prop dels ciutadans.
Pel que fa a Copé, ha promès «escoltar més i tindre en compte les propostes de la societat organitzada», i ha proposat unes infraestructures esportives «dignes», derogar «l’ordenança de la vergonya» i que la ciutat siga «més justa, més alegre i més inclusiva».
