Un estudi elaborat per Juan Rodríguez Teruel i per Òscar Barberà, investigadors de la Universitat de València, analitza les llistes proposades per a les eleccions autonòmiques d’arreu de l’Estat d’entre 2011 i 2020 pels cinc principals partits d’àmbit estatal. I si es compara amb altres períodes, una gran quantitat dels candidats no repeteixen.
Sobre aquesta discontinuïtat, l’estudi conclou que PP i PSOE són els partits amb menys canvis en les seues llistes, tot i que la presència de nous partits (Ciutadans, Podem o Vox) ha influït de manera modesta en la renovació de les candidatures a nivell general.
Rodríguez Teruel i Barberà, investigadors de l’Àrea de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València, afirmen que la discontinuïtat de candidatures «afavoreix la renovació de l’oferta ideològica i un augment en la competitivitat política», i que s’esperaria «una major continuïtat en les noves forces polítiques al tindre menys antiguitat i recursos, i una major discontinuïtat en els partits tradicionals». En canvi, segons els investigadors, la situació és la contrària: «Ciutadans, Podem i Vox mostren una marcada discontinuïtat, mentre que PP i PSOE i repeteixen més les seues candidatures».
Els partits amb taxes més altes de renovació es deuen a la «major volatilitat» de la seua militància. L’exemple «més evident» d’aquesta situació és Vox, on menys d’un 4% dels seus candidats en 2015-2016 van repetir a les llistes quatre anys després, cosa que apuntaria al «canvi d’expectatives d’accedir a les institucions». I el contrari passa en els dos grans partits, amb militància estable que permet tindre llistes «més fixes».
Entre el 2011 i el 2020 es van presentar 19.880 posicions en les candidatures autonòmiques de l’estat, i d’aquestes el 86,1% van concórrer com a candidats en només una ocasió, mentre que el 13,9% restant va repetir almenys una vegada com a candidata o candidat durant la dècada assenyalada, sostenen els investigadors.
Per a Rodríguez Teruel, aquest és un indicador «molt il·lustratiu de la dificultat dels nous partits per a consolidar grups humans dins les seues organitzacions. Malgrat que són partits amb menys afiliació que els partits tradicionals, la gent que passa per les seues llistes no acostuma a repetir, cosa que segurament evidencia una alta incapacitat d’aquestes forces per a retindre els seus activistes, i amb això, per a generar estabilitat institucional allà on aconsegueixen obtindre representació».
Quant al percentatge de candidatures que es repeteixen en les eleccions entre 2011 i 2020, el PP apareix com un partit «amb major estabilitat», amb un 25% de candidates i candidats que repeteixen en les llistes, seguit pel PSOE amb un 16%. Amb un percentatge menor hi apareixen Cs (8%), Podem (7%) i Vox (4%).
L’estabilitat en les candidatures porta a una «acumulació d’experiència», cosa que es converteix en «un factor d’ascens» a les llistes. Així, els candidats i candidates que repeteixen ocupen millors llocs d’eixida. Només un 3,3% dels qui es van presentar com a candidats una sola vegada van encapçalar la llista electoral.
