-Es parla molt de la marxa de Podem al Grup Mixt del Congrés dels Diputats després del trencament amb Sumar, però quina és la situació de Podem ara mateix al País Valencià?
-La decisió de marxar al Grup Mixt era inevitable. Ens hauria agradat no haver de prendre-la, però no ens han deixat alternativa, perquè han intentat anul·lar la nostra capacitat de fer política i de representar la gent que creu en el projecte de Podem. A nivell del País Valencià això suposarà, també, una manera de diferenciar-nos d’altres actors de l’espai que ens han tractat injustament i que no han respectat la força militant de Podem. En les últimes consultes –perquè nosaltres sí que en fem, de consultes, i tenim mecanismes de democràcia interna– a la Comunitat Valenciana, Podem va tindre 3.300 militants participant sobre un document polític que fixava un full de ruta, que era el que demanava més autonomia. I després vam tindre, fins i tot, més militants participant en la consulta sobre la investidura de Pedro Sánchez. En la primera hi va haver 31.000 a nivell estatal, i en la segona 55.000. Per exemple, Esquerra Unida va tindre 5.300 vots a tot Espanya. No sé quants d’ells eren valencians, però per proporció ja dic que molts menys que els valencians de Podem que van participar en les consultes.
-Però el fet que Podem, a hores d’ara, es trobe en mans d’una gestora al País Valencià, no és simptomàtic de la feblesa del projecte?
-Crec que nosaltres, evidentment, vam tindre uns resultats fluixos a les eleccions municipals i autonòmiques de maig, i que després vam patir un tractament injust de cara a les eleccions generals en el que respecta a la Comunitat Valenciana. I crec que la representació institucional del conjunt de les forces d’esquerres en Sumar no representa el suport electoral de les gents progressistes valencianes. A partir d’ací, fem política. Estem en un moment de recomposició interna, esperant una assemblea ciutadana que renove la direcció. Això ocorrerà prompte, i quan tinguem una nova direcció continuarem impulsant el projecte de Podem País Valencià tal com ho hem fet sempre: amb les banderes del feminisme, de la vivenda, dels serveis públics i del republicanisme, una pota molt important per a nosaltres en la qual volem aprofundir. Creiem que hi ha molta gent d’esquerres a la Comunitat Valenciana que se sent identificada amb el nostre projecte, encara que això no haja tingut una equivalència en la representació institucional.
-Amb què relaciona els resultats del 28 de maig?
-Ja vam tindre unes rondes d’assemblees militants per a fer reflexions internes i debats sobre eixes eleccions. Crec que, evidentment, els conflictes interns dins l’espai de l’esquerra van afectar. Nosaltres vam voler construir unitat, vam treballar per la unitat, i també cal demanar autocrítica a altres formacions que no van voler unitat. En concret, Compromís, a la Comunitat Valenciana, va rebutjar la nostra proposta d’unitat, i crec que així s’hauria mantingut el Botànic. Ara bé, també afecten altres motius, com ara un procés de dretanització social generalitzat, els casos de lawfare que han demonitzat la nostra formació amb casos judicials farcits de proves falses i molt mediatitzats… a través dels mitjans s’ha generat una animadversió molt forta cap a Podem que clar que afecta a nivell electoral. Hi ha molts factors que expliquen eixe resultat, però nosaltres continuem fent política. No es fa només des de les institucions, que són molt importants. Ara haurem de treballar molt més intensament amb la societat civil i amb els moviments organitzats per a seguir impulsant un projecte polític que es vertebra en unes idees d’esquerres que tenen un espai sociològic existent, més enllà que puntualment, en un context determinat, tinguen una representació institucional o altra.
-Però si haguera de fer alguna autocrítica cap a Podem pels resultats del 28-M, quina seria la principal?
