El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, aposta per un «referèndum a l’escocesa». És la seua conclusió després d’haver llegit i estudiat l’informe del Consell Acadèmic per l’acord de claredat, que el grup d’experts li ha entregat aquest dilluns al matí. En una compareixença posterior al Palau de la Generalitat, Aragonès ha afegit que aposta per «iniciar el camí per implementar el resultat» del referèndum. El president català convocarà una taula dels partits catalans per compartir la seua proposta, després de la hipotètica investidura del candidat del PSOE a la presidència del Govern espanyol, Pedro Sánchez. El cap del Govern català encarregarà un informe a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern per a compartir els instruments jurídics de la proposta.
Així mateix, Aragonès ha defensat que aquesta votació a Catalunya és «possible, viable i legal», i que pot ser una «solució compartida» per resoldre el conflicte amb l’Estat. A més, ha insistit que aquesta votació s’ha de fer «a Catalunya», i no a tot el territori estatal, com indica una de les vies incloses a l’informe del Consell Acadèmic. «Un referèndum sobre la independència al territori afectat no és una solució estranya, sinó habitual als conflictes», ha valorat Aragonès, després d’estudiar el document.
En aquest sentit, el cap de l’executiu català ha insistit que, dels cinc camins plantejats pels experts, ell com a president i tot el seu Govern tenen «clara» la via que consideren «millor i transitable» per donar resposta a «l’anhel» de la ciutadania: un referèndum sobre la independència, votat per la societat catalana. «És la manera més clara, concloent i diàfana de conèixer la posició i la decisió de la ciutadania de Catalunya», ha justificat.
Aragonès ha repetit que la consulta s’ha de fer «a l’escocesa», per pronunciar-se amb un sí o un no i, a partir d’ací, «iniciar el camí cap a la implementació del resultat». La voluntat d’Aragonès i el seu Govern és que siga acordat per l’Estat, i que totes les parts n’accepten les regles del joc.
En aquesta línia, i una vegada es culmine –si es dona el cas– la investidura espanyola, Aragonès convocarà una taula de partits catalans per a exposar la seua proposta. El president escoltarà les estratègies de la resta de partits –si ho fan–, i ha reiterat que ell defensarà la seua idea de referèndum acordat. El cap de l’executiu català ha traslladat al grup d’experts que poden reunir-se amb els partits si aquests ho demanen.
Mediació internacional
El Consell Acadèmic per l’acord de claredat «recomana» la figura del mediador internacional, però no la considera «indispensable». En una roda de premsa des del Palau de la Generalitat, el president del grup d’experts, Marc Sanjaume, ha explicat l’informe que el Consell ha trasllat aquest dilluns a Aragonès. Sanjaume ha apuntat que el referèndum podria «perdre força política» si un dels bàndols el veu com una «eina partidista».
El politòleg ha avisat que l’Estat podria «bloquejar» la resolució del conflicte, en cas que un referèndum «final» a tot el territori espanyol rebutjara l’opció majoritària en una consulta «inicial» a Catalunya. Sanjaume ha dit que el Tribunal Constitucional ha de tindre un paper fonamental d’àrbitre» i no «d’obstaculitzador».
Cinc propostes
El Consell Acadèmic per l’acord de claredat s’ha reunit aquest dilluns al matí amb Aragonès al Palau de la Generalitat per entregar-li l’informe que el president català va encarregar a l’abril. El document proposa cinc possibles referèndums acordats i dos mecanismes alternatius –un acord polític entre institucions catalanes i espanyoles o unes eleccions plebiscitàries.
El text analitza les propostes establint pros i contres, i alhora indaga en el paper que hauria de jugar en la qüestió el Tribunal Constitucional. D’aquest, subratlla que la jurisprudència contrària als referèndums secessionistes s’ha format a partir de les propostes unilaterals basca i catalana. Un acord entre governs establiria, així, un nou escenari davant del qual l’àrbitre de la Constitució podria tindre una postura diferent.
Finalment, el grup d’experts aposta per un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat. Sanjaume ha apuntat que hi ha casos on s’han aplicat «vies no acordades». Però el president del grup d’experts ha subratllat durant la roda de premsa que el pacte és la resolució que més «funciona», ja que totes les parts implicades poden defensar les seues posicions.
Sanjaume també ha indicat que tots els conflictes territorials són «difícils i lents» de resoldre, i que no admeten solucions i vies «úniques i copiades al peu de la lletra» d’altres casos. Siga com siga, el Consell Acadèmic s’inclina per un referèndum, l’eina «més comuna», i que aquest siga acordat amb l’ens estatal.
Els experts també manifesten que un acord de claredat ha de ser «inclusiu» de les parts implicades. Però també avisen que la multiplicitat d’actors, sobretot a l’inici, pot dificultar aquest acord. Sanjaume ha parlat de la frontera entre la legitimitat, la viabilitat i la factibilitat del pacte.
«Bloqueig i tirania» de l’Estat
Durant la roda de premsa, Sanjaume també ha alertat d’algunes conseqüències d’aplicar la via referendària. D’una banda, ha advertit que aquest tipus de consultes són «idònies», tenen una «gran força política» i que s’utilitzen «àmpliament» per resoldre conflictes territorials. En canvi, a vegades poden no complir amb la seua funció, i si un dels bàndols veu el referèndum com un «instrument de part» i no s’hi sent cridat, el referèndum ja no compleix les seues funcions i «deixa de tenir força política».
En segon lloc, Sanjaume també ha admès que els referèndums poden tindre «potencialment» el problema de «bloquejar el conflicte i no resoldre’l». Una de les vies que proposa el Consell Acadèmic és realitzar un referèndum «inicial» al territori subestatal –és a dir, a Catalunya. I, després, celebrar un segon referèndum «de ratificació o final» al territori estatal.
En aquest cas, el conflicte quedaria «bloquejat» si la ciutadania catalana opta per una opció en el primer referèndum, però la societat espanyola n’escull l’oposada en el segon referèndum. Aquí, segons Sanjaume, s’aplicaria una «tirania» de la majoria estatal per damunt de la minoria subestatal.
