Podem ha anunciat als seus treballadors l’obertura d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) pel qual preveu el tancament de nou de les delegacions territorials, entre elles al País Valencià, i l’acomiadament d’almenys la meitat de la plantilla, a conseqüència de la pèrdua de representació institucional en les eleccions autonòmiques del 28 de maig i en les estatals del 23 de juliol.
Així ho va anunciar el partit en una carta amb data del dia 24 de juliol (l’endemà dels comicis espanyols) enviada als treballadors. En aquesta, la formació assumeix que s’enfronta «a un nou escenari» després de les dues cites electorals que, a més de la pèrdua de pes polític, suposa una important reducció d’ingressos. En concret, revela que una «valoració inicial» situa les pèrdues en un 70% en l’àmbit estatal i en un 90% aproximadament a les comunitats autònomes.
Això ha fet que el partit haja decidit extingir contractes i tancar els centres de treball també a Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Cantàbria, Galícia i Madrid, a més d’una reducció de plantilla a la seu estatal.
Podem subratlla la reducció d’escons als parlaments autonòmics i al Congrés espanyol com a justificació d’una «profunda reorganització del partit en tots els àmbits» per a adequar-se «al descens de recursos que això suposa».
Amb això, el partit anuncia l’obertura de l’ERO «per raons econòmiques, tècniques i organitzatives». «Aquesta reorganització s’afronta amb el ferm objectiu d’assegurar l’acció política de Podem i garantir la continuïtat de l’avanç de les polítiques transformadores», avança. Segons detalla en la missiva, l’ERO afectarà un total de 45 treballadors, set dels quals al País Valencià. El partit obri ara un procés de negociació que pilotarà la secretaria d’Organització dirigida per la diputada electa Lilith Vestrynge.
Només cinc diputats al Congrés
El 23J, Podem es va presentar a les eleccions sota el paraigua de Sumar liderat per Yolanda Díaz, que va aconseguir un total de 31 escons amb un 12,31% dels vots. D’ells, només cinc pertanyen a Podem.
Dos mesos abans, el partit ja havia perdut un important pes territorial en els comicis del 28 de maig, quedant-se sense representació en dues places importants, el País Valencià i la Comunitat de Madrid, i sense assolir tampoc l’objectiu d’entrar als parlaments de Castella-la Manxa i Cantàbria. A més, van veure frustrada la intenció de sumar amb el PSOE en nombrosos territoris i fins i tot van perdre càrrecs en executius que ja tenien al País Valencià, Balears o Aragó.