-Ja dic que hem fet el nostre procés de reflexió i autocrítica, i pensem que a la Comunitat Valenciana s’hauria d’haver construït una candidatura d’unitat. Però van ser altres forces polítiques les que la van rebutjar. Ara mateix, amb el que acaba de passar amb Sumar, amb l’eixida de Podem cap al Grup Mixt, ho continuem dient: hem passat pàgina, no parlarem més de política interna i continuarem apostant per impulsar les polítiques més valentes. Crec que la gent necessita veure que els partits serveixen precisament per a això, per a impulsar mesures concretes i per a empentar un PSOE al qual moltes vegades li tremolen les cames perquè tenen uns deutes amb els poderosos que nosaltres no tenim. Nosaltres tenim les mans lliures per fer les polítiques valentes que la gent ens demana i que creiem que la gent necessita.
-Abans del 28-M, tant al País Valencià com a la resta de l’Estat, moltíssima gent de Podem va expressar públicament la seua identificació amb Sumar, una tendència que ha continuat després d’aquells comicis i dels del 23-J. Aquesta gent els ha donat alguna explicació?
-Nosaltres respectem tothom qui vulga formar part del projecte polític de Sumar, que no és el de Podem. Som forces polítiques distintes que no només es diferencien en una força i en un estil, que també, sinó en un fons. Hi ha diferències ideològiques i diferències a l’hora d’abordar qüestions polítiques importants. I respectem, clar que sí, que cadascú es posicione en l’espai polític en què més se senta representat. Nosaltres treballem per a impulsar el projecte polític de Podem respectant el mandat de la militància i dels inscrits de Podem, que de manera majoritària i molt més quantiosa que altres formacions han demanat autonomia per a Podem i que es respecten les nostres característiques, que són les de ser rebels, desobedients, parlar clar, dir allò que ningú no s’atreveix a dir i impulsar qüestions polítiques amb valentia.
-Actualment també hi ha inquietud en Compromís sobre l’esdevenir de Sumar, que ha suggerit que es vol vertebrar com a partit també al País Valencià. Creu, per la seua experiència amb Sumar, que Compromís ha de témer per aquesta qüestió?
-Jo no parlaré més d’altres formacions. Crec que Compromís haurà de valorar el seu full de ruta, si es vol integrar en Sumar o no, i al seu torn Sumar haurà de decidir si es registra a la Comunitat Valenciana o no. I el mateix amb Esquerra Unida, si decideix dissoldre’s o integrar-se en Sumar. Això són decisions d’ells. Podem ja ha pres la seua, i és la de respectar la nostra autonomia i la nostra capacitat d’acció política, que és el que se’ns negava al grup parlamentari de Sumar per més que demanàvem garantir la convivència. Però no ha sigut possible, perquè ens han emmordassat, ens han invisibilitzat, ens han impedit estar entre els portaveus, no ens permeten tindre signatura per a registrar iniciatives i no podíem fer política. I pensem que no estem ací per a ocupar cadires, sinó per a fer política. La gent ha de saber que som útils per a fer política, i jo el que puc dir és que Podem, a la Comunitat Valenciana, no renuncia a reconstruir el Botànic, i treballarem per a recuperar el govern progressista des del respecte a totes les forces polítiques. Aspirem a tornar a Les Corts i al Consell com abans millor perquè la destrossa de PP i Vox no siga irreversible. No porten ni un any i ja estan fent absolutes infàmies que perjudiquen les majories socials valencianes. Ens centrarem en això, en la reconstrucció del Botànic.
-Per últim, les pròximes eleccions europees del 9 de juny seran el termòmetre de l’estat de salut de Podem?
-Seran una cita electoral important per a la qual, per descomptat, ens estem preparant i ens presentarem per a continuar proposant un projecte polític que nosaltres pensem que és necessari, que és el d’una esquerra que no siga subalterna al PSOE i que diga les coses clares moleste a qui moleste, sense les mans lligades pels poders mediàtics, econòmics o judicials. Seguirem impulsant les transformacions que pensem que són necessàries a Espanya i a Europa, per descomptat.
