Si em punxen, no em trauen sang! I és que no m’ho podia creure, després de llegir que, només des del 2023, la Generalitat ha gastat 1,2 milions d’euros en els privilegis (com a expresidents), dels senyors Francisco Camps, Alberto Fabra, Ximo Puig i Carlos Mazón.
Però què és això? ¿Que aquestes persones cobraven mil euros al mes (o menys) i per això, en deixar la presidència de la Generalitat del País Valencià, necessiten una xifra desorbitada de diners, que, evidentment, paguem tots els valencians?
Aquests expresidents ens costen un ull de la cara: per a cadascun paguem el que costa el lloguer del despatx, l’aigua i la llum del local, el manteniment i les retribucions al personal adscrit a l’oficina d’expresident, el consum del vehicle oficial (gasolina, peatges…), l’allotjament i les dietes.
Segons dades de la Generalitat, només des del 2023, el senyor Francisco Camps ens ha costat a tots els valencians, 315.066 euros. El senyor Alberto Fabra (actual diputat al Congrés), ens ha costat 479.389 euros. I el senyor Ximo Puig, en el mateix període de temps, 453.670 euros. Cal dir, a més, que el senyor Camps durant el 2025, ha gastat 15.000 euros en combustible del seu cotxe oficial, encara que ell diu que “només” en van ser 4.000!! Si fa no fa (segons les dades donades a conèixer per la Generalitat), serien uns 1.200 euros de gasolina al mes! El senyor Puig ha gastat 13.400 euros en dietes des del 2024 i a l’assessor del senyor Mazón, li paguem 14.000 euros.
Aquests senyors haurien de tastar què és viure amb 1.000 euros al mes (o menys i tot), com viuen molts pensionistes. Per això em pregunte si és que els anys que van ser presidents no cobraven res i ara necessiten milers d’euros per poder viure. Què vol dir això? Per què aquests privilegis, que són un insult a la ciutadania? La política hauria de ser un servei i no tindre aquests privilegis escandalosos, quan molts valencians no poden arribar a final de mes.
Que lluny que queda l’actitud d’aquests expresidents de la de Jesús de Natzaret, quan va dir: “El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir” (Mt 20:28). Aquests polítics (i alguns més), no han vingut a servir, sinó a ser servits. I a cobrar, simplement, per haver estat presidents de la Generalitat.
Ja n’hi ha prou, de privilegis. Mentre exercien el seu treball ja cobraven. I no precisament mil euros al mes. Després de deixar el càrrec, que deixen també uns avantatges que no té cap ciutadà.
Com deia fa uns dies el periodista i subdirector de Levante, el senyor Alfons Garcia, vivim un moment en el qual “la desigualtat ha crescut, hi ha una pèrdua del valor adquisitiu, hi ha més inestabilitat vital i un habitatge prohibitiu”, sobretot per als jóvens. Això per a la majoria dels ciutadans. I pel contrari, alguns polítics, com aquests quatre expresidents de la Generalitat, viuen a l’estratosfera, en un núvol, en una bombolla fora de la realitat. Si no fos així, no es gastarien, tan alegrement, els diners que els paguem els valencians, només pel fet d’haver estat al capdavant del govern valencià. Mentre han estat al càrrec, ja cobraven el que els tocava. Massa i tot, crec jo. Però ara cal que abandonen aquests privilegis i visquen del seu treball. O de la seua pensió de jubilació. Però sense que els valencians hàgem de pagar milers d’euros perquè tinguen una oficina, personal al seu servei i cotxe oficial.
És ben evident la dependència que hi ha del PP envers Vox i de Vox envers el PP. I per això Vox, que sempre denuncia “las paguitas” i “los chiringuitos”, no s’ha oposat a revocar (sinó que els defensa) els privilegis que tenen els expresidents de la Generalitat. I és que, malgrat que el senyor Mazón ha deixat la presidència del govern valencià, amb el senyor Pérez Llorca (que representa el postmazonisme), no ha canviat absolutament res, tal com deia Miguel Soler: “El PP canvia l’embolcall però no el producte”. La prova és que el senyor Mazón continua de diputat i per tant, aforat, un privilegi més que no tenen els qui no són diputats a les Corts Valencianes.
Que els expresidents de la Generalitat toquen de peus a terra i baixen del núvol on estan instal·lats (indiferents a les dificultats econòmiques de la ciutadania), perquè visquen com la majoria dels valencians, molts dels quals han de fer miracles per arribar a final de mes, mentre ells balafien els diners que cobren de tots nosaltres.
