Plataforma per la Llengua ha iniciat converses amb diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats amb el propòsit d’estudiar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei educativa que volen aprovar des del Consell de PP i Vox al País Valencià. Segons l’ONG del valencià, aquesta llei pretén «exterminar» la llengua, atès que la proposta «privilegia el castellà mentre arracona encara més el valencià a les aules».
La mateixa entitat també considera que aquesta llei incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i ha organitzat la mobilització ciutadana perquè cada dijous la gent isca al carrer amb la camiseta verda que porta el lema «la llengua no es toca».
La proposta, diuen, és un incompliment de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i de la normativa internacional en matèria lingüística, perquè «dificultarà a l’alumnat l’opció d’estudiar en valencià mentre assegura l’aprenentatge en castellà a tot el territori».
«Proposta antivalenciana»
Des de Plataforma per la Llengua també consideren que aquesta proposició de llei crea «dos sistemes: un per a la zona valencianoparlant i un altre per a la zona castellanoparlant, i en conseqüència no garanteix que tot l’alumnat puga conèixer les dues llengües oficials. Això vol dir», continuen, «que una part de la població valenciana, en edat d’escolarització obligatòria, no podrà tindre les mateixes possibilitats de desenvolupament professional i personal».
Alhora, critiquen el «fals dret de les famílies a triar la llengua base, un concepte de nova creació», el de llengua base, «que fa referència a la llengua que tindrà més pes com a vehicular per a tot el grup d’alumnes i, a partir dels resultats de les preferències de les famílies, s’efectua la planificació educativa corresponent». En canvi, consideren que crear un sistema basat en majories «no té res a veure amb la garantia que tots reben els primers ensenyaments en la seua llengua habitual».
D’altra banda, recorden que a les zones castellanoparlants del País Valencià es podrà estudiar exclusivament en castellà, i argumenten que l’oficialitat del valencià és present a tot el país, per la qual cosa «en cap lloc del País Valencià el valencià pot tindre menys dret que el castellà». Al contrari, a les zones valencianoparlants, «si es tria com a llengua base el valencià, els percentatges de continguts en la llengua pròpia quedarien en el tram d’Infantil amb un 65% de màxim i obligatòriament un 25% de castellà; en primer i segon de primària un 60% màxim en valencià i un 25% mínim de castellà; i a partir de tercer de primària un màxim de 50% en valencià i un 25% de castellà com a mínim». Pel que fa a l’ESO, els percentatges màxims de valencià no superarien el 52,5%. Mentrestant, si a les zones de predomini lingüístic valencià es tria com a llengua base el castellà, el valencià no superaria mai el 25% de màxim en infantil i primària i el 32,5% en l’ESO.
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua recorda que els poders públics «tenen l’obligació legal de protegir i promocionar el valencià», tal com marquen la Constitució espanyola en l’article 3 i l’Estatut valencià en el 6. I recorden, a més, que la LUEV consagra la incorporació de la llengua a tots els nivells de l’ensenyament.
És per tot això que Plataforma per la Llengua treballa en un recurs d’inconstitucionalitat amb els grups del Congrés dels Diputats que són contraris a la llei de «llibertat educativa» que PP i Vox volen impulsar al País Valencià.
