Pere Mayor i Penadés (Ontinyent, Vall d’Albaida, 1959) es presenta com a candidat de Lliures per Europa – Junts a les eleccions europees d’aquest 9 de juny. Ocuparà el lloc onzè de la llista, un espai simbòlic però alhora destacat, atès que és ell qui cobreix la quota valenciana de la candidatura liderada per l’eurodiputat i exconseller català Toni Comín. Mayor, històric del nacionalisme valencià, va presidir el Bloc entre 2000 i 2003, durant els primers anys del partit, i abans va ser secretari general de la Unitat del Poble Valencià. Fa tres anys va abandonar la militància en Compromís per considerar que la coalició havia deixat de costat el seus principis nacionalistes.
-En primer lloc, qui li va oferir integrar-se en la candidatura europea de Junts?
-Inicialment hi va haver alguna gestió d’un parell de valencians que m’ho van insinuar. Finalment va ser Toni Comín qui m’ho va oferir.
-Es pot saber quins valencians li ho van insinuar?
-Gent relacionada amb el Consell de la República. Es veu que el meu nom va ser suggerit per algú, però això és el que m’han contat. L’únic que sé al cent per cent és que Toni Comín m’ho va comentar directament. Ens havíem conegut feia mesos a Lobaina i vaig acceptar per coherència. També perquè entenc que algunes de les decisions que s’han pres des de determinats àmbits del valencianisme no són coherents amb la meua trajectòria política. Finalment, he pres aquesta decisió a títol personal, però amb la qual s’identifica molta altra gent, tal com veurem diumenge a l’acte de Gandia.
-Quan va anunciar que es donava de baixa de Més, l’actual Bloc Nacionalista Valencià, va rebre algun missatge per part de membres del partit?
-A títol individual sí, però per part de la direcció no. Vaig rebre una resposta automàtica generada per un ordinador, com qualsevol militant que se’n dona de baixa. Ningú de la direcció em va preguntar el motiu de la meua decisió, però no m’ha passat a mi només. Aquesta actitud és general.
-Ara que ha fet aquest pas d’integrar-se a la candidatura de Junts, ha rebut algun missatge des de Compromís?
-Gent que encara hi milita m’han manifestat suport i alguns fins i tot aniran a l’acte de Gandia, però de manera oficial, no. Des d’alguns mitjans de comunicació s’ha interpretat que la meua decisió és una resposta a Compromís, però no és el cas. Ho he fet perquè m’ho han demanat i crec que és important manifestar suport a gent com Toni Comín o el president Puigdemont, amb tot el treball que han fet de defensa de la radicalitat democràtica i de plantar cara a la situació que s’ha anat creant, i jo finalment he optat per donar suport a la candidatura des d’una vessant positiva. Això pot no agradar a alguna gent, i és comprensible, però feia anys que jo ja no militava en cap partit.
-Durant el procés català Compromís no s’ha volgut identificar clarament amb cap actor. Vostè s’ha identificat més amb les postures de Junts i de Puigdemont que amb les d’Esquerra Republicana o la CUP?
-Sense cap dubte. He trobat molt més coherent i lògic el plantejament de Puigdemont que el que han fet alguns altres. Hi ha un partit que cada vegada que parla diu ser el més republicà que hi ha a Espanya i que, a efectes pràctics, és el gran defensor de la monarquia, per posar un exemple. N’hi ha d’altres que diuen que estan a favor de la independència però que diuen que ara no és el moment. Jo m’he identificat més amb el paper del president Puigdemont perquè crec que és més coherent i perquè crec que el que ell defensa i representa per a Catalunya també ens convé a nosaltres, els valencians.
-Quan vostè era dirigent de la UPV es va aliar amb Convergència i Unió en alguns comicis europeus. La seua identificació actual amb Junts és coherent amb el seu passat?
-És una altra època. Junts no és, ni de lluny, Convergència, i encara menys Convergència i Unió. A Junts encara li queda un camí per recórrer per ser més transversal, més plural i poder sumar centenars de milers de vots que estan en l’abstenció, però crec que han pres decisions que beneficien els valencians, no només per qüestions culturals i lingüístiques, sinó també econòmiques.
-En quin sentit?
-En el sentit que quadren les reivindicacions relacionades amb el món de l’empresa o de les infraestructures, com ara el corredor mediterrani. O en el fet que el model agrícola que ells defensen és el mateix que reivindiquem nosaltres. Hi ha moltes coincidències que jo valore positivament.
-Vostè es considera més de dretes o d’esquerres?
-Jo sempre m’he considerat una persona d’esquerres, d’esquerra plural i respectuós amb les altres idees. Ara bé, moltes vegades m’he trobat davant de gent que assignava patents sobre qui era i qui no era d’esquerres. El que no he estat mai és palmero de l’esquerra espanyola ni partidari de votar-los tot perquè diuen que són d’esquerres. Això no m’ha convençut mai.
-Li ha sorprès el resultat de les eleccions catalanes?
-No. La majoria de les enquestes apuntaven aquest resultat. Potser s’ha donat un resultat una mica més accentuat del que s’esperava. No estava clar que Salvador Illa guanyaria amb aquesta diferència ni que Junts quedaria tan per davant d’Esquerra Republicana. Ara tocarà fer govern, cosa que no és senzilla, tot i que en aquesta vida valen més els fets que les paraules. Ada Colau va ser alcaldessa de Barcelona amb el vot de Manuel Valls i Jaume Collboni és alcalde amb el vot d’Ada Colau i també del PP. Això és el que val en aquesta vida: els fets, i no les paraules.
-Vostè que va en la llista europea de Junts, pensa que és factible el plantejament de Puigdemont per ser investit president de la Generalitat de Catalunya?
-Factible és, però depèn d’Esquerra Republicana. En aquesta vida, torne a dir, compten els fets i no les paraules. De veritat algú creu que el fet que no hi haja corredor mediterrani o que el fet que no hi haja connexió moderna entre València i Barcelona és casualitat? No, són decisions polítiques que propicien això. I ara, que el president Puigdemont torne a ser investit depèn de la voluntat d’Esquerra Republicana. També una mica de la CUP, però sobretot d’Esquerra Republicana.
-I sobretot del PSC, que s’hi hauria d’abstindre.
-Sí, clar, però el PSOE té el suport de Junts a Madrid.
-Pel que fa al País Valencià, la situació no és fàcil i s’ha celebrat una vaga multitudinària aquest dijous. Creu que l’oposició pot aprofitar aquestes oportunitats per a recuperar-se?
-Jo crec que l’oposició, en aquests moments, pot fer el que crega. Però evidentment la situació es pot deteriorar, i segurament durant l’època en què l’esquerra ha governat no s’han posat les bases d’una manera clara i contundent i els que han arribat ara s’han trobat el camí obert per fer les barbaritats que volen fer.
-Més celebrarà un congrés a l’octubre i Compromís explora una refundació. Té esperança en el futur de la coalició?
-Esperança en recuperar la seua reconstrucció com a força política nacional no. Els fets m’indiquen que no van pel bon camí. Si s’adopta una posició política o una altra en funció del lloc de la llista que ocupen crec que no anem bé. Si l’instrument serveix només per mantindre’s en un espai de distribució de jornals, jo no l’acabe d’entendre.
