El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha enviat una carta al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), per a recordar-li el compromís que va adquirir a l’agost del 2023, tot just ara fa un any, per aconseguir que el català esdevinguera llengua oficial de la Unió Europea.
Aquell compromís es va adquirir en el marc de les negociacions entre els partits independentistes catalans i el PSOE per la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats, que va acabar sent presidida per la socialista mallorquina Francina Armengol. En aquell context el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va confirmar que havia sol·licitat al Consell de la Unió Europea la inclusió del català a l’article 1 del Reglament que regeix les llengües oficials i de treball de la UE.
Exigències
A la carta, Escuder destaca que durant aquest any el Govern espanyol ha demostrat ser capaç «d’aconseguir acords en l’àmbit europeu en qüestions molt diverses», així com amb el PP «en assumptes que s’han demostrat molt difícils d’aconseguir, com ara la renovació del Consell General del Poder Judicial». Per això, tot i reconèixer que hi ha reticències a l’hora d’assolir la unanimitat que l’oficialitat del català requereix a Europa degut a la negativa d’alguns governs d’estats membres alineats amb el PP, Escuder demana a Sánchez «la mateixa determinació i voluntat negociadora que ha fet servir en aquestes altres ocasions», segons expliquen des de Plataforma per la Llengua a través d’un comunicat, i que «acabi la feina» per a desbloquejar definitivament l’oficialitat del català.
Escuder també subratlla que l’oficialitat suposaria «igualar els catalanoparlants en drets lingüístics amb la resta d’europeus», i «demostraria que Sánchez defensa la pluralitat lingüística de l’Estat de manera real i no només retòrica».
L’oficialitat del català es va debatre en tres ocasions a les reunions del Consell de la UE durant la presidència espanyola de la Unió Europea l’any passat, però la iniciativa no es va arribar a sotmetre a votació perquè estats com Finlàndia o Suècia van requerir més informació econòmica, davant la seua reticència a l’impacte econòmic de la mesura i davant la possibilitat que s’aplicara sobre altres comunitats lingüístiques amb llengües que encara no disposen del reconeixement oficial de la UE.
