Sense sorpreses a l’Ajuntament d’Alacant. La declaració institucional promoguda per Compromís i Unides Podem, que compten amb dos regidors cada partit, no ha eixit endavant després de la negativa previsible del Partit Popular, de Ciutadans –formacions que integren el govern local– i de Vox, que tot i estar a l’oposició també s’ha posicionat a la contra.
El text expressava la «màxima preocupació» de l’Ajuntament d’Alacant «per la deriva institucional i esportiva de l’Hèrcules CF», el club de futbol de la ciutat, i demanava «exhortar els actuals propietaris a actuar de manera responsable atenent la petició unànime de l’afició herculana». En nom d’aquesta afició hi havia dos membres de l’Asociación Herculanos presents al consistori: el seu president, Quique Tébar, qui ha intervingut al ple; i David Rubio.
Concretament, la declaració es justificava per la situació esportiva en què es troba el club, la pitjor de la seua història tot just en l’any del seu centenari; i també per la seua situació institucional, fent referència a l’última querella de la Fiscalia per aixecament de bens, que «fa insostenible» l’evolució del club. També «resulta absolutament intolerable el manteniment dels deutes de l’Hèrcules CF amb les administracions públiques, tant amb Hisenda com amb la Generalitat Valenciana, sense que semble que ningú de la directiva faça res per revertir la situació».
Els grups polítics signants també deien identificar-se amb l’afició herculana i expressaven «solidaritat», «compartint el sentiment de frustració i desesperança, que també és el de tota una ciutat». I concloïen que, atès que «el futur del club penja d’un fil, i no sembla possible encarar-ho amb les mínimes garanties en les actuals circumstàncies, volem sol·licitar al senyor Enrique Ortiz, actual propietari de l’Hèrcules CF, així com a la seua directiva, a actuar de manera generosa i responsable en defensa dels interessos del club blanc i blau i atendre la petició unànime de la massa social herculana: que paguen els deutes i venguen el club als qui puguen fer-lo tornar a la posició que l’actual propietat i directiva li han llevat».
Per tot això, els signants sol·licitaven votar tres punts: que l’Ajuntament d’Alacant mostrara la seua «solidaritat amb el sentir de l’afició herculana, desencantada i desmoralitzada per la deriva institucional i esportiva a la qual el senyor Ortiz, soci majoritari, està portant a l’Hèrcules CF»; que l’Ajuntament d’Alacant «sol·licite els actuals propietaris a pagar els deutes amb les institucions públiques i a vendre el club»; i traslladar l’acord a l’Hèrcules Club de Futbol.
El punt important, el segon, el que demanava Enrique Ortiz pagar els deutes i vendre el club, ha comptat amb el rebuig dels partits que integren el govern local, PP i Cs, així com de Vox, que sumen majoria al consistori. A favor han votat els impulsors de la declaració, Unides Podem i Compromís, amb el suport també del PSPV, que restava sota dubte ateses les bones relacions històriques que dirigents de la formació a nivell local, fonamentalment Ángel Franco –qui controla, de facto, la majoria de l’agrupació– han mantingut i mantenen amb el constructor. David Rubio, de l’Asociación Herculanos, ha dit sentir-se «decebut» pel fet que alguns partits hagen preferit votar «a favor d’Ortiz i no de l’afició». Rubio matisa, també, que «és cert que els grups han votat a favor que l’Hèrcules resolga els deutes que té amb les administracions públiques, però PP, Cs i Vox han reculat a l’hora de demanar-li a Ortiz que se’n vaja. Estic decebut perquè la solució de l’Hèrcules no només passa per resoldre els deutes amb les administracions, que també, sinó perquè el senyor Ortiz se’n vaja».
Més enllà de la votació al ple, a qui més està comprometent la situació de l’Hèrcules és al Partit Popular, que ostenta l’alcaldia de la ciutat a través de Luis Barcala. L’afició herculana ha demanat explícitament a l’alcalde que actue per trobar una solució al club que passe perquè Enrique Ortiz venga les accions i se’n marxe. Curiosament, Ortiz va arribar al club l’any 1999 de la mà del PP, a través de l’alcalde Luis Díaz Alperi, qui el va empentar a la llotja de l’estadi José Rico Pérez quan l’Hèrcules es trobava a tocar del descens administratiu i, en eixe cas, camí de la desaparició. Ortiz es va fer amb el club i va evitar aquest desenllaç, i des d’aquell moment les relacions de l’empresari amb l’Ajuntament i amb la Diputació es van multiplicar. Fins al punt que Ortiz, investigat en casos com el Brugal, ha sigut condemnat per suborn, ha confessat haver sufragat campanyes electorals del PP (concretament les de 2007 i 2008) i han transcendit converses telefòniques seues amb dirigents del partit que suggereixen relacions interessades entre ell mateix i les administracions locals.
Davant aquesta situació, el PP no ha volgut posicionar-se contra el propietari de l’Hèrcules, argumentant que no poden intervenir sobre una societat anònima. L’afició, per contra, ha recordat en diverses ocasions que l’Ajuntament d’Alacant, el 1999, va intervenir en l’Hèrcules, quan ja estava constituït com una empresa privada.
Siga com siga, la pressió de l’afició per a un relleu en la propietat del club continua, però sense la predisposició dels dirigents polítics perquè es produisca aquest desenllaç. El cert és que Ortiz no vol vendre el club, però quan més vulnerable s’ha mostrat ha sigut quan els polítics governants s’han manifestat, de manera puntual, contra la seua gestió. Fa ara un any, el mateix Barcala, després d’una manifestació massiva de l’herculanisme, va expressar que Ortiz «havia perdut tota la credibilitat», a la qual cosa el propietari del club, acostumat a guardar silenci davant les crítiques, va respondre-li amb una carta en què reconeixia errors i es mostrava un punt autocrític. És aquest un dels motius pels quals l’afició herculana està convençuda que Ortiz només vendrà el club si li ho exigeixen des de l’alcaldia o des dels centres del poder polític local. I és per això que busquen que l’Ajuntament actue en aquest sentit.
