Lluny queda l’època en què els municipis de les àrees metropolitanes de les grans ciutats valencianes dipositaven la papereta en l’urna pensant en el candidat a l’alcaldia. Si bé aquesta pràctica no s’ha perdut al cent per cent, és evident que ja no està tan generalitzada.
El Campello, a la localitat de l’Alacantí, n’és un exemple d’això últim. En trenta anys ha passat dels 10.000 habitants a superar els 30.000 a còpia de fer créixer les àrees més allunyades del centre tradicional. La proliferació de veïns desconnectats de la realitat local ha beneficiat els partits amb més presència mediàtica, fonamentalment PP i Vox, i han castigat seriosament l’esquerra alternativa que fa no tant va arribar a governar a través de Benja Soler, alcalde amb Compromís entre 2015 i 2019.
Però aquest parèntesi va durar una legislatura i El Campello evoluciona políticament al ritme d’una comarca en què actualment l’esquerra només té dues alcaldies, la de Xixona i la d’Aigües, dos dels municipis amb menys població de l’Alacantí. Al Campello el PP governa actualment en minoria a través de Juanjo Berenguer, que ostenta l’alcaldia des del 2019 i que ja va ocupar aquest càrrec entre 2011 i 2015. El creixement de Vox ha sigut exponencial, d’un a tres regidors de 2019 a 2023, malgrat l’absència de candidats del poble a les llistes.
Aquest panorama s’ha girat en contra de l’esquerra, amb un PSPV que té només quatre de 21 regidors i que actualment es troba dividit per la disputa entre l’últim candidat, Vicent Vaello, i qui recentment li ha arrabassat la secretaria local després d’un procés intern, Raquel Marín. Compromís té dos regidors i Esquerra Unida-Podem en tenen alters dos després d’haver confluït a les últimes eleccions locals. Al ple també hi ha la presència d’un partit local Per El Campello, que compta amb altres dos edils i que part del vot que recull procedeix del PSPV.
El PP hi governa en minoria pel fet de no haver incorporat Vox a l’equip de govern, mentre que l’esquerra pateix el càstig del context actual i el de la divisió interna.
Solucions
El partit cridat a propiciar la remuntada de l’esquerra és el PSPV. Actualment compta amb 85 militants al poble, la majoria bastant inactius, i les divisions internes han afectat de manera important la formació. Actualment, amb l’ascens de Raquel Marín, hi ha l’esperança d’un canvi de rumb que encara no se sap si serà possible.
Si ho és serà, possiblement, amb la incorporació de Per El Campello, considerat si no una escissió del PSPV el resultat del distanciament d’aquest partit envers la seua base electoral tradicional. La intenció de recuperar aquesta formació és evident, si bé no se sap si serà possible.
A l’hora d’influir el veïnat d’aquest municipi dispers en diversos nuclis poblacionals, els socialistes constaten que la irrupció constant en la premsa local –minoritària però molt visible en aquests municipis, sobretot als barris tradicionals– i la incidència en xarxes canals com Facebook poden ajudar-los a guanyar terreny.
Des de Compromís són conscients de la influència de la política estatal a nivell municipal és imparable. Centrar la coalició en donar respostes a les preocupacions de la gent, en referència a qüestions com ara l’habitatge, el turisme massificat o la cura pels lideratges és un dels objectius de la coalició valencianista, que valora positivament la incidència que poden fer a la localitat a través de les reunions amb el teixit veïnal i associatiu,¡ i també de la presència en la premsa local, que present en tots els llocs de rellevància i de vida pública. En tot cas, hi ha la constatació que els col·lectius locals es troben en hores baixes per la desmobilització i per la poca capacitat d’atracció, i que el relleu generacional no està sent fàcil.
Pel que fa a Esquerra Unida-Podem l’anàlisi intern que es fa és similar. La manca de vent favorable a escala estatal en unes eleccions municipals complica encara més la situació, ja de per si difícil pel fet que les zones allunyades del centre –fonamentalment Mutxavista i la Zona Nord–, amb veïns aliens a la quotidianitat municipal, voten majoritàriament en clau estatal. Tot i així, des d’aquest grup tenen clar que el 70% de la població es concentra al centre, i és ací on es pot guanyar la partida, i la insistència en el reforç de la marca dels candidats locals esdevé clau en aquest sentit.
L’oposició ve assenyalant aquests anys la gestió «negativa» que a parer d’ells està fent el PP en aquest municipi, amb una piscina que ha costat més de cinc milions d’euros i que encara no s’ha obert quan l’obra va acabar al 2016, amb l’apujada exponencial de les taxes de les brosses i de tots els impostos possibles «quan els serveis són precaris i no acaben de funcionar», amb l’absència d’obres des de la legislatura de 2007-2011 i amb cap nova graen inversió malgrat l’augment enorme de la població. «Si amb tot això no generem les condicions per a plantejar un canvi, caldrà fer-nos moltes preguntes i actuar en conseqüència», diu una veu implicada en l’esquerra local.
Per capgirar-ho, proposen sobretot centrar-se en els problemes locals i confien que el context polític general els siga més favorable que en les anteriors cites electorals. En aquest sentit, des d’Esquerra Unida-Podem valoren que a les últimes eleccions municipals van aconseguir el 8,5% dels vots, mentre que en l’urna de Les Corts, el mateix dia, van sumar només el 3,4% al Campello. Una dada que demostraria que hi ha camí per a guanyar terreny en clau local.
L’evolució de l’esquerra
Al Campello el PSPV va governar durant les primeres legislatures de la recuperació democràtica, fins el 1995, quan l’arribada del PP a la Generalitat també va anar seguida d’un canvi en aquest ajuntament. Des d’aleshores l’esquerra només ha governat en dues ocasions. Ho va fer un any, entre 2003 i 2004, amb Marita Carratalà com a alcaldessa a través d’un govern plural que va ser censurat degut al transfuguisme d’un regidor del Bloc, que li va donar l’alcaldia al PP. Més tard Carratalà governaria també amb el PP després de la creació d’un partit d’àmbit local. Al 2015 Compromís va assolir l’alcaldia amb el PSPV –que es va incorporar al govern ben entrada la legislatura–, amb Esquerra Unida i amb Podem –que no van esgotar la legislatura al si de l’executiu– i amb un altre partit local que també va acabar expulsant del partit el seu regidor. L’alcalde Benja Solar, que va acabar governant en minoria, només va aguantar una legislatura. Són evidències de les dificultats que l’esquerra té en aquests municipis metropolitans d’àrees en què la dreta ostenta l’hegemonia política.
