Plataforma per la Llengua ha tornat a posar l’oficialitat del català a la Unió Europea en el centre de l’agenda política. L’entitat ha recordat el moment actual en què es troben les institucions europees, en ple període de negociació i repartiment d’alts càrrecs a les institucions entre els 27 estats membres després del resultat de les eleccions europees del passat 9 de juny. Plataforma per la Llengua, en aquest sentit, recorda al Govern espanyol que l’oficialitat europea del català no pot quedar fora de les negociacions.
Segons l’ONG del català, el Govern espanyol ha d’aprofitar aquest moment per a pal·liar les reticències dels estats membres que encara no han donat el seu vot afirmatiu per a una mesura, la de l’oficialitat del català a la Unió Europea, que requereix d’unanimitat. Des de Plataforma per la Llengua recorden que als dos Estats més escèptics envers aquesta mesura, Finlàndia i Suècia, els resultats han estat més favorables per als partits de l’oposició, més pròxims ideològicament al Govern espanyol de Pedro Sánchez.
El poder de la negociació
Així, l’organització considera que el Govern espanyol «continua incomplint el compromís adquirit durant la negociació per a la investidura de fer oficial el català a la Unió Europea». Marga Payola, coordinadora d’Internacional de Plataforma per la Llengua, entén que «el poder de negociació per aconseguir l’oficialitat el tenen» des de l’executiu estatal, «i el farien servir si el que estigués en joc fos que el castellà quedés reconegut al mateix nivell que l’italià a la UE o, altrament, quedés en condicions d’inferioritat. El que cal és simplement que vulguin fer servir aquest poder de negociació per a aquesta finalitat», ha dit.
Per últim, des de l’entitat demanen que l’Estat duga a votació l’oficialitat del català independentment de la valoració dels serveis jurídics del Consell de la Unió Europea, que al 2004 es va pronunciar sobre la qüestió amb un posicionament que, segons un informe de dos professors de Dret de la Unió Europea del King’s College de Londres i de la Universitat de Birmingham, estava «mancat de fonaments jurídics». Plataforma per la Llengua aposta per sotmetre la qüestió a votació i presentar recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea si es produeix una decisió desfavorable.
