Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat coincidint amb el primer aniversari del president valencià, Carlos Mazón, al capdavant de la Generalitat. Segons l’entitat, «des d’aleshores, el govern valencià ha aprovat diferents lleis marcades per l’arraconament sistemàtic de la llengua», i fa referència concreta a la llei de «llibertat educativa» i a la que servirà per a reformar la radiotelevisió pública, À Punt. «El valencià perd pes i prestigi respecte del castellà», critiquen, al mateix temps que assenyalen la desaparició de la llengua pròpia a les xarxes oficials de la Generalitat o els «atacs directes en declaracions institucionals».
L’ONG del valencià argumenta que la llei educativa, ras i curt, «busca exterminar el valencià», ja que aquesta proposició aprovada per PP i Vox «crea dos sistemes: un per a la zona valencianoparlant i un per a la zona castellanoparlant», i «no garanteix que tot l’alumnat puga conèixer les dues llengües oficials», tal com defensa Plataforma per la Llengua, que també proposa l’aprenentatge d’una tercera llengua, en aquest cas estrangera.
Pel que fa a la llei que serveix per a reformar À Punt, també promoguda per PP i Vox, aquesta «busca arraconar el valencià en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina», ja que la proposta del Consell «obri la porta a la inclusió de contingut en castellà i vulnera la missió de promoció del valencià», situant-se així en contra de l’Estatut d’autonomia, que tal com indiquen des de Plataforma per la Llengua exigeix atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. Segons l’entitat, a més, aquesta mesura vulneraria la legislació internacional fixada en la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), «que estableix clarament l’obligació de garantir canals de ràdio i televisió en les llengües regionals».
Alhora, l’entitat recorda també que el Pla de Simplificació Administrativa «és l’atac més recent contra el valencià, ja que li resta pes en suprimir-hi l’obligació de l’administració d’iniciar les comunicacions en valencià i redueix d’un C1 a un B1 el requisit mínim del personal».
Més decisions contra la llengua
A més, Plataforma per la Llengua denuncia la «discriminació sistemàtica del valencià» que, segons assegura l’entitat, ha dut a terme Mazón al capdavant del Consell, ja que des del seu accés a la Generalitat s’han vetat revistes en valencià a biblioteques pel fet d’estar escrites en aquesta llengua o s’han anul·lat actes d’autors que escriuen en valencià, tal com va passar amb l’escriptor Manuel Baixauli. Alhora, denuncien la desaparició de concerts, teatres i altres actes culturals en la llengua del país, a més de lamentar els «atacs» a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i d’assenyalar l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics.
També recorden que el Consell ha fet desaparèixer el valencià de les seues publicacions a les xarxes socials, incomplint així el Decret 61/2017 del 12 de maig, que a l’article 19 determina que «els continguts de titularitat de l’administració de la Generalitat en Internet, intranet i xarxes socials s’hauran de poder consultar almenys en valencià i en castellà, per aquest ordre», i apunta també que «en qualsevol cas, la pàgina d’inici de la web serà en valencià» i «si la xarxa social només permet l’ús d’una llengua, els continguts es redactaran o emetran en valencià».
De fet, tal com constata Plataforma per la Llengua, les xarxes socials i els webs oficials del Consell han canviat de llengua, prioritzant, sovint de manera exclusiva, el castellà per damunt del valencià, al mateix temps que els consellers i el president no s’expressen pràcticament mai en la llengua del país.
Per tot això, des de l’ONG del valencià defensen haver-se erigit com «una de les principals entitats a l’hora de defensar el valencià», i indiquen que «a més de l’activitat diària de denúncia front als atacs contra els drets lingüístics dels valencianoparlants», han «encapçalat les mobilitzacions a l’educació valenciana sota el lema “la llengua no es toca”». També recorden que han iniciat converses al Congrés amb els diferents grups per a sumar els cinquanta vots que permetrien dur la llei educativa al Tribunal Constitucional, i destaquen haver participat en manifestacions com la el 25 d’Abril a València o la vaga educativa del 23 de maig. Mobilitzacions que es continuaran multiplicant durant l’inici del proper curs.
